Llibres electrònics: redefinint les editorials

El llibre electrònic és molt més que l’aparell lector: és el propi contingut, el format i la extensió, la facilitat de distribució i l’emmagatzematge. Totes aquestes característiques poden fer que el llibre es pugui adaptar més a les tendències de lectura actuals

Creemos repositorios en Dominio Público con formatos optimizados para libro electrónico y, digamos… 23 páginas como máximo para los ensayos y 42 para los relatos. Dejemos que se organicen comunidades de lectura, creación y ensayo. Descubramos y promocionemos nuevos autores que se desarrollen ya en los nuevos formatos.

o fins i tot que es puguin crear nous canals de distribució dels mateixos:

Guys, do you think you might want to collaborate with Lexcycle (Stanza) and Feedbooks toward a seamless interface through which people can buy books, especially the nonDRMed ePub variety? Perhaps you can look beyond the standard suspects and think about creating a new e-book ecosystem.

Em demano si també seria possible que, si més no en part, el llibre electrònic, combinat amb les comunitats en xarxa, fes que es replantegés la mateixa indústria editorial:

Avui en dia, les editorials son molt més que seleccionadores de textos que després imprimeixen i venen: son distribuidores, publicistes, cercadores de nous lectors i de nous escriptors… han creat un mercat que s’alimenta de la continua novetat i que ha de despertar el desig de comprar llibres, per vendre un producte més, en aquest cas cultural. Això fa que, en molts casos, la qualitat del text no sigui la que et prometen, o que la qualitat de la traducció, encarregada a mans poc curoses, rebaixi molt el nivell del text o canvii el seu significat…

Seria possible que, en un món en xarxa, els autors poguessin vendre directament els seus textos en format electrònic o bé que compressim els textos d’autors d’altres llengües a traductors de la nostra confiança, que sabem que fan un treball acurat?

Quin efecte tindría, doncs, aplicar aplicar la teoría de la llarga cua per un mercat com l’editorial en l’àmbit de llibres electrònics? Com afectaria la economía de l’abundància a les petites editorials especialitzades o als professionals independents? Obriria noves oportunitats econòmiques, per exemple, associacions de traductors amb un segell de qualitat que garantíssin el text traduït, comunitats de lectors que donessin el vist-i-plau a traduccions, petites editorials amb catàlegs especialitzats i de qualitat, autors sense intermediaris, apostes més arriscades o minoritàries de les editorials, reedicions de clàssics fora de catàleg amb poques perspectives de venda massiva?

Plataformes de lectura pròpies

Al bloc d’en David de Ugarte m’assabento que ja estan a punt uns nous models d’Iliad, amb pantalla més gran i més possibilitats de lectura i de compartició de documents entre dispositius.

L’Iliad és el lector de llibres més proper a la idea de disposar d’una biblioteca lliure i pròpia, compartida amb d’altres, amb la teva xarxa de confiança, i amb la possibilitat de fer bricolatge sobre la máquina: afegir-hi comportaments, particularitzar-ne d’existents. Vist així, l’Iliad no és només un lector de llibres, és també una plataforma per establir una biblioteca compartida, o fins i tot una taula de treball comú.

D’altres lectors de llibres, com el Kindle d’Amazon o el presentat per E Ink Corporation no fa gaire, preveuen comportaments totalment diferents. Sota una aparença similar, són dispositius tancats, simples proveidors de serveis. Lligats a una xarxa concreta, només es poden descarregar els continguts des d’aquell origen i en funció del que el proveïdor t’ofereixi, siguin llibres o continguts com diaris electrònics o fonts rss. En aquest model, passem a ser consumidors d’informació, informació per la qual hem de pagar (fixeu-vos que el Kindle, en aquest sentit, està molt ben estudiat: veus un llibre a Amazon, pot estar bé, costa menys i en un minut ja el tens al dispositiu. Potser sense aquesta immediatesa no l’haguessis comprat: compra compulsiva?) La facilitat d’ús dels serveis comporta un ús que potser d’altra manera no el faríem.

És veritat que, inicialment, l’Iliad és molt més car que la resta de models, però cal valorar si realment aquest preu més baix inicial no acaba pagant-se a la llarga amb suscripcions a serveis i compres massa ràpides, econòmicament parlant, i si aquesta monitorització de les nostres compres i lectures no afecta també a la nostra privacitat. Els dispositius associats a serveis específics de continguts (ja siguin kindles o ipods) no son més que extensions del quiosc o la botiga de música a la nostra butxaca.

Així, la qüestió que se’m planteja a l’hora d’escollir és: una plataforma de lectura pròpia o un servei que t’ofereix continguts? Creem i escollim nosaltres mateixos el que volem llegir, en base als nostres paràmetres, gustos o experiència o deixem que sigui la “indústria cultural” qui ens ho serveixi i ens indiqui què ens convé o què llegeix tothom?

Jo escullo els primers: donarà més feina per muntar la biblioteca, potser per accedir als continguts, però hi tindré el que jo vulgui i com jo vulgui. Ningú ha dit que res sigui gratuït.

Literatura sense paper

Ahir fantasejava amb el lector de llibres electrònics que m’agradaria trobar-me, i avui el suplement Babelia d’El País parla del tema.

No estic gaire d’acord amb la versió fantasiosa del principi de l’article, aquesta màquina lectora-multitasca que també es ordinador portàtil i connectable arreu, però la resta de l’article (i del suplement en general) està força bé, dibuixa un panorama bastant ample i des de diferents punts de vista del canvi en els hàbits i els suports de lectura, i el que això comporta a la indústria.

Llegiu-lo si us interessa el tema.

(Nota: he manllevat el títol de l’article d’El País, sí ;·)

iPhone? ePhone!

Quan pensa algú treure al mercat un lector de llibres electrònics amb la facilitat d’ús de l’iPhone?

Què tal una barreja entre les característiques de l‘iPhone, la pantalla de tinta electrònica desplegable i telefonia del Readius i les característiques wifi i de tablet pc de l’Irex? Un dispositiu així seria portable, permetria llegir llibres, consultar correu, missatges, tenir accés a telefonia… i tot en molt poc espai, sense haver de carregar amb el portàtil a sobre, per exemple.

Ah, somiar, somiar…

Lectors de e-books: encara no

Llegir llibres o documents llargs a la pantalla de l’ordinador no és precisament un plaer. I imprimir-los no és gaire bona idea, tampoc: acostuma a ser paper d’un sol ús, que s’acaba reusant i reciclant en el millor dels casos.

Per aquests casos, per exemple, els lectors de llibres electrònics son dispositius ideals (no trobo tampoc gaire còmode llegir en un iPhone, o una PDA qualsevol, amb pantalles de 3 polzades i mitja) però no acaben d’arrencar. El seu preu és massa elevat i, pel meu gust, les pantalles encara un pèl petites (6 polzades, el tamany de la majoria de pantalles, ve a ser com un full de mida DIN A6).

A això, a més, cal sumar-hi característiques com la connectabilitat, la possibilitat de fer anotacions (convertint el lector en una quasi-pda), la capacitat de llegir diversos formats (l’estrepitós error del Kindle d’Amazon), la durada de les bateries…

Si us interessa el tema, al número de febrer de la revista NewGeek es parla del tema i es revisen alguns models (Kindle, Iliad, Cybook i Papyre). També es poden trobar algunes comparatives i estudis interessants a la xarxa:

Comencen a trobar-se algunes opcions interessants (pantalla acceptable, diversitat de formats, durada llarga de bateria i… preu no escandalós). Kindle és massa tancat (lligat a Amazon i sense suportar PDF directament, o la conversió (de pagament) des d’altres formats), l’Iliad, una quasi-pda, té unes característiques molt notables, però el seu preu elevat i la poca durada de la batería juguen en contra seva. D’altres lectors, en canvi, com el Cybook, o el Hanlin V3, pinten més bé, però el preu és encara elevat, i la pantalla, de només 6 polzades, un pèl petita.

Però potser cal esperar una mica. Si s’estan creant noves pantalles millorades o fins i tot alguns models amb pantalles més grans ja estan gairebé en fase de producció, això pot repercutir en una millora de productes ja existents (més barats, més característiques?).

De tota manera, no és d’estranyar que el mercat no arrenqui: als preus alts d’aquests dispositius cal sumar els preus no gens barats dels llibres electrònics o fins i tot, la poca disponibilitat de títols en castellà (el català, per desgràcia, encara està pitjor, en aquest sentit). I no val excusar-se en alliberar la Biblioteca Cervantes: quanta gent llegeix Doña Perfecta o Los episodios nacionales?

Esperarem una miqueta més… si la cosa millora, mira que per Sant Jordi d’enguany no caigui un lector de llibres, en comptes d’un sol llibre!