De la impremta a la pantalla

Nicholas Carr argumenta a The ebook equilibrium que la cultura del llibre (en paper o digital) no és la cultura de l’ordinador. Per Carr, tot i el fons social de la lectura, llegir és un acte eminentment privat i personal, una relació llarga i profunda amb el text, que ha d’estar lliure de distraccions i d’interrupcions i imposicions d’altres indústries.

Hi estic d’acord. Gegants com Amazon, o d’altres com FNAC i similars no son sinó venedors que intenten maximitzar el número de vendes de llibres o “productes culturals” indicant suggerències o proposant models de consum sense sentit per un lector, sense importar la qualitat del llibre o el que això pugui suposar. De fet, formats electrònics com els lectors de pantalles de tinta electrònica de 6 polzades en blanc i negre poden suposar una estandardització dels llibres (mateix format i possibilitat gràfica, amb la consegüent reducció en costos de distribució), el que acabaria també amb el llibre-objecte, pensat no només com un text, sinó com un conjunt de sensacions (paper, enquadernació, il·lustracions).

Ara bé, tot i tenir part de raó tampoc no cal carregar tot el mort a la indústria del contingut on-line: les mateixes editorials moltes vegades provoquen l’aparició de títols de molt baixa qualitat (quan no toquen les històriques, toquen les de erotisme, i ara anem per independències) per intentar esprémer la (suposada) gallina dels ous d’or.

Sigui com sigui, si la indústria editorial (amb els seus ets i uts) es deixa vèncer per la immediatesa i la necessitat d’experiències socials i de venda de publicitat d’internet es colarà un gol a si mateixa.

En la mateixa línia, John Battelle també apunta quelcom similar en el cas de la premsa (diaris i revistes): la estandardització de presentacions, la necessitat de novetats continues i l’adaptació mal feta a un mitjà diferent del paper com és internet no fa cap bé a les diferents capçaleres:

  • tant la imatge com el contingut de qualitat son el que porta lectors,
  • la publicació continua de contingut de baixa qualitat o similar al d’altres llocs no aporta gaire, amb el temps,
  • el valor de la selecció i d’una línia editorial comporta el reconeixement de la marca amb el temps.

De la mateixa manera que abans, l’adopció per part del món editorial de modes i periodicitats de presentació aliens a ell, provinents del món tecnològic, desdibuixen i desvirtuen la mateixa imatge del mitjà (anuncis, stream continu, banners de notícies, carrussels).

Ambdós autors fan crides a mantenir el caràcter únic del món editorial, el que li dóna valor: focalitzar en la lectura, aprofitar les característiques del mitjà i no deixar-se colonitzar per pràctiques alienes al seu món. Serà interessant veure si se’n fa cas o no.

Llibres, ebooks i la teoria de la Informació

Tenim un llibre, ja sigui en paper o electrònic. El llibre, en la seva forma més elemental, el podem veure com un text que ens dóna informació.

Diferents suports de lectura

Ara agafem la teoria de la informació de Shannon, que estudia la comunicació de dades per un canal, el que l’afecta, com millorar-la, etc. Molt simplificadament, ens diu que la comunicació s’estableix entre dos elements (emissor i receptor) a través d’un canal.

I ara mirem-nos el llibre amb els ulls de l’amic Shannon:

  • tenim un emissor del missatge: el text
  • tenim un receptor: el lector
  • tenim un canal: el llibre

Vist així, no podria afectar la forma del canal a la recepció del mateix missatge? O, dit d’una altra manera, si el mateix text arriba (es comprèn i/o recorda) de manera diferent en un llibre de paper que en un llibre electrònic.

  • El llibre electrònic és igual per tots els textos continguts: tenen el mateix format, la mateixa lletra (en general), els mateixos indicadors… en resum, tota la part física és igual per a tots els llibres, i tot i que es poden tenir marcadors o notes, requereix un (petit) esforç anar-les a buscar, veure-les.
  • Els llibres en paper, per contra, son diferents cada un. La portada, la impressió o el mateix gruix per davant i per darrera ens donen indicadors diferents i molt precisos en cada cas, que ens permeten saber, sense un esforç extra, on som, quan ens queda. Les marques fetes o les notes també estan a l’abast, d’una manera molt ràpida.

Així, no podríem veure totes aquestes dades com a meta-informació del propi llibre físic, com redundàncies del canal que asseguren la informació i la fixen en el cervell del receptor? Tenim diferents sentits (vista, tacte), notem l’objecte físic que ens fan inserir-nos més en la lectura (es més física): tenim més senyals, més redundància, del que estem fent, per tant podríem tenir més seguretat de que el missatge del canal arriba millor.

Per contra, el llibre digital no té aquesta redundància, aquestes metadades: tot es basa en el contacte visual, i el canal per tant es més dèbil: faria això que entrés més soroll (distraccions com anar endavant o enrere o saltar a l’índex, que en el llibre de paper podrien ser redundàncies) i que el missatge no arribés tan clar, tan directe?

És diferent, doncs, llegir en paper de llegir en ebook?

Aquest plantejament no deixa de ser un joc, és clar, però el que si que està clar és que el missatge no és només el text, sinó també el mitjà. O com a mínim, el condiciona, amb el permís de McLuhan.

Ah, i val a dir que si, que jo trobo diferent llegir en paper o en electrònic (ebook, tablet o pantalla).

Ebooks, paper… i la lectura profunda

El debat1 entre llibre digital o llibre imprès sempre ha estat complicat: arguments a favor d’un o d’altre sobre quin es més còmode o més personal, o sobre la influència de la indústria editorial en el manteniment del llibre de paper o en elevats preus d’alguns d’electrònics, o la facilitat de transport o de lectura, o l’accés a les tendes on-line o bé a diccionaris, la facilitat d’un o altre per prendre notes o fins i tot sobre el mateix llibre com objecte (pes, olor, textura, pas del temps).

Complicat i interessant, tot s’ha de dir.

Extret de http://www.actualidadeditorial.com/consejos-produccion-libros-digitales-editores/

Aquest debat, que ni té ni tindrà guanyador, es pot veure també com dues maneres d’entendre el llibre mateix:

  • no és només el contingut, sinó també el contenidor, l’objecte-llibre: la facilitat de transport, emmagatzematge, lectura, comoditat i usabilitat de l’un (que augmentaran amb el temps) mai substituiran la bellesa de l’objecte de l’altre, i tot el que hi va lligat (presència física, pas del temps, tintes, tacte del paper, olor…
  • )

Però el llibre (l’objecte i el seu contingut) no son un objecte aïllat. La raó final de l’existència d’un llibre és l’emmagatzematge i la posterior transmissió del coneixement (quin sentit tindria, sinó?), sigui quin sigui aquest. I aquesta transmissió de coneixement implica una interactuació entre el llibre i el lector: la lectura (que posteriorment donarà lloc al coneixement que pugui aprendre el lector)

Dit d’una altra manera, la lectura es fa dintre d’un entorn. I l’entorn sembla que influeix en la capacitat d’adquirir coneixement: si fa un temps es parlava del que podia suposar la web (textos curts, salts continus, concentració dispersa) per a la lectura profunda (textos llargs, concentració continua) potser ens trobarem ara que l’entorn (el mitjà) té molta més influència del que pensem, i que també podria afectar a la lectura en paper vs ebooks:

“There is something to deep reading and deep thinking that is worth making an effort to preserve.” Whether we need paper to do that remains to be seen. For now, though, there’s still plenty of life in those dead trees.
Wired.com: Why the Smart Reading Device of the Future May Be … Paper,

Així que sí, potser si que en el futur no hi haurà cap dispositiu predominant, que escollirem dispositiu (mitjà) en funció del que volguem o necessitem llegir, entre d’altres.

* * *

(1) Sobre el debat entre un o altre, uns interessants enllaços:

La utilitat de l’inútil

Entre tantes incerteses, hi ha tanmateix una cosa certa: si deixem morir el gratuït, si renunciem a la força generadora de l’inútil, si només escoltem el mortífer cant de sirenes que ens impel·leix a seguir el benefici, tan sols serem capaços de formar una col·lectivitat malalta i sense memòria que, extraviada, acabarà per perdre el sentit de si mateixa i de la vida. I aleshores, quan la desertificació de l’esperit ens hagi ja assecat, serà realment difícil imaginar que l’ignorant homo sapiens pugui exercir encara un paper en la tasca de fer més humana la humanitat…

La utilitat de l’inútil. Nuccio Ordine, 2013 (Quaderns Crema)

Si cerquem només el que proporciona beneficis, si centrem els valors de la nostra societat només en la producció i en la possessió, en l’acumulació per se o en la mostra d’aquesta acumulació, perdrem el nord. Els valors de la societat han d’anar més enllà del pur valor (mai més ben dit) material de les coses: descuidar la literatura, la filosofía, l’art, la música… els sabers que no produeixen uns beneficis tangibles immediats ens farà immensament més pobres, perquè son inversions a llarg termini i de gran abast, no només per un col·lectiu, sinó una herència comú per tota la humanitat.

La recerca i el pensament sense un objectiu immediat produeix, a la llarga, millores de tot tipus, com molt bé sabia Abraham Flexner. I això, en moments de restriccions econòmiques i de retallades a l’ensenyament, no s’ha de perdre de vista.

42 veus sobre el govern obert

Interesentíssim el llibre presentat ahir per la XIP per entendre què és el govern obert: una explicació a l’abast de tothom de què és, complementades per 42 explicacions excel·lents sobre idees concretes.

42 veus sobrel govern obert, de la XIP

D’obligada lectura no només pels que estiguin interessats en la millora de l’Administració Pública, si no per tots aquells que estiguin interessats en la millora de la nostra societat.

I, sobretot, d’obligada reflexió posterior: unes idees que hauríem d’anar veient reflectides, d’una manera o altra, en el quefer de les nostres administracions.