El perquè del blog

La obligació autoimposada de publicar al blog em neguiteja. Tinc idees, opinions, vull participar en converses però no trobo el temps o la manera de fer-ho. Passen els dies i no escric res. Ai! Perdré els (pocs) lectors que pugui tenir? Es ressentiran les meves estadí­stiques?

I què? Vaig començar aquest bloc amb la intenció d’expressar la meva opinió, de parlar, d’enriquir-me en converses amb d’altres. De mica en mica vas aprenent: regles, converses, terminologia, recursos… això et permet trobar d’altra gent, iniciar converses, comences a rebre visites i retroenllaços, comences a participar a la blogsfera, a la xerrada comú. T’enjogasses: tantes visites, tants comentaris… allò que havia començat com un anar fent et va enganxant: voldries comentar de tot, parlar de tot, que es vegi que tens idees…

Fora. Punt. No és fàcil. Es necessita molt temps per parlar de tot, per opinar de tot, i, francament, per repetir el que diuen altres no val la pena tenir un blog. Mirem-ho fredament: Pot ser molt cool saber que tens n-centes visites, o que et fan tants comentaris, però no és això el que realment interessa. L’interessant de tot això és la comunicació, la xerrada. Aprendre. Parlar. I, com en una conversa qualsevol, sino tens res a dir, millor escoltar (en el cas que ens ocupa, llegir feeds).

Potser que si, que hi hagi molts blogs que parlin de tecno-xorrades, que tinguin n-centes (o milers) visites, o que cada post generi un fotimer de comentaris, bloguers que es preocupin només d’aquests temes o del rendiment dels anuncis de google. Si ells ho consideren important, fantàstic per ells. Si tenen alguna cosa important a dir els escoltaré, sino passaré via.

Diguem que intento ser ecològic: intento contaminar poc el mitjà, no dir gaires tonteries al canal, perquè ja en va prou plè.

És clar, però, que tot això és un punt de vista personal, una opinió molt meva. Responent, però, a la pregunta que es feia na Bel: Fins quan escriurem blogs? I comentaris? jo diria que els escriurem (tant uns com els altres) mentre tinguem ganes de parlar o alguna cosa a dir.