Administracions i software lliure

Moure grans projectes a la pròpia Administració costa molt. No moure grans projectes per part de l’Administració, amb moviments d’enormes sumes de diners o que afectin grans extensions, sino grans projectes dintre de la pròpia Administració, projectes que poden suposar una despesa important, però que, sobretot, afecten a la pròpia organització i, com a tal, presuposen molts petits canvis que afecten a moltes persones.

La pròpia naturalesa d’aquests projectes, que presuposa canvis en la manera de treballar, i que per tant remou una mica a tothom d’allò a que està acostumat, troba resistències dintre de la organització, moltes vegades tant a nivell de direcció, com a nivell de cada persona implicada (o afectada), i si la organització (en aquest cas, la direcció) no és prou valenta com per seguir endavant amb els canvis, intentar explicar-los, amb la mà extesa però ferma, els canvis acaben quedant en un no-res, en una mala temporada d’aigües agitades que han tornat al seu lloc. Com a molt s’haurà remogut alguna pedra pel camí o s’haurà deixat cec algun meandre, però res més.

El canvi a software lliure d’una administració és un gran projecte d’aquest tipus. Un projecte que no cal fer-ho tot de cop, sino que es pot fer gradualment, i només allà on es pugui fer, deixant per a la última fase els processos més crítics, de manera que es pugui anar vencent, poc a poc, la resistència que es va oferint. La llàstima, però, és que els moltes vegades anunciats girs cap a software lliure de les administracions acaben sent aturats per aquesta paret al primer revolt, i deixen com a testimoni de l’intent uns quants servidors Apache sobre Linux, o algún projecte de punts d’accés o de consulta sobre Linux. Ja és alguna cosa, i es veu, però no és suficient com per canviar tota una cultura d’organització.

En aquest sentit, per exemple, seràn prou valents a Múnich per vèncer totes les dificultats, o ens explicaran les mateixes excuses de mal pagador que els de Barcelona?