Llibres i records

–Si te llevas un libro a un viaje -le había dicho Mo cuando introdujo el primero en la caja- sucede algo muy extraño: el libro empezará a atesorar tus recuerdos. Más tarde, te bastará con abrirlo para trasladarte al lugar donde lo leíste por vez primera. Y con las primeras palabras recordarás todo: las imágenes, los olores, el helado que te comiste mientras leías… Créeme, los libros son como esas tiras de papel matamoscas. A nada se pegan tan bien los recuerdos como a las páginas impresas.

Corazón de tinta, Cornelia Funke

I és veritat. Quan s’arriba a vacances, època per a la qual ens guardem aquells llibres que no hem pogut llegir la resta de l’any, ens emportem el llibre-objecte, el de paper, i potser també l’electrònic, més còmode, més lleuger, amb més capacitat… però més impersonal.

Agafes un llibre de paper de fa anys, gastat pel temps, i et transporta a allà on el vas llegir, a quan el vas llegir: es barregen els records del llibre amb els records personals: el llibre és un lloc més de la teva vida.

Per aquells a qui ens agraden els llibres, això és molt important, insubstituïble. El llibre de paper, doncs, no desapareixerà mai, perquè sempre el lligarem a algun record: potser ja no carretejarem tants llibres com abans, però sempre n’hi haurà alguns dels que no ens desprendrem. Ja ho deia fa un temps: “La galàxia Neumann complementarà i ampliarà la galàxia Gutenberg, li donarà nous llenguatges i possibilitats, però no la farà desaparèixer“.

De la impremta a la pantalla

Nicholas Carr argumenta a The ebook equilibrium que la cultura del llibre (en paper o digital) no és la cultura de l’ordinador. Per Carr, tot i el fons social de la lectura, llegir és un acte eminentment privat i personal, una relació llarga i profunda amb el text, que ha d’estar lliure de distraccions i d’interrupcions i imposicions d’altres indústries.

Hi estic d’acord. Gegants com Amazon, o d’altres com FNAC i similars no son sinó venedors que intenten maximitzar el número de vendes de llibres o “productes culturals” indicant suggerències o proposant models de consum sense sentit per un lector, sense importar la qualitat del llibre o el que això pugui suposar. De fet, formats electrònics com els lectors de pantalles de tinta electrònica de 6 polzades en blanc i negre poden suposar una estandardització dels llibres (mateix format i possibilitat gràfica, amb la consegüent reducció en costos de distribució), el que acabaria també amb el llibre-objecte, pensat no només com un text, sinó com un conjunt de sensacions (paper, enquadernació, il·lustracions).

Ara bé, tot i tenir part de raó tampoc no cal carregar tot el mort a la indústria del contingut on-line: les mateixes editorials moltes vegades provoquen l’aparició de títols de molt baixa qualitat (quan no toquen les històriques, toquen les de erotisme, i ara anem per independències) per intentar esprémer la (suposada) gallina dels ous d’or.

Sigui com sigui, si la indústria editorial (amb els seus ets i uts) es deixa vèncer per la immediatesa i la necessitat d’experiències socials i de venda de publicitat d’internet es colarà un gol a si mateixa.

En la mateixa línia, John Battelle també apunta quelcom similar en el cas de la premsa (diaris i revistes): la estandardització de presentacions, la necessitat de novetats continues i l’adaptació mal feta a un mitjà diferent del paper com és internet no fa cap bé a les diferents capçaleres:

  • tant la imatge com el contingut de qualitat son el que porta lectors,
  • la publicació continua de contingut de baixa qualitat o similar al d’altres llocs no aporta gaire, amb el temps,
  • el valor de la selecció i d’una línia editorial comporta el reconeixement de la marca amb el temps.

De la mateixa manera que abans, l’adopció per part del món editorial de modes i periodicitats de presentació aliens a ell, provinents del món tecnològic, desdibuixen i desvirtuen la mateixa imatge del mitjà (anuncis, stream continu, banners de notícies, carrussels).

Ambdós autors fan crides a mantenir el caràcter únic del món editorial, el que li dóna valor: focalitzar en la lectura, aprofitar les característiques del mitjà i no deixar-se colonitzar per pràctiques alienes al seu món. Serà interessant veure si se’n fa cas o no.

Ebooks, paper… i la lectura profunda

El debat1 entre llibre digital o llibre imprès sempre ha estat complicat: arguments a favor d’un o d’altre sobre quin es més còmode o més personal, o sobre la influència de la indústria editorial en el manteniment del llibre de paper o en elevats preus d’alguns d’electrònics, o la facilitat de transport o de lectura, o l’accés a les tendes on-line o bé a diccionaris, la facilitat d’un o altre per prendre notes o fins i tot sobre el mateix llibre com objecte (pes, olor, textura, pas del temps).

Complicat i interessant, tot s’ha de dir.

Extret de http://www.actualidadeditorial.com/consejos-produccion-libros-digitales-editores/

Aquest debat, que ni té ni tindrà guanyador, es pot veure també com dues maneres d’entendre el llibre mateix:

  • no és només el contingut, sinó també el contenidor, l’objecte-llibre: la facilitat de transport, emmagatzematge, lectura, comoditat i usabilitat de l’un (que augmentaran amb el temps) mai substituiran la bellesa de l’objecte de l’altre, i tot el que hi va lligat (presència física, pas del temps, tintes, tacte del paper, olor…
  • )

Però el llibre (l’objecte i el seu contingut) no son un objecte aïllat. La raó final de l’existència d’un llibre és l’emmagatzematge i la posterior transmissió del coneixement (quin sentit tindria, sinó?), sigui quin sigui aquest. I aquesta transmissió de coneixement implica una interactuació entre el llibre i el lector: la lectura (que posteriorment donarà lloc al coneixement que pugui aprendre el lector)

Dit d’una altra manera, la lectura es fa dintre d’un entorn. I l’entorn sembla que influeix en la capacitat d’adquirir coneixement: si fa un temps es parlava del que podia suposar la web (textos curts, salts continus, concentració dispersa) per a la lectura profunda (textos llargs, concentració continua) potser ens trobarem ara que l’entorn (el mitjà) té molta més influència del que pensem, i que també podria afectar a la lectura en paper vs ebooks:

“There is something to deep reading and deep thinking that is worth making an effort to preserve.” Whether we need paper to do that remains to be seen. For now, though, there’s still plenty of life in those dead trees.
Wired.com: Why the Smart Reading Device of the Future May Be … Paper,

Així que sí, potser si que en el futur no hi haurà cap dispositiu predominant, que escollirem dispositiu (mitjà) en funció del que volguem o necessitem llegir, entre d’altres.

* * *

(1) Sobre el debat entre un o altre, uns interessants enllaços:

Linies borroses entre ebooks i netbooks

Si un dispositiu de llibres electrònics i un netbook usat per llegir llibres es poden diferenciar, bàsicament, per la pantalla, que pot passar si la mateixa pantalla es fa servir en els dos? Una pantalla que permeti la velocitat i el color d’un portàtil i la legibilitat en exterior, la comoditat i el consum d’una pantalla de tinta electrònica…

Pixel Qi ja estan anuncia que ja estan treballant per servir-les als fabricants. Quan veurem màquines equipades a tecnologia?

Escriptura en llibres electrònics

Nielsen sempre ha dit que escriure per la web és diferent d’escriure per un mitjà en paper. Ara resulta que escriure per llibres electrònics també serà diferent, perquè és un altre mitjà, amb unes altres característiques.

Tot dependrà de la intenció amb que s’escrigui, però és interessant com un nou concepte, el llibre electrònic, pot comportar canvis similars als de la web: nous requeriments d’usabilitat, noves maquetacions, noves maneres d’escriure, disposicions del contingut en funció de la intenció de venda…