Més enllà del canvi climàtic

Blog Action Day LogoTinc la sensació que en temes d’ecologia, últimament els arbres no ens deixen veure el bosc.

Des del moment en que tot allò ecològic ha passat ha ser un argument més per vendre, el tema perilla, es banalitza, entra en un sistema dins del qual pot desaparèixer o perdre el seu sentit.

Ara ja ens podem comprar cotxes ecològics, o bé fins i tot comprar cotxes que “compren” els seus drets d’emissió plantant arbres a canvi, tenir cases amb jardí no és problema si usem una gespa ecològica, no passa res si ens deixem alguna bombeta encesa perquè és de baix consum…

Però això no son més que façanes per ocultar el problema real: el problema no es resol amb un cotxe ecològic o amb la gespa de casa ecològica, o separant la brossa. Ja està bé, fer-ho, però cal anar més enllà: no es posa en dubte el model de societat en el que estem, el nostre consum de recursos: no podem seguir carregant-nos el territori amb un urbanisme expansiu per més verds que siguin els cotxes o arbres que plantem, no podem generar tanta brossa per més que la separem i reciclem en part després, no podem gastar tanta aigua encara que després la depurem.

No ens podem quedar només parlant del canvi climàtic, és només la punta de l’iceberg.

Exportar productes biològics del tercer món contamina?

El transport de les mercaderies a nivell mundial provoca part de la contaminació ambiental: sigui per via marítima, aèria o terrestre, la petja contaminant es deixa notar: vessaments de combustible i transports involuntaris (o descuidats) d’espècies fora dels seus llocs d’origen, contaminació ambiental, destrucció del paisatge i construcció de vies de transport, contaminació sonora…

A l’ecoperiódico parlen de com al Regne Unit s’estan plantejant reduir part d’aquesta contaminació prohibint la importació de productes orgànics foranis. Això, però, no és més que disfressar de verda una mesura que és més proteccionista que altra cosa. La prohibició reduirà en uns nívells ínfims la contaminació, mentre que tancarà oportunitats a productors de països en desenvolupament que poden tenir una oportunitat a casa nostra. És aprofitar-se del més dèbil.

Serà més efectiu redissenyar les vies i els mitjans de comunicació (carretera, ferrocaril), les xarxes de distribució (zones logístiques amb alt trànsit de camions, nusos de distribució que impliquen la construcció de carreteres), i els hàbits de consum que no pas tancar els nostres mercats a productes foranis que no tenen un impacte brutal sobre la nostra economia. Perquè aquest tancament si que tindrà un impacte brutal en economies de països probres que podrien trobar en aquests productes una nova via de desenvolupament de la seva agricultura, ja que els seus mercats no són capaços d’absorbir aquests productes: falta de consumidors, de canals de distribució, de poder adquisitiu…

Només cal fixar-se en el desenvolupament de les nostres indústries i agricultura: s’han desenvolupat dirigint-se al mercat local i amb una petja ecològica mínima, o s’han dirigit a un mercat global, a nous mercats, sense preocupar-se de contaminacions ni conseqüències econòmiques al lloc de destí?

No siguem cínics, si us plau.

Liciten un tram d’obra del Quart Cinturó

Campanya contra el Quart CinturóA La Vanguardia d’avui llegeixo que el govern central ha licitat ja un tram de les obres del Quart Cinturó.

Aprofitar la data de 31 de juliol, període de vacances i minima activitat política i ressò informatiu mínim per prendre una decisió com aquesta en un tema tan delicat i amb tanta gent en contra com és el Quart Cinturó no és una casualitat o un fet que ha vingut donat per la pròpia tramitació de l’expedient, és una decisió molt ben presa per agafar a tothom amb la guàrdia baixa.

Seguim en un país que s’omple la boca de segle XXI però que segueix governat per polítics amb ments “desarrollistes” dels anys 60 del segle passat: no és només l’impacte de la via com a tal (tres carrils per sentit no és poc impacte ecològic), és també la consegüent urbanització del territori adjacent, o és que ningú veu com surten polígons industrials com xurros al voltant de les grans víes de comunicació?

Més informació:

La bossa del pà

Aquest matí, quan he anat a buscar el pà, la flequera m’ha dit que avui tenia una bossa per mi (jo vaig a buscar el pà sempre amb una bossa de pà de tela, de les de tota la vida), i me l’ha donat ben posadet dins d’una bossa de tela similar a la que jo portava. La bossa en qüestió és una iniciativa conjunta de l’Ajuntament de Terrassa (que és on visc), ADENC i CEPA, dues organitzacions ecologistes.

M’ha fet molta gràcia això de la bossa, tant, que me l’he quedada (poc ecològic, ja ho sé). Trobo molt bé que es facin campanyes d’aquest tipus, que poc a poc s’intentin canviar hàbits de consum que són producte del malacostumament, de pensar que tot es pot tirar perquè val poc. De totes maneres, no deixa de tenir la seva gràcia presentar una campanya per reduir residus tornant als costums que ja hi havia a les cases fa trenta anys, i el mateix es pot dir de molts consells ecològics. Abans, però, es feia per veure si t’estalviaves un duro tornant l’envàs de la Fanta de litre o el del sifó…

Sigui com sigui, a veure si entre campanyes d’aquest estil, recollides selectives, separacio de les brosses, residus mínims o criteris de conducció ecològica, aconseguim fer alguna cosa. I a veure, també, si, a base d’insistir-hi, el missatge va calant en tothom. Molt em temo, però, que n’hi haurà molts a qui només els calarà quan els toquin la butxaca, i aleshores tot seran protestes.

En fi, posem el granet de sorra, un parell de consells d’estar per casa:

  • Si podeu, aneu a buscar el pa amb la bossa del pà, i reuseu-la cada día.
  • Compreu la fruita a la fruiteria, la carn a carnisseria, etc? Aneu amb el cistell. Estalvieu les bosses de plàstic (després sempre te’n sobren)
  • Beveu llet? Doncs millor l’ampolla de plàstic que no el tetra-brik. Costa menys de reciclar (energia) i els residus també son menors i més fàcilment separables.
  • D’allò de plàstics, vidre, paper, cartró, la fracció orgànica i les deixalles, no cal comentar res, oi?