Usabilitat de llibres electrònics

Jakob Nielsen, el gurú de la usabilitat, revisa la usabilitat del Kindle d’Amazon.

Conclusió: els llibres electrònics son ja bons per alguns usos. Per llegir a casa, però, encara son millor els llibres de paper (el destacat és meu).

(Nielsen parla del Kindle, però crec que la seva conclusió és extensible a tots els dispositius de tinta electrònica. Potser una pantalla més gran, un temps de resposta menor i un preu més baix ajudarien al canvi d’opinió.)

Tastant un e-book

Avui he pogut provar un lector de llibres electrònic, concretament un iLiad Book Edition.

Tot i les voltes, cerques, reflexions, preguntes i demés sobre aquests aparells, encara no n’havia tingut cap a les meves mans: soc molt prudent abans de fer una compra d’aquest tipus.

La qüestió és que l’aparell m’ha agradat, m’ha agradat força: la resolució de la pantalla és molt bona, i tant les lletres com les imatges es veuen bé, la navegació és senzilla i l’aparell és fàcilment portable. No m’ha agradat, però, el temps d’arrencada i, sobretot, el temps d’espera al passar de pàgina.

El més bò de tot és que m’ha servit per aclarir-me les idees al respecte, ara ja tinc els punts que demanaré al meu aparell ideal:

  • el tamany mínim de pantalla que jo vull és el de 8 polzades de diagonal, equivalent a un DIN-A5. 6 polzades és legible, però dubto que sigui còmode: qui vol llegir en una llibreta de notes?
  • el llàpis o la possibilitat de notes no és necessària per mi. Si serveix per augmentar excessivament el preu, no m’interessa.
  • el tenir wifi tampoc és determinant: el vull per llegir llibres, no per baixar-me’ls o per llegir rss
  • la durada de la batería ha de ser llarga, no en hores, sino dies.
  • ha de ser lleuger. L’iLiad es més lleuger que un ultraportatil, és clar, però no és tan lleuger com un llibre de, posem, 200 pàgines.
  • el preu màxim que estic disposat a pagar son uns 300 euros.

És clar que això depèn de l’ús que se li vulgui donar a l’aparell i de les circumstàncies de cada un.

En el meu cas, si trobo un aparell com aquest, però més lleuger, amb un pas de plana més ràpid, batería de díes, 10 polzades de pantalla i 300 euros, la tentació serà molt gran. I somiar és gratis, que diuen.

Textos electrònics i editors

Parlant de textos digitals i editors, el llibreter toca un punt molt important:

[…] caldrà que l’editor adapti contínuament el fons editorial a les futures modes tecnològiques, que garanteixi la llegibilitat de qualsevol text en qualsevol format anys després de l’adquisició de l’arxiu digital; és a dir: promoure la visibilitat dels autors des del punt de vista tecnològic. […]

Els aparells per llegir els textos electrònics són importants i estan en contínua evolució, i a vegades no sembla que parem prou atenció a la mare dels ous: els textos, com els guardem i com es poden llegir.

Caldrà estar atents a que els agents implicats usin formats senzills i, sobretot, oberts, que garanteixin l’accessibilitat de tothom, independentment de versions i modes: bé que puc llegir un llibre, el compri on el compri i en el format que el compri…

Ajudarien els ebooks a estalviar paper?

Quant de paper fem servir cada dia per no res, d’usar i tirar? Fa dos dies vaig fer neteja de papers, de diaris, retalls i apunts que guardava de fa anys (van sortir coses del 1994 i del 1998) i que fa anys també que no mirava… total, uns quatre o cinc quilos de paper a reciclar…

Quants quilos de paper dec haver usat, només en diaris i revistes? Ara estic suscrit a una revista setmanal i abans comprava el diari un cop a la setmana com a mínim. Faig uns números ràpids:

  • 70 grams de revista * 52 números/any = 3,640 kilos de paper a l’any
  • 250 grams de diari * 52 vegades/any = 13 kilos de paper a l’any

16,1640 kilos: no sembla gaire. Però fa anys que estic suscrit i durant anys he comprat el diari, posem-li cinc a cada un d’ells. Els números es transformen: ara ja són 161,64 kilos de paper només en cinc anys.

Si a això hi sumem els gratuits que arriben a la bústia, un parell per setmana que agafo, els llibres que puc llegir i que no miro més, els papers que imprimeixo, uso a doble cara i després llenço… quant paper gasto?

I si això ho multipliquem per tots nosaltres? Els números començen a marejar.

Vist així, els arguments ecològics a favor dels lectors de llibres electrònics tenen més sentit. Si, sé que el lector és també un dispositiu fet de plàstic i metall, que gasta energia, que ha gastat energia i ha generat residus en la seva producció… però també han generat despeses de transports, embalatge i residus els papers, llibres i diaris…

Com posar-ho en la balança? Com equilibrar i calcular només amb aquests arguments a la mà?

Tinta electrònica i lectura digital

Uns quants enllaços interessants sobre tinta electrònica i lectura digital:

  • eInk: A Possible Future for Paper, a O’Reilly Radar: Una reflexió sobre el que poden representar els dispositius de tinta electrònica per a la premsa: canvis no només en els ingressos directa (compra? suscripció?), sino en l’encaix de la publicitat (font d’ingressos important) en els nous mitjans, la distribució i els costos associats… Res a veure amb la visió arcaico-triomfalista d’en Pernau fa uns dies a El Periódico.
  • Els futurs de la lletra, d’El Llibreter: Enllaços interessants a la visió dels llibres electrònics des del punt de vista d’una editora i sobre les implicacions de la lectura digital i el seu entorn (enllaços, múltiples idees, salts de context…)
  • Online Literacy Is a Lesser Kind, a The Chronicle Review: acostumar-se a llegir només on-line pot tenir conseqüències per als estudiants? Cal ensenyar a llegir off-line, la “lectura profunda” que alguns diuen? Fa uns anys ni ens ho hauríem plantejat, això…