Les eleccions a la xarxa

Ja fa temps que representa que les noves tecnologies han arribat als polítics, i qui més qui menys, han fet i fan els seus intents amb blogs, twitters, facebooks i qualsevol altre eina 2.0 que sigui molt, molt social, amb honroses excepcions i discutible èxit i continuitat.

Però no és intenció d’aquest post parlar d’això. Ara sembla que hi ha part de la societat que s’implica en el diàleg polític, i comencen a sortir noves eines i maneres de seguir les properes eleccions del dia 28 de novembre, més properes al ciutadà i que poden generar i evidenciar debat, si més no a la xarxa.

  • elecciones.es/ca: Els partits més afins a tu en base a un conjunt de preguntes. Respostes si/no, així que tampoc no pots definir ben bé les teves preferències, només opcions que altres et donen. Real com la vida mateixa.
  • twitter: El hashtag #eleccions2010 permet saber què comenta la gent en temps real.
  • Eleccions 2010: Anàlisi de la campanya a la xarxa, anàlisi de tendències, el més comentat…
  • electweet.cat: Quin moviment tenen els partits a twitter. Una visió molt clara i molt gràfica de la campanya a la xarxa de microblogging.
  • Núvol de propostes: Núvol de tags amb les paraules més usades pels partits als seus programes.
  • El partit pirata de Catalunya: una nova força política que irromp en força a les xarxes. Saltarà fora d’elles o senzillament li toca el paper (en d’altres àmbits) que els verds tenien fa anys?
  • Facebook: Curiós, tant que se’n parla i no he sabut trobar res amb una mica d’interès. Pot ser no és el lloc per fòrums d’aquest estil

Saltarà tot aquest diàleg i aquests moviments de la xarxa al carrer?

Actualització 23/11/2010: Afegit el núvol de tags de La Vanguardia i electweet.cat

Tombar l’Estatut

D’acord, el Tribunal Constitucional ha tombat finalment alguns articles sencers de l’Estatut aprovat fa no-res, i n’ha mig tombat uns quants.

Personalment, em toca els nassos, i molt, que ho hagin fet a partir d’un recurs del PP que s’omple la boca de l’interès nacional, de vetllar per la Constitució (que alguns d’ells no volien) i que ara voldrà passar pàgina dient que cal parlar de coses realment importants. I això és important. És important no només per poder definir-nos nosaltres mateixos com a nació, si no perquè han tirat per terra allò aprovat per referèndum, pel que això significa. Potser m’ho prenc massa a pit, però uns quants senyors han decidit que jo no puc decidir com em defineixo. I aquest és només el primer dels recursos interposats contra l’Estatut, encara en queden uns quants, no cal oblidar-ho.

Mentrestant, d’altres estatuts pastats al català segurament no tindran aquests problemes. Perquè? Que cadascú pensi el que vulgui.

A banda d’això, però, em pregunto si realment cal que ens enfadem tant perquè no ens deixen definir-nos com a nació. I em fa l’efecte que sí, que tenim dret a enfadar-nos, perquè el que no ens podem definir com a nació no vol dir que no podem tenir una bandera, unes fronteres i un estat; el que no ens permet es decidir què fem amb la nostra llengua, quan i com i on la podem usar, com definim un dels trets definitoris de la nostra cultura, com definim la societat que volem, com muntem el sistema educatiu o com i en què podem usar els nostres diners, o com vertebrem el nostre territori, per posar alguns exemples.

No, que no ens permetin definir-nos com a nació no és una capsigranyada política o un mite nacionalista perifèric, és negar-nos una altra vegada a nosaltres.

Incomprensible PP

A algú se li acudiria lligar un referèndum d’autodeterminació a Escòcia amb que això reforcés l’IRA a Irlanda del Nord, si haguessin coincidit en el temps? Doncs precisament aquesta és la barbaritat que acaba de dir Mayor Oreja, tot un pes pesant del PP.

És totalment irresponsable fer una afirmació d’aquest tipus, i encara més irresponsable és que el líder del seu partit no el corregeixi, desmenteixi o l’expulsi directament. El pitjor de tot no és sentir aquestes afirmacions absurdes, perque ja sabem de qui provenen, el pitjor és que no es corregeixin i el que això demostra de la concepció encara imperant a determinats nivells de poder del PP sobre el que és Espanya, la seva pobre (nul·la?) comprensió sobre la pluralitat de l’Estat, o l’error de càlcul donant més arguments a qui ells mateixos voldrien desacreditar. Ficar en el mateix sac terrorisme (independentista) basc amb consultes independentistes catalanes pot no tenir sentit per nosaltres, però potser per algun d’ells si: volen desmembrar Espanya!

Guanyen alguna cosa, fent aquestes declaracions? Segurament no. I segurament des del PPC deuen pensar-ho també. Segurament, però, desde sectors catalanistes ho veuen d’una altra manera.