Eines de canvi

La separació tradicional entre poders (legislatiu, executiu, judicial) sembla que se’n va per la porta del darrere. L’equilibri i contrapoder que havien de tenir entre ells es dilueix, víctima de les nominacions, ingerències, interessos i altres males herbes de molts dels nostres prohoms. El poder econòmic ha pres també a l’assalt no només els reductes d’alta política sinó també la premsa, i les grans capçaleres informatives formen cada vegada més part d’un conjunt d’empreses que es dediquen no ja a informar, sinó a generar notícies per vendre més i, pel camí, donar visions partidistes i esbiaixades de la realitat.

Això sempre ha estat així, segurament, però amb la ubiqüitat de les tecnologies de la informació s’ha fet encara més evident i desproporcionat, alhora que recognoscible.

Com tornar, doncs, a una república democràtica, amb separació de poders i premsa lliure? Com esquivar la servitud voluntària a la que ens encaminem, sembla, sense ni adonar-nos-en?

Vivim un canvi, no hi ha dubte. Però el canvi no és l’ús del telèfon omnipresent, la comunicació constant o la continua informació: això son simples símptomes externs. El canvi que vivim és la conscienciació de les nostres possibilitats, l’agrupament i la coordinació, les accions conjuntes, l’exigència de transparència i de dades, les possibilitats de discussió i d’enriquiment.

Les webs i aplicacions poden servir (serviran) tant per informar com per actuar: saber què fa qui, controlar pressupostos, o tenir informació de l’empresa de la que volem comprar un producte (condicions de treball, paradisos fiscals), permetran aplicar el clàssic ecologista (pensa globalment, actua localment) d’una manera gairebé immediata a tot allò que fem, i per això la generació d’eines i protocols lliures i de codi obert, que garanteixin la neutralitat de la xarxa i l’accés global seguiran sent claus per disposar de llibertat i facilitat de control dels governs (opendata, transparència, iniciatives de govern obert, periodisme de dades i observatoris municipals) per part de la ciutadania.

Vist això, caldrà seguir adaptant les velles receptes al nou món: actors diferents (alguns), mateixos interessos, només que ara hi ha més eines per cercar una societat més justa.