De les versions digitals dels diaris de paper

Que els antics diaris de paper encara no han entès el món digital és un fet. O potser es podria matisar una mica més i indicar que el que no han entès és l’actual món digital: la immediatesa i disponibilitat de informació (o hauríem de dir-li dades+successos?) tothora fa que la versió digital d’un diari de paper hagi de donar quelcom més que les dades pures i dures: aquestes es poden trobar a molts llocs, i més, quan moltes vegades això va de la mà d’una baixa en la qualitat de la redacció de la notícia.

Si bé el diari de paper sí que pot seguir mantenint el model “antic”, la versió digital ha de canviar: un mateix lector no llegeix igual un diari en paper fent el cafè que la versió digital en una pantalla. Tanmateix, però, la versió digital beu de la marca del diari de paper, i no pot allunyar-se gaire: entra en conflicte aprofitar-se d’un nom ja fet amb el fet de competir amb un mitjà amb unes regles diferents. I se n’estan ressentint, com no? La premsa es queixa del continu declivi en el número de lectors en paper, i que no arrenca en el format digital. Com ha d’arrencar, si moltes vegades no fan més que repetidors-ampliadors de notícies d’agència o de pobres continguts?

La qüestió és si la versió on-line del diari de paper pot mantenir una línia apart del “pare” de paper, valer-se de la marca i crear una línia pròpia. Si ho pot fer, si ho sap fer, pot ser que els diaris generalistes tinguin una oportunitat dins del mon digital. Si no, com simples ecos d’altres, no acabaran sent més que agregadors de notícies, i en aquest terreny ja hi ha gent que té molta feina feta. En tot cas, hi ha versions digitals de diaris que ja ho han entès, i que sembla que si treballen en aquesta línia, treballant més el multimèdia o continguts diferents, apostant per cobriments en directe de notícies i experimentant amb nous canals. Altra opció podria ser que les capçaleres matriu generessin petits diaris especialitzats, spin-offs d’informació en versió digital, dirigits a públics concrets i, per tant, més fàcils de focalitzar.

Son diferents apostes que el temps dirà si funcionen. El que segur que funciona i ningú pot substituir és el periodisme de qualitat, anar a fons dels temes i lligar caps. I això acostuma a no enganxar bé amb la immediatesa. I això, per desgràcia, sembla que és el que no s’està cuidant del tot.

Ara faran un diari

M’agrada el plantejament que tenen els d’ARA per un diari modern:

Una marca informativa ha de ser multiplataforma per adaptar-se al lector i donar-li en cada versió el que més útil li pot ser. En això treballem. No tenim cap dubte que la gent vol bon periodisme, bona anàlisi, vol saber més. I que en plena allau d’informació busca, més que mai, referents en qui confiar. Però hem de saber què espera de nosaltres el lector al quiosc, què espera al mòbil, què espera a l’iPad. I adaptar-nos a cada format.

Començar un nou diari avui en dia sembla de bojos, però algunes de les pistes que donen sobre com entenen les necessitats d’informació actuals son prou engrescadores.

No és fàcil el repte que s’estan plantejant: implica canviar el model de servei de notícies, la relació amb el lector (més activa), la diversitat de formats i presentacions que plantegen, el model econòmic lligat a tot aquest canvi… els desitjo sort, és una aposta que crec que cal seguir amb atenció.

Un sol lloc pels contactes

La gestió dels contactes és un tema que cada vegada pren més importància i que costa més de portar al dia, per la dispersió d’aquesta informació a diferents serveis i llocs.

De la mateixa manera que la missatgeria ja no es refereix només al correu, sino que engloba tant correu electrònic com missatgeria instantània, xats, nous canals/mitjans com twitter o similars, sms, etc., els contactes ja no estan només a una agenda electrònica: els tenim repartits arreu d’aquests diferents canals, i en tenim tant a l’ordinador (i aquí s’inclou el sobretaula, el portàtil, el netbook, el de la feina) com a diferents comptes al núvol, o al mòbil.

Moltes vegades, a més, aquests contactes son els mateixos, la mateixa persona, però amb diferents comptes als diferents serveis, i com ho fem si volem tenir la informació actualitzada? Repliquem la informació arreu? Això implica errors, repeticions, tasques repetitives i tedioses…

Fóra ideal trobar un sistema unificat per gestionar contactes, mostrant en una única vista tota la informació d’una persona als diferents comptes, de manera que en qualsevol moment poguéssim disposar de diferents vies de contacte, o fer el missatge que consideréssim pel mitjà més adient.

Via Només 5 línies descobreixo Thunderbird Contacts, que serveix precisament per això: gestionar en un sol punt la informació de diferents llibretes de contacte: correu electrònic, serveis on-line, etc. La utilitat del sistema rau en els connectors cap als diversos serveis, que permeten, de moment, una visió global del nostre “núvol de contactes”.

El concepte és prou interessant, i encara podria tenir alguns punts de millora:

  • La possibilitat d’unificar informació de diversos comptes en una sola vista: una persona amb noms lleugerament diferents surt diverses vegades, seria interessant poder-los agrupar
  • Mostra global de tota la informació
  • Gestió més acurada d’alguns serveis (gmail, per exemple, depèn molt dels grups i la ordenació interna que en fa)

Fet això, també seria interessant mirar com sincronitzar els contactes a diverses màquines, o bé, fins i tot, com fer-ho compatible amb dispositius mòbils; potser usant quelcom com gears podriem disposar d’aquesta informació estant off-line (per exemple per dispositius sense 3G).

Sigui com sigui, la sincronització entre la informació que resideix als nostres equips i la que tenim dispersa al núvol és clau per treure tot el suc a les possibilitats d’un món interconnectat, i, perquè no, per assegurar-nos tambe la pervivència de la nostra informació una vegada ens desconnectem d’un servei.

New York – Kabul

A El País, sobre el cotxe bomba de Nova York, diuen:

Cada acto de la vida cotidiana empieza a ser heroico aquí. Ir al teatro un sábado por la noche se ha hecho tan arriesgado como una jornada en Kabul.

S’ha passat una mica el redactor. Que hi pugui haver por, fins i tot psicosi en alguns moments, sí. Però no és comparable, ni de lluny. Redactem notícies i expliquem bé els fets, que ho agrairem. I guardem-nos comentaris de tertúlia barata.

Quin és el futur de la premsa?

El món de la premsa escrita, dels diaris, està convuls. Les recents exigències a Google News per part d’editors europeus per no posar publicitat al seu lloc no és més que la última batzegada, com la demanda d’ajuts públics al sector de fa no gaire.

Però es pot culpar a Google, a les empreses de clipping, a la omnipresent crisi o fins i tot a la societat (ja sabeu, allò del costum del no haver de pagar per res) per la situació actual de la premsa?

Els propis interessats no tenen res a dir? Part del que està passant és culpa dels mateixos diaris, així:

  • son el referent d’informació que pretenen ser?
  • Son una font fiable i imparcial?
  • La qualitat que tenen és la que diuen? Qui ho garanteix?
  • Les versions/edicions digitals tenen els mateixos continguts que les escrites, o es nodreixen de retalls d’agència?
  • No s’aprofita el mitjà: busqueu enllaços externs per aprofundir i ampliar la informació, se’n troben pocs.
  • Les notícies s’expliquen en profunditat, o es passa a una simple relació de fets? les coses passen dintre d’uns entorns, d’uns contextes polítics, socials, històrics i geogràfics, que moltes vegades s’obvien, no s’expliquen o, fins i tot, sembla que s’ignorin.

Gregorio Morán comentava a La Vanguardia del 16 de maig d’enguany:

[…]No es verdad que los periódicos del 2009 sean peores que los de 1988; sin embargo, son menos prensa escrita y más parecidos unos a otros; tanto, que en ocasiones parecen tomar por modelo a los diarios gratuitos. […]
Gregorio Morán: No es oficio para viejos (La Vanguardia, 16 de maig de 2009)

Caldrà adaptació als nous costums i als nous mitjans, a la immediatesa i a la competència de ràdio, televisió i d’altres canals d’opinió, a la cerca d’informació de manera activa per part dels lectors, a la irrupció de nous mitjans de lectura i de noves maneres de suscripció, i a un canvi en el negoci, en la manera de vendre notícies:

  • Actualment ja pots comprar una única edició digital, o fins i tot, un únic article, però de manera ràpida? S’han plantejat la possibilitat d’eliminar la publicitat i editar únicament per subscripció? Ara que hi ha la possibilitat, analitzen les tendències de lectura? Potser els que llegeixen unes seccions no llegeixen d’altres, aixó pot donar peu a edicions personalitzades, a suscripcions personalitzades que incloguin, fins i tot, notícies bonus d’altres àrees diferents a les no suscrites però prou importants com per ser conegudes en general…
  • Oferir qualitat implica guanyar-se la confiança del lector: fons fiables, referències verídiques i contrastables, informacio clara i àmplia, coneixement d’allò que s’està explicant. Sense això, la gent no voldrà pagar per la informació, quin valor afegit tindria quelcom que no m’amplia el que ja he vist en d’altres llocs?

Això implica un replantejament del negoci: buscar la qualitat, eliminar models no operatius, aprendre a escriure i oferir informació realment útil, investigar un nou món de possibilitats (contingut gratuit, contingut de pagament), explorar, canviar de manera de fer, adaptar-se a la xarxa i a les seves possibilitats (tenint en compte que, en un futur, la xarxa estarà arreu: posicionar-s’hi, entendre-la, és posicionar-se de cara al futur).

A vegades, però, sembla que sigui més fàcil seguir amb les mateixes pràctiques, adaptar les edicions a nous formats digitals i, quan la gent ja no entengui aquells models caducats d’oferir informació, o en cerqui de nous, o, senzillament, consideri que no ofereixen prou qualitat, plorar, cercar les ajudes públiques o culpables foranis.

Però el món és el que és: competència de mitjans, immediatesa de les notícies (repetides d’igual manera a mil llocs diferents), canvi d’hàbits de lectura i d’interessos dels lectors, entre d’altres. El que no canvia, però, és la necessitat d’obtenir una informació fiable: si ens la dónen ells, bé, si no, la buscarem en d’altres llocs.