No, no vaig apagar els llums el dijous

El dijous passat no vaig seguir la crida a apagar els llums a les 20.00 hores. Primer, perquè a aquella hora estem enmig del fregat de sopars i anar a dormir els nens de casa; segon, perquè ja vigilem i requetevigilem la resta de l’any; i tercera, ras i curt, perquè amb cinc minuts d’apagar bombetes no fem res.

Es pot dir que actuacions d’aquest estil son necessàries pel ressò mediàtic que tenen, per l’efecte de conscienciació i d’educació que tenen sobre la població…

Foteses: ja es va veure el seguiment que va tenir la proposta.

A les alçades que estem, qui no ha sentit a parlar de canvi climàtic Qui no ha sentit a parlar d’ecologia, reciclatge, reducció del consum, biocombustibles, energies alternatives, pol·lució de tot tipus, saturació de carreteres, construcció excessiva i demés temes? Encara cal fer pedagogia sobre el tema?

El que cal no son apagades de cinc minuts. Cal una reducció del consum d’energia al llarg de l’any, un canvi en el nostre estil de vida (o millor dit, de consum) per part dels ciutadans, i un canvi valent i decidit (i per tant, segurament impopular) de mesures afavoridores de tot això per part dels governs (locals, autonòmics i centrals).

La resta son actes de cara a la galeria. Una proposta: en comptes d’apagar quatre bombetes el passat dijous, que retardin l’encesa de llums nadalencs del 15 de novembre al 15 de desembre. Què estalviaria més?

Més enllà del canvi climàtic

Blog Action Day LogoTinc la sensació que en temes d’ecologia, últimament els arbres no ens deixen veure el bosc.

Des del moment en que tot allò ecològic ha passat ha ser un argument més per vendre, el tema perilla, es banalitza, entra en un sistema dins del qual pot desaparèixer o perdre el seu sentit.

Ara ja ens podem comprar cotxes ecològics, o bé fins i tot comprar cotxes que “compren” els seus drets d’emissió plantant arbres a canvi, tenir cases amb jardí no és problema si usem una gespa ecològica, no passa res si ens deixem alguna bombeta encesa perquè és de baix consum…

Però això no son més que façanes per ocultar el problema real: el problema no es resol amb un cotxe ecològic o amb la gespa de casa ecològica, o separant la brossa. Ja està bé, fer-ho, però cal anar més enllà: no es posa en dubte el model de societat en el que estem, el nostre consum de recursos: no podem seguir carregant-nos el territori amb un urbanisme expansiu per més verds que siguin els cotxes o arbres que plantem, no podem generar tanta brossa per més que la separem i reciclem en part després, no podem gastar tanta aigua encara que després la depurem.

No ens podem quedar només parlant del canvi climàtic, és només la punta de l’iceberg.

Exportar productes biològics del tercer món contamina?

El transport de les mercaderies a nivell mundial provoca part de la contaminació ambiental: sigui per via marítima, aèria o terrestre, la petja contaminant es deixa notar: vessaments de combustible i transports involuntaris (o descuidats) d’espècies fora dels seus llocs d’origen, contaminació ambiental, destrucció del paisatge i construcció de vies de transport, contaminació sonora…

A l’ecoperiódico parlen de com al Regne Unit s’estan plantejant reduir part d’aquesta contaminació prohibint la importació de productes orgànics foranis. Això, però, no és més que disfressar de verda una mesura que és més proteccionista que altra cosa. La prohibició reduirà en uns nívells ínfims la contaminació, mentre que tancarà oportunitats a productors de països en desenvolupament que poden tenir una oportunitat a casa nostra. És aprofitar-se del més dèbil.

Serà més efectiu redissenyar les vies i els mitjans de comunicació (carretera, ferrocaril), les xarxes de distribució (zones logístiques amb alt trànsit de camions, nusos de distribució que impliquen la construcció de carreteres), i els hàbits de consum que no pas tancar els nostres mercats a productes foranis que no tenen un impacte brutal sobre la nostra economia. Perquè aquest tancament si que tindrà un impacte brutal en economies de països probres que podrien trobar en aquests productes una nova via de desenvolupament de la seva agricultura, ja que els seus mercats no són capaços d’absorbir aquests productes: falta de consumidors, de canals de distribució, de poder adquisitiu…

Només cal fixar-se en el desenvolupament de les nostres indústries i agricultura: s’han desenvolupat dirigint-se al mercat local i amb una petja ecològica mínima, o s’han dirigit a un mercat global, a nous mercats, sense preocupar-se de contaminacions ni conseqüències econòmiques al lloc de destí?

No siguem cínics, si us plau.

Liciten un tram d’obra del Quart Cinturó

Campanya contra el Quart CinturóA La Vanguardia d’avui llegeixo que el govern central ha licitat ja un tram de les obres del Quart Cinturó.

Aprofitar la data de 31 de juliol, període de vacances i minima activitat política i ressò informatiu mínim per prendre una decisió com aquesta en un tema tan delicat i amb tanta gent en contra com és el Quart Cinturó no és una casualitat o un fet que ha vingut donat per la pròpia tramitació de l’expedient, és una decisió molt ben presa per agafar a tothom amb la guàrdia baixa.

Seguim en un país que s’omple la boca de segle XXI però que segueix governat per polítics amb ments “desarrollistes” dels anys 60 del segle passat: no és només l’impacte de la via com a tal (tres carrils per sentit no és poc impacte ecològic), és també la consegüent urbanització del territori adjacent, o és que ningú veu com surten polígons industrials com xurros al voltant de les grans víes de comunicació?

Més informació: