Consciència ecològica i economia (2)

Si l’economia pot arribar a ser un motor de canvi, un catalitzador, cap a una consciència ecològica més gran a nivell individual és quelcom que veurem dintre d’un temps.

Però el que si que s’està començant a veure és que, sense control o sense unes direccions clares, la mateixa consciència ecològica o arguments ecològics poden ser aprofitats per obrir nous mercats i fer més diner a costa de la salut del planeta.

El moviment econòmic al voltant dels biocarburants (amb el que això comporta, com per exemple la deforestació de grans zones de la selva brasilera, la conversió de gran part de la superfície boscosa indonèsia en camps de cultiu per fer oli de palma, la pujada de preus d’aliments bàsics com l’arròs -la seva closca es fa servir per generar carburant també), o fins, i més aprop, els arguments que qualifiquen algun camp de golf com un pulmó verd o l’intent de crear unes Las Vegas “autosostenible” en plens Monegros, no ens poden fer baixar la guàrdia.

Cal fer que el sistema, poc a poc, es vagi transformant i que l’ecologia sàpiga trobar el seu lloc dins del sistema productiu i de consum, i fins i tot pugui originar nova riquesa arreu, però la línia que capgira aquests arguments i fa que l’economia (el sistema productiu actual, millor dit) utilitzi aquests arguments en el seu favor, disfressant-se sense canviar de soca-rel, és aprop.

Consciència ecològica i economia

Promoure la conscienciació ecològica de la població a base de bona voluntat és una quimera.

Per més campanyes explicatives/educatives que es facin, bosses per anar a comprar que es reparteixin o per més que s’insisteixi des dels mitjans de comunicació o a les escoles, som animals de costums: ens costa canviar, i, a més, no es facilita el canvi, perquè l’excés d’embolcalls, bosses, paper i demés no baixa, al contrari.

La única manera de canviar és que ens toquin la butxaca, aleshores ens ho mirem tot d’una altra manera.

Així, potser el motor del canvi acabarà sent no una bona voluntat d’uns quants si no l’economia: ja sigui per accions de l’administració (taxes o prohibicions de les bosses de plàstic o bonificacions en la recollida de brosses segons reciclatge, per exemple), o bé pels serveis (tramificació dels rebuts de l’aigua, xarxes intel·ligents d’energia elèctrica, bonificació per producció d’energia) orientades directament als ciutadans, ja sigui per disposicions administratives que afavoreixin la múltiple generació i la distribució de les fonts per part de tercers, potser tot això farà que creixi una actitud (que no consciència) més ecològica del comú de la població.

Tant de bò, si és així i l’economia s’acaba aliant amb l’ecologia.

Escopim l’aigua

Plou. Poc, però plou.

I tota aquesta aigua que cau se’n va directament a la claveguera, on es barreja amb la resta d’aigües grises, negres i de més colors.

No hi hauria manera d’aprofitar tota aquesta aigua? No es podria aprofitar l’aigua que cau directament a les teulades i sobre el paviment? Quina superfície pavimentada, coberta, tenen les nostres ciutats?

Perquè no aprofitem tot allò que cau sobre les teulades i ho derivem cap a dipòsits subterranis? Quin volum d’aigua es pot recollir en una ciutat de la superfície de Terrassa?

I l’aigua dels carrers? Perquè no la derivem també cap a una xarxa paral·lela de recollida o, per contra, perquè no usem paviment porós, que permeti que l’aigua s’hi filtri, recarregant així pous i corrents subterranis que passen per sota de la ciutat? (i, evitant, de passada, bassals, mulladers, i rius als nostres carrers)

Els sistemes actuals de captació d’aigua encara estan muntats des d’una visió industrial de la natura: l’aigua com un recurs que es pot portar d’aquí cap allà, on ens interessa (allò de l’aigua que sobra, de la que es “tira” al mar). Però potser ens ho hem de mirar en conjunt, estudiar els llocs on cau l’aigua i veure què es desequilibra en treure-la d’un lloc i portar-la a un altre, en tapar (urbanitzar) cada vegada més terreny i no donar sortida natural, no permetre que la terra faci d’esponja. Usar l’aigua allà mateix on cau ens pot evitar d’haver-ne de portar de més lluny o, com a mínim, disminuir la que hem de portar.

Potser és hora de començar a estudiar no només l’ús que fem de l’aigua, si no de l’ús que la terra també fa de l’aigua, no només hem de mirar les parts i emprar solucions faraòniques, si no també mirar el conjunt i estudiar mesures que potser localment son petites però que globalment poden ser menys perjudicials.

Ens falta molt camí per recórrer i molt per aprendre fins saber usar bé els recursos sense haver de patir efectes secundaris. Això portarà temps i diners. I a vegades sembla que malgastem les tres coses: recursos, temps i diners, com uns nous rics.

Estalviem o posposem emissions?

Pregunta ràpida: serveixen les mesures de reducció d’emissions que s’apliquen al transport (, cotxes, camions, propostes per vaixells) per reduir realment les emissions? O només les posposen?

El fet que estalviem combustible i que els motors siguin més eficients ens permeten no emetre ara més contaminació a l’atmosfera i, d’altra banda, allarguen la vida dels combustibles fòssils. Sabent com som, això només fa que es posposin aquestes emissions, perquè la base és la mateixa, només que millorada.

Només un canvi total de les fonts d’energia farà que realment es redueixin les emissions, sigui quin sigui el transport: terra, mar o aire.

No, no vaig apagar els llums el dijous

El dijous passat no vaig seguir la crida a apagar els llums a les 20.00 hores. Primer, perquè a aquella hora estem enmig del fregat de sopars i anar a dormir els nens de casa; segon, perquè ja vigilem i requetevigilem la resta de l’any; i tercera, ras i curt, perquè amb cinc minuts d’apagar bombetes no fem res.

Es pot dir que actuacions d’aquest estil son necessàries pel ressò mediàtic que tenen, per l’efecte de conscienciació i d’educació que tenen sobre la població…

Foteses: ja es va veure el seguiment que va tenir la proposta.

A les alçades que estem, qui no ha sentit a parlar de canvi climàtic Qui no ha sentit a parlar d’ecologia, reciclatge, reducció del consum, biocombustibles, energies alternatives, pol·lució de tot tipus, saturació de carreteres, construcció excessiva i demés temes? Encara cal fer pedagogia sobre el tema?

El que cal no son apagades de cinc minuts. Cal una reducció del consum d’energia al llarg de l’any, un canvi en el nostre estil de vida (o millor dit, de consum) per part dels ciutadans, i un canvi valent i decidit (i per tant, segurament impopular) de mesures afavoridores de tot això per part dels governs (locals, autonòmics i centrals).

La resta son actes de cara a la galeria. Una proposta: en comptes d’apagar quatre bombetes el passat dijous, que retardin l’encesa de llums nadalencs del 15 de novembre al 15 de desembre. Què estalviaria més?