Organitzar les tasques

El dia a dia es menja les hores de feina, això és un fet.

Lluitar contra això, i contra els costums establerts, les urgències, apagar focs, el telèfon, el correu i algunes distraccions més, pot arribar a consumir un bon tros de temps de la jornada laboral. I és no treballar? No, però la sensació que queda és la de no haver fet res productiu, la de no avançar… i això, amb el temps, desmotiva.

Suposo que, qui més qui menys, s’hi ha trobat. I, qui més qui menys, ha provat també diferents solucions, siguin pomodoros, gtd, inboxzeros… Sigui com sigui, aquestes tècniques proposen només un mètode:

  • Comences aplicant gairebé religiosament els principis, això si, amb una barreja de prova i error, perquè no saps com aplicar-los, com ordenar les tasques, com prioritzar.
  • Segueixes durant un temps.
  • I després veus que la feina segueix creixent, i que no fas revisió del que havies de fer i que no programes ni prioritzes bé, sinó que et marques unes quantes tasques i (pitjor encara!) algunes les deixes per demà!

Total, que no serveix per res… no?

La cosa és que és només un mètode. I aquest mètode és el que has de fer teu, és el que s’ha d’aprendre a treballar, a interioritzar.

Cal dedicar-hi una mica de temps i energia i, sobretot, ser honest amb un mateix:

  • De bon principi no saps com aplicar-ho, per on començar. És igual, prova una primera llista, ja sortirà.
  • Insisteix. Poleix la llista, incrementalment. Tampoc passa res per barrejar coses, projectes.
  • Comença amb les tasques del dia a dia, això et dona una idea del que fas.
  • Després comença a marcar-te objectius per setmanes.
  • No t’enganyis: marca el que no has fet, et permetrà aprendre a programar millor, et donarà pistes de la càrrega de feina que tens.
  • Revisa i redistribueix les tasques sense por, però sense procrastinar.
  • Si no compleixes objectius marcats, indica-ho també. Segur que hi ha tasques que no t’agrada fer que retardes.

Important també:

  • Sentir-se còmode amb l’eina que s’usi per apuntar tasques, sigui quina sigui (cal provar vàries).
  • La manera d’apuntar ha de ser ràpida: no ens hem de passar el dia apuntant tasques, si no fent-les.
  • Cal complementar-ho amb un bon sistema de documentació: la llista de tasques no és la wikipedia de la teva feina.

Són idees molt bàsiques, però son un inici, i no cal complicar-ho.

Bones festes

Breu, molt breu: desitjar unes molt bones festes i un bon any vinent a tothom que passi per aquí (i a qui no passi també), a qui celebri les festes i a qui no, als que son més de Pare Noel i als dels Reis, als que ja han fet bons propòsits i als que ho deixen per l’any vinent…

Ah, i una proposta per l’any vinent: apliquem cada dia una mica dels desitjos que concentrem ara pel nou any: segur que el fem una mica millor tot ell…

Pessebre petitó entre pedres


Bon Nadal
Felices Fiestas
Happy Christmas
Joyeux Noël

Enllaços d’estiu

Com que a l’estiu tenim més temps per tot, apunto uns quants enllaços per llegir i veure:

  • OgovdayTerrassa, per tenir una visió general sobre conceptes com govern obert, transparència o smart cities.

Nens que no poden ser nens

Miro als meus fills, que juguen al parc. Tenen nou i gairebé cinc anys, i corren, salten, riuen i s’enfaden entre ells, són feliços, son nens. I de sobte em salta al cap la idea que hi ha d’altres nens al món que amb la seva edat estan treballant, picant pedra, remenant les escombraries, o en situacions pitjors. Nens que no poden ser nens. Quina sort tenen els meus. Quina sort tenim nosaltres.