BlocCat

En Pere ha obert una llista per parlar de la blocosfera en català, aquesta és la descripció del grup:

BlocCat és un lloc on parlar sobre els blocs en català. Quin és l’estat de la
blocosfera catalana? Com s’utilitzen els blocs en català? Quin és el seu
impacte? …

Apart d’un lloc de discussió (en el bon sentit de la paraula) de retruc també pot servir perquè ens coneguem una mica més, perquè hi hagi més transversalitat i més converses entre els diferents blocs…

Si hi esteu interessats, us hi podeu apuntar passant per la pàgina del grup o mitjançant aquest formulari:

Correu electrònic:

Prediccions per al 2006

Ara que comença l’època de fer prediccions per l’any vinent, tenim les Predicciones para el 2006 d’en Galli, transmutat en aprenent de futuròleg (sigui Octavio Aceves, Rappel, Aramis Fuster o la bruja Lola).

Símils del Galli amb aquesta gent? Que té la mateixa possibilitat d’encertar que ells.
Diferències? Que si les encerta, aquestes sí que seràn bones notícies!

A veure, a veure. Repassarem els encerts a finals dels 2006, Ricardo!

Aprenent a llegir feeds

Els dos lectors de feeds que havia fet servir últimament eren Rojo i Searchfox.

El primer d’ells permet etiquetar les fonts i els articles i compartir-los amb d’altres usuaris, navegar per les etiquetes d’altres i així trobar noves fonts, establir altres usuaris com a contactes amb els que pots compartir articles… en resum, incorpora elements i utilitats per a la comunitat.

El segon, Searchfox, es un lector de feeds més clàssic (llegir els feeds, marcar-los, ordenar-los dins d’un arbre – amb categories) que té la característica que pot aprendre dels nostres hàbits de lectura i que no ens presenta la informació només per ordre cronològic, sino que la prioritza en funció dels nostres interessos, del que ha après de nosaltres.

De tot això ja n’havia parlat.

Vaig estar provant durant un temps Rojo, i, tot i agradar-me molt el tema de les etiquetes, trobava una mica limitat la presentació per ordre purament cronològic que feia, i per tant, quan vaig trobar Searchfox, vaig començar a probar-lo també durant un temps. Tot i estar dissenyat per articles en anglès, aprenia (o mostraba) prou bé les meves preferències, així que en poc temps va començar a mostrar-me en primer lloc aquells feeds o aquells articles que, en teoría, més m’havien d’interessar. La interfície, però, era sumament simple i amb poques opcions, i la ordenació dels feeds molt líneal. Total, que no fa gaire he tornat a Rojo.

I perquè tot això? Perquè avui he trobat que Rojo ha reorganitzat una mica la interfície i ofereix nous serveis:

  • Històries ordenades per relevància: Segons ells, analitzant les històries que més es llegeixen (tant jo com altres), ordenen les fonts per més o menys importància
  • Enllaços recomanats: Analitzant els articles de les meves fonts, presenten les enllaços associats
  • Recomanació de feeds: En teoría, això va lligat amb els enllaços dels articles que llegeixo i amb feeds que llegeixen gent que llegeix blogs similars als que jo llegeixo.
  • Finalment, cerca per feeds

Personalment, els més interessants i els que més trobava a faltar són la ordenació per relevància i la recomanació de feeds, però encara no tinc gaire clar com funcionen aquestes utilitats: quan es refereixen a relevància, volen dir que tenen en compte tant els feeds que jo més llegeixo de les meves suscripcions com els que més llegeixen d’altres suscriptors a les mateixes fonts? I aquesta ponderació, com la fan?

A veure com funciona tot això durant els propers dies… total, si no m’agrada, sempre puc seguir ordenant les fonts per data, i no perdo res.

De com començar a implantar software lliure a una organització

Avui he assistit a un workshop (¿taller?) on en Juantomás Garcia, el president d’Hispalinux, ens venia a parlar sobre la implantació de software lliure a una organització.

El perfil dels assistents ha estat divers, hi havia tècnics (ja sia de desenvolupament o de sistemes), com gent amb perfils més de gestor, gent que usa exclusivament software propietari i d’altres que només usen software lliure, i d’altres que fem el que podem…

L’exposició no ha estat tant una recepta de solucions màgiques o de consells d’implantació (cosa que tampoc existeix de manera estàndar, cadascú ha de fer el seu camí), com una xerrada sobre el que significa el software lliure, els avantatges d’aquest enfront del software propietari, i de la diferent visió, de l’enfoc diferent d’ambdós concepcions sobre el producte final, la gestió de la informació. Ha estat més una introducció a les idees i els conceptes al voltant d’aquest moviment i d’aquestes eines que un llistar i esmentar productes concrets. I millor així, perquè, en la meva opinió, encara queda molt camí per fer, molta pedagogia i moltes explicacions i arguments que donar. Alguns dels aspectes comentats han estat els ja clàssics de la qualitat del programari, el nul o baix cost comparat amb el propietari, l’accés a les fonts… però alguns que m’han semblat molt importants, i que, en l’entorn d’una organització no s’acostuma a tenir gaire en compte (potser per la pròpia estructura jeràrquica, per la cadena de comendament) han estat els de potenciar la comunitat, distribuir el coneixement propi i aprofitar el dels altres, en resum, aprofitar les xarxes socials creades tant dintre com al voltant d’una organització.
Continua la lectura de De com començar a implantar software lliure a una organització

Seguir la pista als feeds

Fa temps que vaig provant diferents maneres d’estar al dia del que es publica a les bitàcoles que vaig seguint, però no acabo de trobar el mètode adient: com trobar allò que t’interessa, separar el gra de la palla, marcar allò que no vols que es perdi, tenir una visió general de manera ràpida i un accés fàcil a tot de manera ordenada i senzilla?

De bon principi visitava directament les bitàcoles, mirant si hi havia articles nous, o bé feia un cop d’ull a serveis com bitàcoles o catapings (en el meu cas). Aquest sistema és massa lent, massa visites i clics, falta una visió de conjunt de tot allò que vas seguint, i a mesura que creix el número de llocs que visites, es torna molt poc practicable.

El següent pas va ser usar un lector de feeds en mode client, com akregator o sage, una extensió del firefox. Tot i que poden ser més ràpids, hi ha el problema d’estar “lligat” a la màquina client des d’on es fa la consulta, havent d’exportar llistes de preferits en el cas de voler-ho fer de més d’un lloc, i havent d’obviar els ja vistos en altres ocasions. A més, estàs lligat a les interfícies de presentació (la majoria de vegades) en mode arbre de la informació, com si fos un client de correu o un lector de notícies.

Després van arribar els serveis com bloglines o feedmania, a la web. Això ja em permet una flexibilitat major, més independència del lloc de consulta i una visió de conjunt més gran, però encara seguim trobant el problema del volum d’informació, com gestionar els posts que m’interessen, i com fer una classificació personalitzada… Els trobo més àgils, però amb una visió encara una mica taxidèrmica, a base d’ordenar els blogs en categories.
Continua la lectura de Seguir la pista als feeds