Tecnologia per al món

M’agrada la idea de n’Arnau:

em marco l’objectiu de trobar i comentar cada dimarts un projecte destinat al desevolupament tecnològic de l’anomenat tercer món

Els dos projectes que ha mostrat fins ara, Kivo i Ndiyo, mostren com la imaginació i les xarxes socials poden fer molt per al desenvolupament… però no només al tercer món.

Perquè no ens apliquem nosaltres també algunes d’aquestes solucions, d’aquests conceptes? No parlo d’aprofitar-nos de tecnologies que ens poden sortir més barates, parlo d ‘aplicar-nos realment conceptes com comunitat, reaprofitament, ajuda, suport…

L’evolució de l’spam

No hi ha dubte que l’spam evoluciona:

  • De bon principi, varen ser (i segueixen sent) les propagandes, avisos, solicituds, i vint-mil coses més que et deixen a la bústia de casa. Aquesta primera versió té una subespècie que són les enganxines dels serrallers a les portes dels garatges o dels comerços.
  • Després va arribar la versió electrònica, la eclosió dels missatges per vendre’t fantàstiques medicines, fer-te guanyar cèntims fàcilment d’un petroler ugandès, o per allargar-te la titola si no estàs satisfet.
  • Un pas més enllà. Si tens un weblog, comences a rebre trackbacks de casinos on-line, més llistats de medicines i coses per l’estil. Suma i segueix. Aquesta és una adaptació tecnològica de l’anterior.
  • I ara són les trucades telefòniques. Et trobes a casa una trucada que et diu que si pots guanyar quinze mil euros, o una televisió de pantalla plana, o una càmera digital. T’avisen que la trucada és gratuita (la seva, és clar), i et deixen un moment per que agafis paper i llapis per prendre nota d’on has de trucar. Acte seguit, s’acaba la trucada. El contestador de la companyia telefònica et diu que si vols contestar pitjis asterisc, que si vols esborrar-lo el 2, etc.. Quans no picaran, pitjant l’asterisc? I està clar que la trucada és, sense que te n’adonis, a un número d’aquells que et costen quinze euros el minut…

Que serà després? Com s’adaptaran els spammers a la telefonia mòbil? I als serveis tipus GPRS? Qualsevol dia d’aquests ens trobem spam al GPS del cotxe (qui en tingui, és clar).

A tot això, na Mercè Molist comenta avui al CiberPaís que Espanya participa en una campanya a nivell mundial per detectar ordinadors zombies (aquells que, sense saber-ho, envien spam o bombardejen d’altres sistemes, per exemple). A veure si serveix perque baixi, encara que sigui una mica, el volum de spam. Ara, campanya per campanya, si volen evitar l’spam, els virus, els trojans i tota la patuleia de software maliciós que ronda per aquestes xarxes de Déu, el que haurien de fer és una bona campanya per usar software lliure. Aleshores si que baixaria el volum d’atacs… no?

Notícies incomplertes, realitats alterades

El passat dimecres, escoltant la ràdio, van donar la notícia que havien trobat, en un ascensor i embolcallat de papers, però en bon estat de salut, el nadó que tres dies un dia abans havien segrestat d’un hospital. Van ampliar la informació dient que la mare havia deixat el nadó a cura d’una desconeguda que s’havia guanyat la seva confiança, mentres anava a fer una cigarreta. Aprofitant-ho, la desconeguda va marxar amb la criatura. I van acabar la notícia afegint que la desconeguda era d’ètnia gitana.
Si la cosa acabés aqui, un es queda amb la idea d’un final feliç i d’una gitana dolenta que roba nens. Estereotip dels gitanos dolents, que roben.
Al dia següent, mentres faig el cafè, veig a “La Vanguardia” una foto de la família i tot el cas més explicat. Sorpresa. La família del nadó també és gitana. La mare és paia i el pare gitano. Ara, des del punt de vista d’un paio, ja s’entén més que la mare confiés en la gitana. Ella també en té, de familia gitana. Però això a la notícia que jo vaig sentir ahir no ho van dir.
Comento això perquè no vaig ser només jo. El company que hi havia amb mi també es va endur la sorpresa, tampoc ho sabia, que la familia era gitana.
Suposo que si hagués vist la notícia per televisió, no hagués tingut aquesta sensació.
Però quantes vegades un comentari innocent o una notícia incomplerta, com el de la ràdio, que només explica part dels fets, no pot fer que aquests no s’entenguin bé, no pot tenir reaccions inesperades o fer que es sumin unes gotetes més a les imatges sobre gitanos lladres o qualsevol altre estereotip que volti? No s’altera la realitat viscuda i no pot fer també que s’alteri la realitat per venir?