Seguir la pista als feeds

Fa temps que vaig provant diferents maneres d’estar al dia del que es publica a les bitàcoles que vaig seguint, però no acabo de trobar el mètode adient: com trobar allò que t’interessa, separar el gra de la palla, marcar allò que no vols que es perdi, tenir una visió general de manera ràpida i un accés fàcil a tot de manera ordenada i senzilla?

De bon principi visitava directament les bitàcoles, mirant si hi havia articles nous, o bé feia un cop d’ull a serveis com bitàcoles o catapings (en el meu cas). Aquest sistema és massa lent, massa visites i clics, falta una visió de conjunt de tot allò que vas seguint, i a mesura que creix el número de llocs que visites, es torna molt poc practicable.

El següent pas va ser usar un lector de feeds en mode client, com akregator o sage, una extensió del firefox. Tot i que poden ser més ràpids, hi ha el problema d’estar “lligat” a la màquina client des d’on es fa la consulta, havent d’exportar llistes de preferits en el cas de voler-ho fer de més d’un lloc, i havent d’obviar els ja vistos en altres ocasions. A més, estàs lligat a les interfícies de presentació (la majoria de vegades) en mode arbre de la informació, com si fos un client de correu o un lector de notícies.

Després van arribar els serveis com bloglines o feedmania, a la web. Això ja em permet una flexibilitat major, més independència del lloc de consulta i una visió de conjunt més gran, però encara seguim trobant el problema del volum d’informació, com gestionar els posts que m’interessen, i com fer una classificació personalitzada… Els trobo més àgils, però amb una visió encara una mica taxidèrmica, a base d’ordenar els blogs en categories.
Continua la lectura de Seguir la pista als feeds

De cercadors i resultats

Els motors de recerca s’han d’enfrontar avui en dia amb una quantitat exhorbitant de dades per indexar i han de ser capacos d’extraure d’aquell garbuix la informació que se’ls demana, cosa que no sempre aconsegueixen.

No n’hi ha prou amb trobar pàgines amb les referències cercades i ordenar-les en base a algorismes que ponderin criteris com número d’enllaços i importancia d’aquests enllaços. Cal oferir cerques més afinades, reduir el volum de dades retornades i ser capaços de separa el grà de la palla.

Fins aqui el que ja sabem.

Com millorar aquests algorismes? A l’apunt d’ahir parlava d’una possibilitat, que seria rastrejar què fan, que busquen, on accedeixen els navegants per poder establir així quins són els llocs on més informació es cerca, els més accedits i, per tant, els més valorats.
Continua la lectura de De cercadors i resultats

Bones notícies!

Dues bones notícies en un sol dia:

  • D’una banda, l’aprovació per part de l’ICANN del domini .cat! Caldrà veure ara com es gestiona el domini, i si la gent s’hi apunta, si s’entén perquè serveix i se’n fa un bon ús, i si la gent sap (o vol) entendre el que significa. Sigui com sigui, és un pas molt important en el reconeixement d’una identitat cultural, que és el que potser més identifica als països catalans (per sobre, és clar, de divisions administratives o polítiques).
  • D’altra, la votació favorable ahir al Congrés per al retorn dels papers de Salamanca.

Ben bé sembla que hi ha dies en que tot vé de cara.

Buscant pageRank a qualsevol preu

A casa portem uns dies de navegació intensa per la xarxa buscant informació per les vacances. És un tipus d’informació que no acostumo a buscar, i per tant, estic anant a moltes pàgines per on no acostumo a passar.

Si bé de bon principi un hi posa voluntat, en passar una estona acaba cansat, però no per no trobar la informació o les dades que cerca, sino per la constant promesa d’informació que mai no trobes, per la poca qualitat de la informació o per la repetitivitat de les mateixes dades. Saltes de pàgina en pàgina i per tot arreu et donen les mateixes quatre dades i dues fotos, emmarcades amb un color o amb un altre. Per això calen tantes pàgines, tant auto-bombo de portal d’això o d’allò?

I si això ja cansa, el no va més ja és quan et trobes que vas a parar a una pàgina que no sembla tenir res a veure amb el que busques. T’hi fixes una mica més, i veus que la pàgina té un extrany espai en blanc al final. Passes el cursor per sobre, seleccionat, i voilà! Ja tenim un dels trucs més rastrers, bruts, i penalitzats pels buscadors per aconseguir visites: posar text amb el mateix color que el fons, de manera que no sigui visible.

La mostra:

<font color=”#FFFFFF”><a href=”casas rurales Casa Ballabriga”><img border=”0″ width=”1″ height=”1″ src=”casas rurales” alt=”casas rurales Casa Ballabriga”/></a>Casas rurales casa rural turismo rural Casa Ballabriga en Buera provincia de Huesca</font>

La pàgina on he trobat aquesta perla es www.ocioteca.com (com comprendreu, passo d’enllaçar-la, no sigui que rebin ni que sigui de rebot alguna visita procedent d’aqui).

Quina llàstima que no hi hagi manera d’influir negativament al pagerank, quan un troba coses d’aquestes.

Internet als mitjans de comunicació

En Mor parla d’un article d’opinió sobre Internet aparegut a “La Vanguàrdia”, article que no deixa gaire ben parada la originalitat o la creació a la xarxa, a més d’altres punts tampoc no gaire positius. Mor parla de desinformació o desconeixement, i en Pere parla directament de tecnofobia.

Sigui quin sigui el motiu o la intenció, per ser un article d’opinió fa unes asseveracions molt rotundes, sembla més que expliqui una noticia que no pas que expressi una postura.
L’autora parla d’una característica d’internet com de la “casi total ausencia de control”, i dóna a entendre que això és un problema, doncs no hi ha filtres de la informació.
Greu error, aquest. Primer perquè si que hi ha filtres (xarxes de confiança, fòrums on debatre, eines de cerca), només que te’ls has de fabricar tú mateix, no te’ls donen fets, i segon, perquè aquests mateixos filtres que et fabriques a la xarxa també et poden servir fora d’aquest entorn: O potser no sabem quan llegim un diari quina tendència té, quina cadena de televisió o ràdio estem veient o escoltant o quina revista comprem? Potser és que aleshores ens empassem tot el que diuen? No contrastem? Molts si que ho fem, i és una pràctica molt sana per l’intel.lecte, de ben segur.
I en quant a que els continguts d’internet són de prestat, és que potser els dels mitjans de comunicació “tradicionals” no ho són, moltes vegades? Agències de noticies, informacions no confirmades, errors en les estimacions, comentaris dels propis redactors o presentadors al mig d’una noticia… Què li va passar, al NY Times, amb el redactor que s’inventava continguts de la guerra d’Irak? Informació contrastada, diem?

Continua la lectura de Internet als mitjans de comunicació