Tabletes Linux?

The Linux tablet is the future – and it always will be, diu Scott Gilbertson, a The Register.

I hi coincideixo, per desgràcia. Llegint l’article i fent un cop d’ull al Pengpod, la tableta anunciada amb Linux, no puc més que estar d’acord. I és més, veient com han anat les coses, tampoc li falta raó:

The year of the Linux tablet is, like the year of the Linux desktop, destined never to arrive.

La diversitat i la descentralització, la llibertat i els objectius i fonaments no comercials de Linux i la seva filosofia de fes-t’ho tu mateix son, en un entorn comercial i massificat, orientat a la facilitat i al dirigisme, a la instantaneïtat, la seva gran debilitat.

Comunitat i software lliure a les AAPP

Sembla que el nou govern de la Junta de Extremadura no està per mantenir l’herència tecnològica de passades legislatures, basada en la promoció de programari de fonts obertes, si no que pensa més en centrar-se exclusivament en criteris econòmics en buscar proveïdors de programari.

És una llàstima que es perdi tot el que s’ha guanyat fins ara usant aquest model: el més evident pot ser el coneixement tecnològic, el programari, la metodologia i la documentació, els productes i la distribució en sí; però també cal valorar, i molt, el treball d’educació que s’ha fet tant en tots els àmbits de govern afectats (administració, educació, sanitat…) com en la pròpia societat del que és el software lliure.

Centrar-se única i exclusivament en criteris econòmics és una visió de curt termini, que si que podria fer estalviar inicialment despeses (els desenvolupament no son barats, tot i que a la llarga el llicenciament surt car), però que perd de vista el retorn d’aquesta inversió a la societat en coneixement i creació d’empreses, de teixit tecnològic. Això, en el cas d’un govern autonòmic, no s’ha de perdre de vista.

Extremadura és, potser, una de les més conegudes defensores d’aquest model, però hi ha hagut moltes altres que hi han apostat també, amb més o menys ganes, amb més o menys encert: la Junta d’Andalusía fa un treball molt bò, i per aquí encara ronda la Linkat, al País Valencià hi ha Lliurex i qui més qui menys va llençar projectes

A nivell estatal també es treballa amb software lliure, i molts ajuntaments també tenen projectes i aplicacions basades en codi lliure.

Però tots aquests casos, per més de codi lliure que siguin, per més que s’hi basin, l’usin, el desenvolupin i inverteixin, no tenen, moltes vegades, una de les característiques definitòries del software lliure: una comunitat darrere que li doni suport.

Una de les grans objeccions dels responsables tecnològics de les administracions de cara al software lliure és “a qui truco si s’espatlla?”. És un argument comprensible des del punt de vista de poder donar una solució ràpida a un problema important (que superi les capacitats de coneixement d’un departament de TI). Amb el pas del temps, però, aquest argument ha perdut pes perquè cada vegada hi ha més empreses que ofereixen els seus serveis i coneixements dins d’aquest camp, a mesura que l’Administració, ha obert mercat i ha començat a marcar determinada tendència.

Aquestes tendències, però, han vingut marcades per directrius polítiques que poden canviar quan hi ha un canvi de govern.

L’ús del software lliure per una Administració, però, es podria dividir en dos grans grups:

  • Programes d’ús general basats en codi lliure, que es poden emprar en aquella organització: dins d’aquesta categoria poden entrar de navegadors o processadors de text, programes d’edició d’imatges, servidors, bases de dades o entorns de programació… qualsevol eina imaginable (o gairebé) per als usos d’una organització. I sobre aquest tema se n’ha escrit a bastament, sense deixar clos el debat.
  • El programari intern creat per aquella organització per a usos propis: la programació de sistemes tributaris, webs, entorns de relació amb el ciutadà, interconnexió entre Administracions (G2G), sistemes de suport a procediments, arxius digitals… és a dir, tot allò que dóna suport a la feina, processos i informació que usa l’Administració. I aquí torno al problema que citava més amunt: la comunitat. Totes les Administracions es regeixen per similars marcs juridico-legals i totes tenen, si fa no fa, similars atribucions i per tant, similars problemes informàtics a resoldre. Aquests es poden resoldre comprant productes de mercat verticals, tancats, que es poden particularitzar, o bé desenvolupant internament eines.

Aquesta és la gran aposta que va fer el govern extremeny, i que altres AAPP també han fet, en major o menor grau.

En adoptar, però, el software lliure com a eina i filosofía de desenvolupament no s’ha acabat de fer el pas evolutiu cap a una comunitat que en doni suport: tot i comptar amb proveïdors entesos, tot i obrir el codi font i usar estàndards oberts, em demano si aquestes AAPP han estat capaces d’establir també mecanismes de col·laboració amb altres organitzacions del mateix tipus. És clar que existeix col·laboració entre els equips de TI i intercanvi de coneixements, però en general, totes aquestes organitzacions tenen ja un volum considerable de software desenvolupat, un nucli central que és molt difícil canviar, i que condiciona part de les decisions tecnològiques que es puguin prendre a posteriori, com l’adopció de nous llenguatges o eines compatibles amb el core antic.

Així, tot i fer-se l’aposta per un ús del software lliure, emprar-se eines i desenvolupar programari, crear metodologies i existir xarxes i intercanvi de coneixements, el que encara no s’ha pogut crear del tot és una comunitat que permeti interaccionar els tècnics en programes horitzontals, comuns a diferents organitzacions similars i útil per a totes elles, fer una base comuna compartida; això provoca que, tot i usar eines i metodologies i compartir problemàtiques similars, les implementacions encara s’hagin de desenvolupar unitariament, en paral·lel, desaprofitant part del potencial.

Aquest però, no és un problema exclusivament tècnic: la creació d’aquesta comunitat d’intercanvi ha de ser incorporada directament per les Administracions Públiques, i això a vegades és una idea que ni s’entén ni es sap explicar, i que amb programari privatiu no es podria fer.

I la decisió de la Junta d’Extremadura demostra que no s’entén ni en un dels seus bressols.

Cap a on va el software lliure?

Últimament em demano massa sovint quina és la direcció que està prenent el software lliure, o com a mínim, alguns dels seus projectes més emblemàtics: Ubuntu perd el temps amb l’experiment Unity i la competència al núvol amb Ubuntu One, Gnome multiplica la necessitat de recursos amb Gnome 3, OpenOffice/LibreOffice, i els de Firefox comencen disputes inútils sobre si cal o no el número de versió

Mentrestant, Linux a l’escriptori no arrenca (l’eterna promesa?): hi ha massa distribucions i poc suport dels fabricants, o el que hi ha, és per escombrar cap a casa amb distribucions profesionals, no es solucionen problemes amb controladors i suport a hardware, Chrome comença a ser la opció de navegador versus Firefox (problemes amb flash, o treball amb dni electrònic, java…)

El que vol l’usuari és facilitat: de la mateixa manera que s’han millorat els procediments d’instal·lació i detecció automàtica de molt hardware, no es pot seguir treballant en aquesta línia, buscant la complicitat dels fabricants? Em fa l’efecte que s’esmercen molts recursos en camins que no son els que poden donar opcions de futur al linux.

I només parlem de màquines “tradicionals” (PC, portàtils o netbooks), els tablets (que semblen cridats a ser un dels dispositius de futur) potser val més no esmentar-los.

Què fem amb Thunderbird?

Thunderbird està anticuat: és operatiu, és útil, però està anticuat, no ha evolucionat, les millores que van sortint de tant en tant son tot just petits pegats per arreglar algun error, i poca cosa més.

El tan esperat Thunderbird 3.0 hauria de posar solució a això, i en part ho farà: una millor integracio amb serveis webmail com gmail o yahoo, motors de renderització més potents, millor gestió del javascript i del correu off-line, cerques… segur que sí, però sembla gairebé totes millores tècniques. I la interfície? Sí, es parla de tabuladors, d’alguna vista dels contactes… però no es veu gaire moviment més, a no ser que hi hagi sorpreses d’última hora.

La qüestió és que, qui més qui menys, gestiona més d’un compte de correu, i per nosaltres, aquest correu, vingui d’on vingui, hauria d’estar visible només d’un lloc, però no és així com ho presenta el ThunderbirdL: has d’anar recorrent les carpetes de cada compte per veure què ha entrat de nou, i no s’aprofita de la informació que ell mateix podria conèixer millor (lligams amb contactes, últims correus, correus pendents, destacats, etc…)

Per exemple:

  • Una millor visualització de les converses:
    • No confondre un assumpte similar amb que sigui la mateixa conversa (proveu a ordenar per converses i busqueu si teniu assumptes buits). Si ThreadVis és capaç de fer-ho bé, perquè Thunderbird es fa mal amb les vistes de conversa?
    • Promoció de converses actives: Rebo un correu d’una conversa, no em deixis el correu sota el mail inicial, fa no-sé-quants dies, puja’m la conversa al principi. ThreadBubble t’ho fa.
  • Aprofitar la informació que Thunderbird pot conèixer de primera mà:
    • Suggerència de destinataris d’entre la llista dels més habituals o dels que més acostumem a agrupar
    • Mostrar una llista dels destinataris més habituals a sota de la llista de carpetes, per exemple.
  • Millorar la interfície oferint informació útil: La vista associada a un compte no serveix per res. Si en comptes d’això mostrem els últims missatges rebuts en aquell compte, els pendents de llegir, els destacats o una combinació o subgrup d’aquests, segur que en treiem més profit. També estaría oferir la possibilitat d’enviar correus als destinataris més habituals d’aquell compte.

Tot això no són coses que calgui fer-les sobre una nova plataforma, es podrien fer ja sobre l’actual, i el que es tracta, en aquest cas, seria no tant d’una millora tecnològica com de variar la interfície i els accessos a la informació per guanyar temps i facilitat, per variar la percepció del treball amb Thunderbird i fer-la més lleugera.

Nova traducció del Notepad++

He actualitzat la traducció al català del Notepad++, un editor de codi lliure per a Windows (llicència GPL) que és un substitut ideal per a l’immenjable Bloc de Notes: és ràpid, suporta diversos llenguatges, extensions, s’integra en el sistema…

La podeu trobar a la pàgina de descàrregues del programa (aneu i feu-li un cop d’ull si encara heu d’usar Windows en alguna màquina) o podeu baixar-la directament des d’aquí mateix: només heu d’instal·lar fitxer xml seguint les instruccions del lloc web (Pàgina de descàrregues, apart de Fitxers d’idioma).