La Europa que no es vol

Brexit

Is Brexit the end of the E.U?

Yes, this is the beginning of the end of the European Union. And I hope the birth of the Europe of nations, a Europe of cooperation that we’ve been propounding for years. The European Union is objectively a total failure. It’s a social failure, it’s a en economic failure, it’s a failure in terms of power, it’s a diplomatic failure.

Marine Le Pen, en una entrevista a Time, July 11-18, 2016

Que un personatge com la senyora Le Pen faci la proposta d’una Europa basada en la cooperació de nacions és, com a poc, risible, donat el que significaria per tots els ciutadans de la Unió tornar a fronteres, controls, passaports, a la tribu. Que gent com el Front Nacional, el UKIP, Pegida i similars tinguin l’èxit que tenen és molt preocupant: diu molt del fracàs no d’Europa només per fer-se comprendre (si, està lluny de la ciutadania, és burocràtica, no s’explica, és cara), però també molt de nosaltres com a components d’aquesta societat per intentar-la fer més oberta.

Els governs nacionals no han ajudat tampoc, gens: els mateixos que l’havien d’explicar i la potenciaven eren els que la culpaven de les decisions difícils i impopulars, alienant-la. I els mateixos governs, tancats en les seves misèries nacionals, demanen quotes de poder i símbols per veure que son més que els altres, això quan no se n’aprofitaven directament de subvencions.

La suspensió de Schengen o el Brexit son exemples molt clars de cap a on no hem d’anar: si ens tanquem en les nostres fronteres, mirarem amb desconfiança el veí del costat.

La Europa que molts volem no és, no ha de ser, una fortalesa: ha de ser una casa comuna, amb els mateixos principis, la idea que veu la llum a partir del segle XVI i que fa que aquesta creixi: una comunitat d’intercanvi d’idees i de valors, per sobre de les adhesions identitàries, un model d’educació i cultura que respecti els valors de cada un, però que no carregui culpes en els altres precisament per això: cadascú responsable de les seves accions. Res de grandeurs ni de quotes de poder que no ens portaran enlloc.

Cinc idees a partir d’un mapa

Serendípia. Fullejant, em trobo unes quantes perles en una entrevista a Jaume Miranda: parla principalment de mapes i territori, però hi ha alguns pensaments interessants:

Ja sap que quan passa alguna desgràcia els polítics diuen que s’han de prendre mesures. Si hem de prendre mesures és potser perquè no hi havia un bon projecte. Fer un bon projecte costa. Per això els fem tan de pressa, i després triguem el doble a fer les coses. I si la dimensió de la catàstrofe és molt gran, se socialitza i catàstrofe per a tots.

I és que la pressa, la obtenció de resultats immediats i la visió de rendiment econòmic i no social, fan més mal del que pot semblar a curt termini. Però la culpa no és només dels polítics, perquè els canvis no son cosa d’un dia.

Ara tot és digital. Fem uns mapes més metàl·lics, en el sentit de poc artístics. No veurà aquestes meravelles del dibuix i del disseny. Abans el mapa tenia un punt artístic, i ara ha baixat moltíssim. I ha crescut la precisió.

Si, segurament s’ha perdut el punt artístic, però no per la tecnologia només: la industrialització i la estandardització que les acompanya els treuen temps de factura, personalització, ànima si voleu. I això es nota en el resultat. Però la tecnologia no es més que una altra eina, ben usada també permet crear bons mapes, personalitzats, artesanals en algun sentit.

La galàxia Gutenberg no morirà davant la galàxia NewmanNeumann. Un mapa de paper té un format més gran que una pantalla, per exemple. És més extensible, i vostè té una visió periscòpica més gran. És plegable, recollible. En una pantalla no es pot aprendre res, i això és una opinió. Es pot informar el que vulgui, llegir el que vulgui, però el coneixement ve per una via analògica. És que el món l’hem digitalitzat, però és analògic. Això no vol dir que el que és digital no sigui fantàstic ni s’hagi de deixar d’utilitzar, però l’esperit humà no està sent substituït per un de calculador.

I tant! La galàxia Neumann complementarà i ampliarà la galàxia Gutenberg, li donarà nous llenguatges i possibilitats, però no la farà desaparèixer: cada mitjà té les seves possibilitats, els seus usos i moments. I el que diu de la visió periscòpica és aplicable a un llibre de paper: quan llegeixes, el gruix, el tacte, les planes llegides i per llegir donen una informació que una pantalla, ara per ara, no la dóna. Canviarà això en el futur? Potser. Però l’objecte no deixarà d’existir.

[…]des de fa uns 10 anys hi ha un sentiment clar que abans d’ocupar més territori hem d’aprofitar el que tenim. Una de les raons és que tenim molta capacitat instal·lada i poca d’utilitzada, en un país petit i amb una orografia especialment complicada per la infraestructura en general. Tot es caríssim de fer, aquí.

Caldrà que apliquem les tres RRR (reduir, reutilitzar, reciclar) que ensenyem als nens al concepte de país? Aquí aplica el primer pensament, el de projectar bé. Mirar si en tenim prou, no sobreprojectar ni construir coses que després no usem o no podem mantenir, valorar la necessitat. No és el que un fa a casa?

Els mapes del futur ja són aquí, i són mapes en pantalles digitals. La tridimensionalitat és aquí, i l’altíssima resolució, també. No és el metre i el decímetre, estem en centímetres. Aquest estiu hem sobrevolat Barcelona amb una aproximació de set centímetres i mig. La multiespectralitat també és aquí, o sigui, no només el que veiem, sinó una part molt més ampla de l’espectre. Els sensors actius i passius, radars i radiòmetres. Tota una sèrie d’instrumentació per a la mesura del territori.

El futur ja és aquí, es crea i es reinventa cada dia, l’usem i no ens n’adonem. Però tenim unes possibilitats de futur amb uns pensaments (socials, econòmics i polítics) antics, aquí és on ens queda molta feina per fer.

Què trobarem el 2016?

Acabem un any plè de novetats. Què ens portarà el 2016?

Algunes idees ràpides:

  • Seguirà linux essent l’etern aspirant a fer-se un lloc a l’escriptori?
  • Serà l’any de les monedes digitals? Començarà el comú de la ciutadania a utilitzar-les?
  • Què passarà amb ubers, airbnbs i demés contendents de l’economia col·laborativa? Serà col·laborativa de veritat, o un forat d’on treure quatre calerons alguns i aprofitar-se d’altres? La regularan reconduint-la a un model controlat? Servirà per obrir alguns monopolis de facto, per més regulats que estiguin?
  • Què passarà amb la criptografia? Seguirem podent usar-la, o els governs i les agències diverses de seguretat ens seguiran venent que moltes coses passen per culpa d’ella?
  • I els progressos i reptes de la e-Administració?
    • Què passarà amb els certificats i el java i el suport a la criptografia en els navegadors? Trobarem alternativa al java? Serà l’any de l’expansió dels HSM a nivell de proveïdors i d’administració (legislació europea, el DNI al núvol, els tercers de confiança…)
    • Sabrem donar-li la importància que té a la ordenació dels continguts? Metadades, arquitectura, distribució, fiabilitat, emmagatzematge, perdurabilitat… o seguirem repetint la informació en diferents portals? Començarem a treballar en federacions de portals o en reutilitzar informació de tercers que coneixem?
  • Què farem amb les xarxes socials? Seguiran creixent, o començaran a arribar a l’asímptota? (nota: en les nostres societats potser no queda gaire marge de creixement: més aviat començaran els balls d’usuaris d’una xarxa a altra en funció d’utilitats, usos, modes i edats, i el creixement vindrà, com aquest 2016, menjant-se les noves eines que surtin)
  • Blogs i mitjans digitals: uns seguiran donant informació contínua, de vegades produint més soroll informacional que no coneixements, i els altres seguiran essent canals d’informació de qualitat moltes vegades, però potser residual (en quant a volum, segueixo pensant que alguns blogs son petits nodes d’informació referencial que poc a poc va calant en d’altres mitjans degut a la seva qualitat – i que d’altres son petites xarxes dins la xarxa)
  • Quins seran els nous actors, les noves tendències aprofitant canals? La tv personalitzada on-line de periscope pot ser un model a seguir per alguns, obrir petites audiències que reportaran beneficis més endavant amb inversions no gaire grans mitjançant accions virals, els serveis de streaming d’audio i video seguiran creixent, segurament.
  • I, sense ser de la xarxa… què passarà amb els cotxes elèctrics? Arrencaràn? I els coets reusables? Tornarem a la lluna o anirem apuntant a Mart?

Segurament em deixo moltíssimes coses, o ni les conec. Però 2016 pinta un any interessant, molt interessant.

Tot i així, el més bàsic serà que, si volem una millor xarxa, haurem de seguir treballant per una millor societat, perquè son vasos comunicants.

Bon 2016.

Outliner, Markdown i fitxers de text

He fet alguns retocs a la definició de l’outliner que vaig fer per Notepad++:

  • Petits canvis d’edició (números, comentaris)
  • Afegides paraules claus en castellà i anglès
  • Adaptació gràfica al tema Twilight

L’adaptació gràfica a un nou tema vé donada perquè combino l’ús de l’outliner amb fitxers de text fets amb Markdown (uso un mode de Markdown per l’editor que també usa el tema Twilight).

Aquests dos modes, junt amb la característica d’enllaços clickables del mateix editor em permet tenir un sistema complet d’informació, enllaçat i fàcil de mantenir:

  • Tasques, programació (què faig, objectius, estat)
  • Documentació de suport a les tasques (Markdown facilita la visualització de la informació)
  • Documentació de suport a projectes, plataformes, etc
  • Enllaços entre documents només marcant l’adreça (http://, file://)
  • Fàcil edició: només s’edita en mode text, no cal preocupar-se d’estils
  • Fàcil explotació (cerques, aniuaments)
  • Fàcil exportació: son fitxers de text

Un outliner per gestionar tasques

Els diferents mètodes per organitzar tasques pròpies no marquen, normalment, cap eina: és elecció personal de cadascú triar-ne una.

Així, uns usaran outliners (on-line o d’escriptori), altres potser el mateix gestor de correu via carpetes o alguna eina tipus One Note o Lotus, i els més durs usaran emacs amb org-mode).

Després de provar-ne algunes, el que més valoro és:

  • que sigui una eina senzilla
  • ràpida i lleugera (poca càrrega de memòria)
  • facilitat d’instal·lació i gestió
  • que no em tingui lligat per cap format propietari en guardar dades
  • que pugui substituir-lo ràpidament per alguna altra eina
  • que pugui explotar les dades senzillament.

Veient això, finalment m’he decidit per usar un simple fitxer de text, guardant les tasques agrupades per dies i posant una mena d’etiquetes. Tot plegat, com usar un org-mode “sui generis”.

El que faig és guardar les tasques en un document amb aquesta pinta:

13-03-2014 ***
2014-03-13  PDT [CE0371] Ercnffne thv tenpvó qr [rEhoevpn], pbzc
2014-03-13  FET [CE0312] Erivfne rf aúzrebf qr frevr
2014-03-13  FET [CE0022] CZnegn. N sre + cebi nare, dhrqb craqrag
2014-03-13  CUR [CE0357] Pbzcebine shapvbanzrag gf abh freivqbe.
---

14-03-2014 ***
2014-03-14  PDT [CE0371] Ercnff rtenpvó qr [rEhoevpn] v JPP.
2014-03-14  PDT [CE0312] Erivfne  gf, j qr yn GO0071 n yn GO0078
2014-03-14  PDT [CE0312] Raivne er vó ZNPf/IVQZ n Vina. C npvó
2014-03-14  PDT [CE0022] Ervfne fv nzo >>fvtovb/pb  f'raivra ryf< <
2014-03-14  PDT [Frh] Frzof geàzvgf f'rfobeen ha qryf qbf v f'nffvtar
2014-03-14  PDT [Frh] Erivfne credhè f gevtn gnag ra pneertne. 
2014-03-14  PDT [CE0369] Ercnffne qbphzrag q'nedgvyb raivng cre.
---

Setmana ***
2014-03-14  CUR [Setm] Cercn  nygerf [CE0312] (ahzrrf n Vina)
2014-03-14  OK  [Setm] Svanyvgmne ceb cre [CE00222], qrvkn
2014-03-14  CUR [Setm] Qrsvave pbawra cre [CE0352], cebtenzne
2014-03-14  CUR [Setm] Qrvkne gnapnqn ctenqr rEhoevpn [CE0371], nzo
2014-03-14  CUR [Setm] Rayyrfgve freivqbe qr ceegn [CE0357]
---

Com funciona?

  • Guardo les tasques agrupades per dies, i em fixo uns objectius setmanals.
  • Una vegada feta la setmana, les tasques diàries es van agrupant per mesos, i el fitxer va per anys.
  • Format: la primera columna és la data, la segona és l'estat, la tercera l'etiqueta principal i després vé la descripció, que pot incloure tags.
  • estat:
    • PDT Pendent
    • CUR En curs
    • FET Fet
    • REV Revisar
    • POS Posposat
    • OK i KO per tasques setmanals
  • [] marquen etiquetes, que es poden fer servir per remarcar projectes, aplicacions...
  • *** i --- marquen inicis/finals d'agrupacions
  • >> i << marquen l'inici/final de blocs destacats

Senzill, no costa res d'omplir i em permet fer una explotació posterior per projectes o per objectius complerts, o cercar dies o feines...

Per exemple:

  • amb
    grep -o -h "\[.*[^{Setm}]\]" Tasques.notes > resultat.txt

    es poden extreure tots els projectes de la primera columna, i tenim una idea de amb què hem estat treballant (podem fer-ho de tot un fitxer, o seleccionar el període que ens interessi, o combinar fitxers de diversos anys...)

  • Es poden fer cerques per tags (etiquetes entre []) i veure com evoluciona aquella feina
  • Es poden fer núvols de tags per veure què ocupa més el nostre temps

També és veritat que un fitxer de text pla costa de llegir si és una llista extensa, i com que les tasques creixen i creixen, el fitxer on es guarden també ho fa, així que per facilitar la visualització i gestió de les tasques, m'he definit un mode outliner per notepad++, que em permet:

  • Identificar per colors l'estat de les tasques
  • Trobar fàcilment projectes, etiquetes, feines
  • Remarcar comentaris o textos importants
  • Agrupar/desagrupar grups de línies (útil per tancar dies, setmanes, mesos, notes).

Amb una captura de pantalla s'entén millor:

captura_outliner

(els blocs s'obren/tanquen per facilitar el desplaçament entre dies, serveixen per crear notes i es poden aniuar)

La definició del mode és a GitHub, i es pot modificar com es vulgui (el mode té associada l'extensió ".notes" i està associat a un tema fosc, si el proveu).