Smart cities: millor coneixement, millor gestió

Les administracions son enormes organitzacions que ofereixen multiplicitat de serveis, i que gestionen (i necessiten per gestionar) grans quantitats d’informació.

De fa uns anys, estan immerses en processos de millora i optimització, i en molts casos s’ha fet i s’està fent una molt bona feina, tenint en compte els punts de partença, els recursos que s’hi destinen i les resistències que moltes vegades la mateixa organització imposa (qualsevol organització gran té una enorme resistència al canvi).

Aquestes millores, però, es centren moltes vegades en processos purament informacionals o operatius, interns: processos administratius, serveis econòmics, administració electrònica… bàsicament, en tot allò que comporta manegar la pròpia informació. Perquè? Perquè és, en un principi, del que més informació es disposa: la mateixa maquinària que gestiona informació es mou per uns processos definits i genera metadades sobre el seu funcionament, per tant, és d’on més coneixement es pot extreure i on més clarament s’hi pot actuar i comprovar l’eficàcia dels resultats.

Això no vol dir que en la resta dels àmbits no es tingui aquesta informació, però és molt més difusa, o no es recull, o els mètodes i intervals de recollida son poc definits, quan n’hi ha.

Fins ara, potser.

Núvol de paraules amb conceptes de smart city
L’aplicació de les tecnologies associades als conceptes de smart city pot permetre disposar en temps real d’indicadors de la gestió de la ciutat, del que està passant en cada moment en el món físic. Això obre les portes a poder generar processos de recollida de dades i anàlisi, al disseny de respostes i solucions molt més complert i ajustat que l’actual, és a dir, permet que l’administració (local, en aquest cas) disposi d’eines per millorar la gestió de la ciutat equivalents a les que disposa per millorar-se a si mateixa.

El creuament de totes aquestes noves fonts d’informació de la ciutat (sensòrica: il·luminació, reg, humitat, consums, desplaçaments, transport, emissions) amb elements més tradicionals (habitants, densitats de població, distribució, coneixement del territori, serveis, empreses, comerços…) i d’altres generats pels propis ciutadans (xarxes socials: tags sobre problemes de circul·lació o obres, apps per denunciar problemes o mancances, serveis o espectacles) podrien arribar a donar una visió global tant del funcionament dels serveis com de la percepció del funcionament d’aquests serveis.

Dit d’una altra manera, permetria transformar una maquinària de vegades massa administrativa en una maquinària més coneixedora del territori i dels seus habitants i de les seves necessitats… és una oportunitat de millora de la gestió de la ciutat.

Qualitat i conservació de les dades

És suficient el tractament i les tècniques de la ciència informàtica per garantir la qualitat i la perdurabilitat de les dades que emmagatzemem?

Històricament s’han desenvolupat teories i mecanismes per garantir la certesa i la exactitud de les dades recollides, la no repetició de les mateixes, s’han estudiat les estructures més òptimes d’emmagatzematge per cada cas i la millor manera de reflectir diferents tipus d’informació. Les formes normals de les bases de dades, els arbres B, les bases de dades relacionals o orientades a objectes o les més modernes distribuïdes, l’estudi de les relacions entre les dades, etc., ja fa molts anys que està inventat i aplicat, cada vegada més refinat i més optimitzat.

A mesura que els volums de dades han anat creixent, s’han anat desenvolupant paral·lelament noves tècniques i motors de cerca, nous índexs i millors automatismes per millorar els temps de resposta, s’han implementat mecanismes per garantir la no pèrdua de les dades (backups, redundàncies, sistemes distribuïts, replicacions de sistemes, miralls on-line) i el ràpid accés a les mateixes, s’ha guanyat en flexibilitat d’accés i ens hem tret de sobre (fins a cert punt) la tirania dels bits, ens permetem el luxe de poder dissenyar bases de dades sense haver-nos de preocupar (en excés) de com s’emmagatzemaran.

Es dissenyen sistemes que capten molta informació per la gestió de determinats processos i sistemes, i que automatitzen cada vegada més feines repetitives i faciliten la optimització de la resta de tasques.

Però és suficient tot això? Tot el tractament de les dades del que parlo dalt és eminentment sintàctic: les dades son correctes a nivell de format, i s’emmagatzema allò que el sistema necessita per als seus processos actuals, si… però es dissenyen encara els sistemes pensant de manera aïllada, des d’un punt de vista eminentment tècnic i utilitari de la informació, però no es pensa (més enllà d’algunes metadades de registre) en complimentar i enriquir la informació amb metadades que donin informació semàntica sobre l’entorn d’aquell conjunt, de manera que facilitin la conservació en un futur de la mateixes dades, o millor dit, no tant la conservació com la comprensió d’aquelles dades i per tant facilitin la integració amb d’altres, o la generació d’encara més informació a partir d’aquestes dades, ja siguin documents, estadístiques o resultats estadístics a partir de mineria de dades. Exemples podrien ser registres de modificacions, generacions d’històrics, signatura de la informació, no-repetició de les dades ja existents en altres llocs…

En resum, cal anar una mica més enllà de la gestió pura i dura de la informació actual: què fem quan una aplicació es migra? Què passa amb les dades velles? Tenen alguna validesa, més enllà del que es passa al següent aplicatiu o versió? Els documentalistes arxivers/gestors de documents ja fa temps que parlen d’aquestes qüestions i que les apliquen a la qualitat de les dades com a documents, i de la preservació i la meta-informació que els mateixos ens poden donar en un futur (la preservació dels documents a llarg termini en entorns digitals és un problema complex)

Cal preguntar-se aleshores si aquests mateixos conceptes no s’haurien d’aplicar també al disseny de les bases de dades de suport a les aplicacions, pensar des d’un primer moment ja en els resultats posteriors i les explotacions que es faran (de ben segur) d’aquelles dades, i per tant no guardar només les dades estrictament necessàries per l’aplicació en aquell moment ans també metadades, informació de registres, disposar-les de manera que es faciliti el creuament posterior amb d’altres dades o es facilitin estudis històrics evolutius i que es garanteixi també la preservació de les dades a llarg termini d’una manera no estrictament tècnica, sinó també semàntica: de què ens serviria tenir tabletes en cuneïforme si no sabem desxifrar-les? de què ens serveix saber llatí si no entenem la societat on es parlava? De la mateixa manera, de què ens serviria tenir conjunts de dades dels quals no sabríem com han evolucionat perquè guarden només una instantània de la informació, no l’evolució històrica, per exemple?

Aquest, a més, és un problema diferent del fet de cercar en quantitats ingents d’informació (la tan actual big data, abans mineria de dades): cercar dades, creuar-les i extreure’n nous resultats, generar nova informació, és important, és clar. Però per tal que la informació resultant d’aquestes operacions tingui qualitat, la informació original, la que nosaltres estem deixant en aquest moment, també ha de tenir-la, el que vol dir tenir en compte alguns dels punts esmentats dalt.

Això, a més, implica un canvi en la cultura de treball de les organitzacions que treballen amb la informació com a principal actiu o eina de gestió:

  • implica crear equips multidisciplinaris en la creació inicial de les bases de dades: informàtics, documentalistes, el propi gestor tradicional de la informació
  • implica que tothom es faci seus els projectes i entengui el que es demana i el que es vol treballar
  • implica una visió no tancada en les pròpies necessitats del moment si no en pensar a llarg termini: emmagatzematge, reserva, utilitat
  • implica conèixer altres sistemes d’informació que treballin amb informació relacionada per veure si els podem enriquir o ens poden aportar quelcom

En definitiva, pensar en les dades de manera no només sintàctica sino també semàntica i de conservació és el camí per garantir una bona qualitat de les mateixes ja en origen i facilitar enormement tasques posteriors de neteja i enriquiment, conservació de documents i/o conjunts autocontinguts i robustos, i per tant en la obertura al públic de dades de més qualitat, ara que s’obre el camí de l’open data i la transparència.

Mitjans on-line a Terrassa

La sortida en paper de l’edició local de l’Avui, el Aterrassa+, que també té una edició digital, m’ha fet preguntar-me quins mitjans digitals d’informació té Terrassa. He cercat una mica a la xarxa, i he trobat els següents.

Només he posat mitjans “generalistes”, també es poden trobar notícies molt més concretes sobre activitats, esports, agendes, temes, institucions o empreses, que s’escapen ja una mica de la intenció d’aquest apunt.

Una altra manera de copsar el “batec” de la ciutat és saber què opina i diu la gent que hi viu, també tenim un parell d’agregadors de blocs:

Si en coneixeu algun més, feu un comentari i apunteu-lo.

2a trobada de blocaires terrassencs (i 2)

Opinions i idees interessants les que vam poder sentir el dimarts passat a la 2a trobada de blocaires terrassencs.

Si el títol de la trobada era El bloc com a mitjà de comunicació ciutadà. Realitat o utopia?, la xerrada va anar una mica més enllà, i es va acabar parlant també de periodisme ciutadà i de la influència que el món dels blocs té o pot tenir sobre el periodisme i si pot fer que aquest evolucioni.

En Trencavèl, el Noguer, en Joan Rovira o la Núria Masdéu donen més detalls de la trobada i del que s’hi va parlar: la influència dels blocs sobre el periodisme, la segmentació i la politització de part de la catosfera, o sobre la validesa (confiança) dels blocs…

Jo, ajustant-me al tema original, em quedo amb algunes idees que va donar en Joan: els blocs no son més que una altra expressió de l’àgora original (una altra expressió, però, que ens permet ampliar la conversa més enllà dels límits físics, dels coneguts habituals), i si, un bloc és un mitjà individual, fins i tot individualista (però aquest mateix individualisme, ben entès, ens pot portar a tots a elements comuns d’entesa).

Llàstima que no tractéssim més sobre aquests temes, sobre com els blocs poden ajudar a plantejar una conversa global o moltes converses globals paral·leles, sobre com influeixen en el nostre entorn immediat o sobre si poden ser un element com a referent d’opinió el dia de demà… (clar que també podria haver tret jo el tema, no?)

Personalment, entenc més els blocs com un intercanvi d’opinions, una conversa, que no pas com un mitjà de comunicació en si mateix, com a mínim, si entenem per mitjà de comunicació els mass media tradicionals, amb un sol emissor i molts receptors; entenc que es més un mitjà per comunicar-se, on, a través de la discussió i l’intercanvi d’idees, si que es pot tenir una certa (molt relativa) influència en els altres (igual que els altres la tenen en tu): molts emissors, molts receptors.

Se m’escapa alguna cosa, però. Si només son una conversa, d’on ve aquesta importància que tenen? El fet que molta gent parli d’alguna cosa, vol dir que aquest és un tema important? Si és així, els temes que es parlen als blocs poden ser d’interès per aquells que volen saber la opinió de la població, doncs… És això el que va passar, per exemple, amb la manifestació de l’u de desembre, on els blocs de per aqui n’anaven plens i els mitjans tradicionals no varen fer gaire esment?

2a trobada de blocaires terrassencs

Demà dia 4 de desembre es fa la 2a trobada de blocaires terrassencs, a les 19:30 al Cinema Catalunya de Terrassa, i el tema que es planteja és prou engrescador: El bloc com a mitjà de comunicació ciutadà. Realitat o utopia?.

Com s’enfocarà? Parlant de la blogsfera com un mitjà en sí mateix, o parlant d’experiències de ciutadans-periodistes, com a OhMyNews? Permet aquest mitjà desenvolupar una conversa global a nivell ciutadà o son petites xarxes interconnectades entre elles? Pot portar això conseqüències a nivell social notables? Crec que es poden plantejar moltes preguntes, fer algunes teories al respecte i estar d’acord en uns quants punts, segurament. La resta, el temps dirà.

Si us interessa, ja sabeu. Jo, si puc, m’hi passaré. Podeu trobar més informació a blocs.terrassa.com .