Contrasenyes i mandra

Mantenir una paraula de pas per cada servei de la web on ets és una murga, en això estem tots d’acord.

Ni tenim memòria per recordar-ho tot, ni apuntar-ho en un post-it a la cartera és el millor, i com que som ganduls de mena i sembla que tot és segur, anem arreu amb una o dues paraules… després passa que tots tenim cada vegada més coses al núvol, ens en refiem més, i quan et crackejen un servei dels importants ja t’agafa mal de ventre… això, és clar, quan te n’assabentes.

Potser cal no ser tan mandrós i començar a ser una mica seriós amb la seguretat informàtica, o és que tenim la mateixa clau pel cotxe, a la feina, a l’escala i a casa? De fet, quan es parla d’aquests afers es sempre s’esmenten els hackers, la criptografia, tècniques d’enginyeria social, phising i més coses… quan una de les coses que més ajuden és la natural tendència al mínim esforç de l’ésser humà.

Jo començo ja a posar diferents claus a cada lloc. I no, no tinc memòria d’elefant, ni ho apuntaré a un post-it… el més fàcil és usar-ne dos o tres i afegir-hi alguna informació mitjançant una regla… que només coneguis tu.

Més que res, per no fer un bot cada vegada que es crackeja algun lloc gran, pensant quan em tocarà a mi…