Un blog més clar i més simple

Aprofito la parada de vacances i faig alguns canvis:

  • Estreno un disseny més clar, més mínim, en línia amb el de la web personal.
  • Unes pàgines que, ara sí, s’adapten al mòbil.
  • Trec els botons de compartició a les xarxes socials. No calen per dos motius:
    1. Si voleu compartir, un ctrl+c/ctrl+v no costa res de fer amb un sobretaula o un portàtil, i si esteu en un dispositiu mòbil la compartició és nativa. Menys codi, més lleuger.
    2. Menys invasiu amb la vostra (i la meva) privacitat: menys cookies de tercers.

Captura de pantalla del blog

Són petits grans canvis, no només estètics, per seguir, en el fons, en la línia ja començada: ganes d’aprendre i conversar, i un lloc i una veu propis a internet.

Seguim.

Millorar l’ample de banda i els accessos al WordPress

Una de les feines de tenir el blog en un hosting propi és que, de tant en tant, cal fer de sysadmin per tenir-ho tot al dia i que els consums de xarxa no es disparin.

Fa tres mesos va ser això el que em va passar: va començar a augmentar el consum d’ample de banda, arribant de vegades a la quota que tinc contractada… un desastre! Així que va tocar pujar-se de mànigues i entrar a treballar.

Per algun motiu, els consums anaven sense control, i no era pas per un augment de visites… Després de mirar i mirar, he arribat a la conclusió que tot plegat venia donat per més d’un motiu:

  1. Accés de molts robots molt continuat
  2. Intents d’accés a adreces d’administració
  3. Pes de la pagina massa gran

L’accés d’un número de crawlers gran, que fan accessos tothora, incontrolats, multiplicat pel pes excessiu de la plana va fer que el consum augmentés, sense que ho fessin les visites (les estadístiques d’accés marcaven molt tràfic no registrat -el dels robots- i tamanys de pàgina de fins a 180 KB!, i moltes vegades en hores estranyes).

Després d’aplicar un seguit de mesures, he anat vigilant el consum d’ample de banda i els accessos i han baixat espectacularment (no sé quin tant per cent pot tenir cada factor, però han baixat tant els tamanys de la pagina servida com el número d’accessos per robots i fins i tot els accessos -intents- a adreces d’administració, cgi…)

El controls que he aplicat i els llocs on he trobat informació son aquests:

1. Definir un fitxer robots.txt més refinat que el que hi ha per defecte, indicant

2. Tallar l’accés als robots (o intentar mesurar-lo) mitjançant .htaccess.

3. Reduir el tamany de la plana. En el meu cas, no cal que cada plana sigui una landing page i tingui tota la informació del blog i mil i un artefactes per navegar…

  • Escollir un tema que no sigui gràficament molt carregat (per més caches que posem, si eliminem imatges baixem pes, és així de simple)
  • A nivell de disseny, podem carregar el blog amb efectes de desplegables, carrussels, menús i moltes coses més… però cal plantejar-se si la navegació és la que volem o pot ser carregós.
  • Exemple: un canvi en el plugin d’arxiu (l’anterior –Moo Collapsing Archives– generava una llista sencera, ordenada per mesos i anys de tots els posts… no calia. L’actual –Compact Archives– genera una llista molt més compacta). Només això ha aprimat les planes 100 KB.

Renovant el blog

Després d’una mica més de vuit anys escrivint aqui (i més de nou des d’un antic) és moment de renovar el blog.

El nou disseny és més lleuger i més centrat en cada un dels textos, en el contingut, perquè aquesta és la idea original d’un blog: la conversa i l’intercanvi d’opinions, la publicació de les idees. En un mitjà en que la informació i les distraccions demanen la nostra atenció arreu, cal treure tot el profit de la interfície minimitzant-la, posant-la a fer just allò que toca i quan toca, d’ací la netedat del nou disseny.

QuasiUnBloc_Disseny2013_captura

El paisatge a Internet ha canviat molt en vuit anys: el que semblava inicialment que havia de ser una revolució (els blogs i la conversa global) ha quedat fagocitat per la potència dels grans conglomerats mediàtics i de les (ara no tan noves) xarxes socials. La popularització dels continguts fàcils, la mediatització del diàleg digital, el constant bombardeig d’informació i la velocitat d’exposició a les notícies i novetats han canviat totalment el panorama comunicatiu i la nostra manera d’entendre, accedir i, sobretot, processar la informació. El pas de client a producte ens debilita molt més del que ens pensem, ens exposa molt més del que creiem.

Per això segueix sent important tenir lloc i veu propis a internet, ser l’amo de l’espai propi i dels continguts, decidir què hi ha, què s’hi diu i com s’hi veu, i obrir-lo sense més; convidar a tothom que vulgui que s’hi passi.

Vuit anys de reflexions, pensaments, evolució d’idees, de conèixer gent, fer amics, aprendre, discutir i intentar millorar. I continuem.

Censura a twitter? I espera’t.

Ja fa algun temps que diem que els serveis de xarxa social centralitzats com Facebook, Twitter, Tuenti o d’altres no son més que depredadors d’informació, trampes de mel on pengem la nostra informació de manera voluntària per tal que el propietari del servei la vengui a qui consideri, no som clients, som les matèries primes del producte que fabriquen: perfils per vendre.

Dit això, ens estranya que Twitter es plegui davant la censura, i que indiqui que podrà esborrar continguts per països? Algú creu que una empresa (i més d’aquest tamany) es vol permetre el luxe de renunciar a qualsevol mercat? Però perquè no ho van fer amb les revolucions àrabs, per exemple? Perquè el que es tracta ara és d’eliminar sel·lectivament alguns tuits, no de bloquejar el servei per tota una àrea geogràfica. L’eliminació selectiva d’uns quants tuits d’un país pot provocar protestes en aquell país, però difícilment una protesta a nivell mundial, en canvi, bloquejar tota una àrea si que provocaria un gran rebuig contra el proveïdor del servei. D’altra banda, i girant la truita, el fet de no bloquejar uns quants tuits pot provocar que se li tanquin futurs mercats, i això no ho permetrà, els diners manen. És injust? És clar. Però tenen la paella pel mànec, ara mateix. I nosaltres els la seguim deixant agafar: si no, mirem els trending topics, a nivell estatal o mundial… quin nivell!

Així, la solució no és fer una aturada d’un dia no enviant tuits, o passar-se a d’altres serveis (centralitzats també, gran encert!), la solució és usar serveis distribuïts, o tenir el nostre propi nom a la xarxa.

Però això requereix coneixements informàtics, o bé pagar per tenir un domini propi. Quanta gent està disposada a fer alguna de les dues coses, les dues o, senzillament, pot fer-les, per coneixements o despesa? No hi ha res gratis, i tot es paga. El preu pot ser la nostra informació, o la nostra llibertat, segons com. I comença a haver-hi massa ocasions en què es demana que el preu sigui també la segona opció.