Patents de programari? No, gràcies?

Una mica justet de temps, però jo també m’afegeixo a la campanya contra patents de programari a Europa. Res a afegir a tot el que ja s’ha explicat, i molt bé, a molts llocs.

Veig molt moviment, tant virtual com físic (com els autobusos que ha posat la ffii, per exemple), tant de bò serveixi per fer que no saprovin. També és veritat, però, que és un tema que no treu a les masses al carrer (… de moment, si les aproven, ja veurem), que no té un gran ressò mediàtic i que, per tant, es més fàcil que el colin entre uns quants punts de l’ordre del dia, amagadet i com qui no vol la cosa, i apa, cap al següent tema. Potser la cosa està en això, en no només fer accions virtuals sino també reals. Però quin ressò han tingut als grans mitjans de comunicació les manifestacions que s’han fet fins ara? Minúscul, quan sortia.

Demà és jornada de reflexió i el dimecres la votació. Estarem pendents.

Empenyent la Societat de la Informació

Sembla que el govern assumeix que Espanya està molt endarrerida en quant a tecnologies de la Informació, i que hi vol posar remei. Un informe fet pel CATSI demana més implicació de l’executiu per resoldre aquest retard, que no pot portar més problemes de cara al futur, i marca dues línies a seguir: financiació i administració electrònica.

Fins aqui ho trobo coherent. D’una banda, perquè no tinc clar que el govern pugui fer gaires coses més que invertir diners de diferents maneres (incentius fiscals, financiacions) i de l’altra, perquè ha de predicar amb l’exemple i ofereir continguts i serveis de qualitat. Apropar-nos a serveis com el de l’Agència Tributària, i allunyar-nos de castells a l’aire com l’inicial administracion.es o el todos.es, que no explicaven res i semblaven més un tapar forats de cara a la clientela. I si s volen acabar de fer les coses ben fetes, que apostin pel software lliure, per projeces que incideixin en el petit teixit tecnològic local, que deixin beneficis econòmics, tecnològics, educatius i empresarials al propi país. D’aquesta manera invertiran inteligentment els cèntims. Com a bon exemple d’això ens podem trobar la comunitat d’Extremadura amb la seva distribució Linex. Podíen haver fet un super-contracte amb una megacorp, però van decidir invertir aquests diners d’una altra manera més inteligent, obtenint a canvi un producte controlat per ells, fet a mida per a ells, per gent del país, i, de rebot, una bona i merescuda fama. Qui hagués dit, fa uns anys, que Extremadura serviria d’exemple d’aplicacions informàtiques?

Si el propi govern no entén això, i pensa que és només qüestió de facilitar la compra d’ordinadors i signar quatre grans contractes per fer dos superportals que no donen serveis reals a la població, per posar uns exemples, no farem gaire cosa.

Esperem que aquest nou plà (Compromiso Ingenio 2010) no es quedi en no-res, com el tan cacarejat Plan Info XXI de l’anterior govern. Es una oportunitat per no perdre el tren.

Això, és clar, és la part que li toca a l’Administració. Després ja veurem si aquest plà, a més dels objectius de cara a l’Administració Digital, serveix per no ja financiar la societat de la informació, si no per aconseguir arrossegar el conjunt de la societat cap aquestes noves tecnologies. Però això també ho ha de comprendre la societat, tant els particulars com les empreses.

e-books: revolució mediàtica?

Gairebé tothom a sentit a dir que un dia els ordinadors substituiran els llibres, que tot es podrà trobar a la xarxa i que no caldrà més paper imprès. Cada cert temps surt una noticia per l’estil als mitjans de comunicació, parlant de la revolució mediàtica, similar a la invenció de la impremta, que s’aproxima. I poc després, aquesta notícia es dilueix en el no-res, en el silencia, com si ningú hagués dit res.

Avui, via fil rss, llegeixo una cosa similar. Com que és un tema que m’interesa, hi faig un cop d’ull. Comenta el que ja he dit abans, però ara ho han modernitzat i també hi fiquen la xarxa, els portàtils, els pocket PC o les Palm, per que es vegi que a qualsevol dispositiu es pot llegir un llibre. Si, tècnicament es pot fer, però no és gaire cómode.

El que més gràcia fa, però, és com et venen el producte: diu que n’hi ha alguns que permeten ajustar el tamany de la tipografia, subratllar frases, fer anotacions o marcar la última pàgina llegida… Uf! Això si que no sabria com fer-ho en un llibre de paper, dels de tota la vida. I això ho venen com avantatges frente al llibre tradicional! DespÅ•es de llegir això, queda clar que qui l’ha redactat havia de ser algú del departament de publicitat d’alguna companyia que es dedica a aquestes feines i productes. L’altra opció és pensar que el periodista creu que som tontos.
Continua la lectura de e-books: revolució mediàtica?

Emmagatzemant l’era digital

Llegeixo els articles de l’Anna, en Jmones i en Mor sobre el futur de l’era digital o, més ben dit, sobre el futur de la informació generada a l’era digital.

Estic d’acord amb algunes de les coses que es comenten:

  • L’usar estandars d’emmagatzematge per facilitar la lectura posterior i continuada quan hagin desaparegut (o evolucionat) els programes amb els que es varen generar documents
  • El deixar fitxers de text explicant la informació emmagatzemada, ja siguin estructures de directoris (fitxers) o les estructures de cada tipus de fitxer (descripció del format del fitxer)
  • El canviar o renovar, mentre no hi hagi un mitjà més perdurable, la informació de suport físic, assegurant així la seva perllongació en el futur.

És clar també que a la nostra época s’està produint un volum d’informació impressionant, i que no tota aquesta informació és de qualitat ni val la pena emmagatzemar-la. Tot i així, hi ha molta gent que produeix informació i, per aquest simple fet, es produeix molta informació de qualitat (tot i que la relació no és proporcional, ja ho sabem.)

Com fem doncs per guardar la informació? En jmones proposava, entre d’altres, els punts que abans he citat, i en mor diu que encara n’estem aprenent.

No dubto que tard o d’hora es trobarà un suport físic per emmagatzemar informació durant molt més temps que amb els actuals, amb escales de temps que ens poden arribar a sembla eternes, però tot i així em fa l’efecte que queda una petita escletxa, una baula dèbil a la cadena.

Continua la lectura de Emmagatzemant l’era digital

L’evolució de l’spam

No hi ha dubte que l’spam evoluciona:

  • De bon principi, varen ser (i segueixen sent) les propagandes, avisos, solicituds, i vint-mil coses més que et deixen a la bústia de casa. Aquesta primera versió té una subespècie que són les enganxines dels serrallers a les portes dels garatges o dels comerços.
  • Després va arribar la versió electrònica, la eclosió dels missatges per vendre’t fantàstiques medicines, fer-te guanyar cèntims fàcilment d’un petroler ugandès, o per allargar-te la titola si no estàs satisfet.
  • Un pas més enllà. Si tens un weblog, comences a rebre trackbacks de casinos on-line, més llistats de medicines i coses per l’estil. Suma i segueix. Aquesta és una adaptació tecnològica de l’anterior.
  • I ara són les trucades telefòniques. Et trobes a casa una trucada que et diu que si pots guanyar quinze mil euros, o una televisió de pantalla plana, o una càmera digital. T’avisen que la trucada és gratuita (la seva, és clar), i et deixen un moment per que agafis paper i llapis per prendre nota d’on has de trucar. Acte seguit, s’acaba la trucada. El contestador de la companyia telefònica et diu que si vols contestar pitjis asterisc, que si vols esborrar-lo el 2, etc.. Quans no picaran, pitjant l’asterisc? I està clar que la trucada és, sense que te n’adonis, a un número d’aquells que et costen quinze euros el minut…

Que serà després? Com s’adaptaran els spammers a la telefonia mòbil? I als serveis tipus GPRS? Qualsevol dia d’aquests ens trobem spam al GPS del cotxe (qui en tingui, és clar).

A tot això, na Mercè Molist comenta avui al CiberPaís que Espanya participa en una campanya a nivell mundial per detectar ordinadors zombies (aquells que, sense saber-ho, envien spam o bombardejen d’altres sistemes, per exemple). A veure si serveix perque baixi, encara que sigui una mica, el volum de spam. Ara, campanya per campanya, si volen evitar l’spam, els virus, els trojans i tota la patuleia de software maliciós que ronda per aquestes xarxes de Déu, el que haurien de fer és una bona campanya per usar software lliure. Aleshores si que baixaria el volum d’atacs… no?