Interioritzar el canvi

Les administracions fan esforços per apropar-se al ciutadà, per facilitar-li el compliment de les diferents obligacions i oferir-li uns millors serveis, si més no, des de la banda de les noves tecnologíes.

A diferents nivells (estatal, autonòmic, local), s’hi estan esmerçant importants esforços per fer realitat aquests objectius, siguin de manera directa (més informació, processos participatius, redisseny de webs, oferiment de serveis i informació per diversos canals) o bé indirecta (comunicacions interadministratives, reducció de la paperassa solicitada…)

A més, no es treballa en la línia de volcar tots els continguts a la xarxa: aquests s’han de treballar, condensar, explicar, fer de fàcil lectura i alhora informatius, agilitzar i simplificar processos… en resum, és un treball que portarà temps i que, per fer-se ben fet, haurà de canviar la manera de treballar de l’administració. És allò que anomenen un canvi cultural: no s’ofereix només un nou canal i prou, s’ha d’interioritzar la filosofia d’aquest treball en el dia a dia, i això haurà d’implicar agilitat, flexibilitat, i col·laboració, per citar alguns punts.

Tot això, però, xoca quan et trobes amb la crua realitat. Per més èmfasi que es faci en aquests nous canals, l’atenció presencial segueix sent el canal majoritari, i la cara que el ciutadà es troba de l’Administració, la seva imatge.

Ahir dijous vaig anara a Hisenda a acreditar la meva identitat de manera presencial, un pas necessari per poder obtenir el certificat digital de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, la autoritat certificadora que usa Hisenda, un dels models d’Administració digitalitzada. Tota la “màgia digital”, però, es trenca quan arribes a la oficina per només ensenyar el DNI i signar que tu ets qui dius, i et dónen un número d’ordre per esperar torn. Passada una bona estona, et toca. T’apropes al mostrador que et toca i t’atèn una persona amb cara d’avorrida, que fa mecànicament la seva feina i que no t’explica res, només dongui’m això, signi aqui, ja està, en 24 o 48 hores estarà activat…

No dic jo que hagin de ser el summum de la simpatia, però fer la feina amb la cara una mica alegre i explicar un pèl (només un pèl) les coses, facilita molt la comunicació, i ens dóna millor imatge als altres. Per sort, aquesta no és ja la imatge que hi ha a molts llocs de l’Administració, però exemplifica el camí que queda per fer.

I es que darrera de la tecnología, sempre hi ha persones.

e-adminstració “oculta”

A vegades les administracions tiren endavant grans projectes amb molt de rebombori mediàtic (grans objectius, grans inversions), que a l’hora de la veritat o són fum o han errat completament el tret.

En canvi, hi ha d’altres projectes que, sense tenir tan rebombori mediàtic poden ser a la llarga molt més útils per als ciutadans, tot i que romandràn en segon terme, o no visibles al primer cop d’ull.

Un d’aquests projectes, per exemple, és el cercador d’administracions públiques de l’AOC: és un cercador que indexa continguts de les diferents administracions catalanes i que després es posa a disposició de les mateixes. Això té avantatges evidents:

  • de cara a l’Ajuntament, aquest pot descarregar la feina de cerca i indexació de continguts del web en el metacercador. Per ajuntaments amb pocs recursos, pot suposar un gran estalvi.
  • des del punt de vista del ciutadà això permet, per exemple, que des del web d’un ajuntament es tingui accés a tota la informació i serveis continguda en el web d’àmbit municipal, però, i això és molt important, també a tot el seguit d’informacions i serveis que d’altres administracions de rang superior poden oferir, per tant, podrem trobar tota la informació de l’Ajuntament, de la Generalitat, de l’Estat, sobre un concepte en un sol lloc. El ciutadà percep l’administració com un únic ens que posa tota la informació al seu abast, que és el que interessa.

Altres projectes, com la comunicació de canvis de domicili (expedició de volants de padró) no només entre administracions, sino també amb d’altres, com per exemple els amb serveis sanitaris, poden ajudar també a oferir un millor servei a aquells que canvien de població o que acaben d’arribar.

La integració dels diferents serveis i informacions que genera i poseeix cada adminstració, i la comunicació entre elles, pot tenir uns efectes molt més positius dels que s’acostuma a pensar, no tot és el gran germà que espia i creua informacions.

Aquesta e-administració “oculta”, tot i que no tan visible i, per tant, no tant rendible políticament, produeix uns beneficis tangibles: pot estalviar realment temps, diners i desplaçaments als ciutadans, que és del que es tracta.

Ordenança d’administració electrònica a Terrassa

L’Ajuntament de Terrassa ha obert un procés participatiu per recollir suggeriments i aportacions per a la futura Ordenança Reguladora del Govern i l’Administració Electrònica de la ciutat. Aquesta ordenança pretén regular les comunicacions per mitjans electrònics entre govern i ciutadans, establir les bases de les garantíes jurídiques associades als diferents aspectes (tramitació, emmagatzematge, validesa de les dades), i estableix unes línies-guía dels serveis i informació que s’haurien d’oferir.

En un article de fa uns dies, feia referència a la de Barcelona, i en concret, al principi de neutralitat tecnològica, que també trobem en aquesta. Els articles 10 i 11 de la de Terrassa en parlen:

Article 10 Neutralitat tecnològica

L’Administració municipal garantirà la realització de les actuacions regulades en aquesta
Ordenança, de manera que siguin la mateixa evolució tecnològica i l’adopció de les tecnologies
dins de la societat les que determinin la utilització dels mitjans tecnològics que, en cada moment,
siguin més convenients.

Article 11 Interoperabilitat

L’Administració municipal garantirà l’adopció dels estàndards d’interoperabilitat i vetllarà, tot
respectant criteris de seguretat, adequació tècnica i economia de mitjans, perquè els sistemes
d’informació utilitzats per l’Administració municipal siguin compatibles i es reconeguin amb els
dels ciutadans i d’altres administracions.
L’Administració municipal promourà l’ús de programari lliure i estàndards oberts en
l’administració electrònica.

(el ressaltat és meu)

Tot i que després caldrà (segurament) un procés lent d’adopció i adaptació de/a aquests principis, crec que és un bon senyal que, a més de programari lliure, també es parli d’estàndards oberts: així no només tindrem el control sobre les eines, també el tindrem sobre la informació.

L’Administració pública i la neutralitat tecnològica

Al blog de Juantomás García llegeixo que Dinamarca farà obligatori l’ús d’estàndars oberts a l’Administració pública. Es realment una gran notícia i un tema que em la impresió que a vegades queda una mica aparcat, donat de banda.

Es parla prou sovint de l’ús que l’Administració ha de fer (hauria de fer) del software lliure, que si usa Linux, que si Firefox, que les webs funcionin en més d’un navegador… però no es parla moltes vegades dels formats de la informació: es pot usar software com OpenOffice per fer el treball diari i, en canvi, podriem seguir guardant els arxius de text amb format de Microsoft Word. Sembla incongruent, però és possible.

De moment, però, la gran majoria de l’Administració del país segueix treballant amb formats de dades propietaris, que obliguen a treballar amb determinades eines i que no garanteixen la continuitat temporal de l’accessibilitat a les dades. Com llegirem en un futur aquests fitxers? Els arxivers hauran d’emmagatzemar no només les còpies digitals, sinó diferents programes (o versions de programes) que garanteixen la llegibilitat d’aquelles còpies…

Els estàndards oberts ens garanteixen aquesta legibilitat pel sol fet de ser públics: encara que no existís un software capaç de llegir-los, es podrien construir programes per fer-ho donat que les especificacions dels fitxers són públiques.

Al nostre país, però, els que manen no són tan agosarats, sia per desconeixement, sia per no voler obrir qui sap quina mena de caixa de pandora: a la ordenança d’administració electrònica de l’Ajuntament de Barcelona, per exemple, es parla dels principis de neutralitat tecnològica i d’interoperabilitat:

Article 6. Principis organitzatius de l’Administració electrònica

[…]

1.d. Principi de neutralitat tecnològica
L’Administració municipal garantirà la realització de les actuacions regulades en aquesta Ordenança amb independència dels instruments tecnològics utilitzats, de manera que siguin la mateixa evolució tecnològica i l’adopció de les tecnologies dins de la societat les que determinin la utilització dels mitjans tecnològics que, en cada moment, siguin més convenients.

1. e. Principi d’interoperabilitat
L’Administració municipal garantirà l’adopció dels estàndards d’interoperabilitat i vetllarà, tot respectant criteris de seguretat, adequació tècnica i economia de mitjans, perquè els sistemes d’informació utilitzats per l’Administració municipal siguin compatibles i es reconeguin amb els dels ciutadans i d’altres administracions. L’Administració municipal promourà l’ús del programari de codi obert en l’Administració electrònica.

(el ressaltat és meu)

El principi de neutralitat tecnològica queda (és?) aigüalit: Perquè ha d’anar l’Administració darrere de la societat, en aquest cas? Perquè no pot imposar uns criteris, unes condicions? Bé que ho fa en altres camps, des de les mides i materials amb que s’han de fer les carreteres a el lideratge en la implantació en la TDT… era la TDT una tecnología adoptada per la societat? Si en aquest cas es fa el canvi per unes suposades millores en els serveis proporcionats, no es pot ser igual de valent en d’altres camps?

Més encara si tenim en compte que qui més s’ha convertit en defensor d’aquesta neutralitat tecnològica han estat aquells que només s’hi han aferrat o l’han defensat quan han vist començar a tremolar el seu model de negoci, basat no només en la qualitat o característiques dels seus productes sino (i més aviat) en el fet de ser els únics capaços de llegir els seus propis formats de fitxers, productes tancats només compatibles (i no sempre) entre ells mateixos.

El següent principi, el d’interoperabilitat, en canvi, arregla en part les coses i fa menció de l’ús del programari de codi obert. Esperem que això no vulgui dir que es posarà Linux i Apache en uns quants servidors (i amb això ja es promou el programari de codi obert) o que s’ofereixin documents en format pdf (“compatibles”, llegibles, en diversos sistemes operatius)…

Haurem d’anar seguint la qüestió.