Llibres de paper vs llibres electrònics

Periòdicament van apareixent notícies sobre els llibres electrònics i els llibres en paper, sobre com afectaran a la edició tradicional, als editors i al mercat, sobre si el suposadament previst pirateig que hi haurà afectarà a les vendes i al mercat editorial, si les editorials sobreviuran…

És evident que en un futur no gaire llunyà hi haurà grans canvis en el món editorial, que s’haurà d’adaptar a aquest nou mercat naixent, amb unes regles i beneficis totalment diferents, però també amb uns oportunitats que ara no es poden explotar, tant a nivell d’oferta de continguts com de venda de serveis i de fidelització de clients.

Però el que sí que ha de quedar molt, molt clar, és com d’artificial és la contraposició entre paper vs electrònic: un no comportarà la desaparició de l’altre, son mons complementaris: potser el segon es menjarà part del primer, però obrirà nous camins. I el llibre en paper no morirà, podem tenir-ho molt clar. De fet, el llibre de paper, en sí, no ha ni de canviar. Qui ha de canviar son els editors, que hauran de publicar determinats llibres en d’altres formats i adaptar-los: determinat contingut ja té l’objecte perfecte (el llibre de paper), altres continguts o tipus d’edicions potser s’adaptaran millor a nous formats o dispositius.

I no crec que triguem gaire a veure-ho.

Indústria musical o indústria discogràfica?

Un article de la revista Time explora quins camins poden seguir les grans cases d’enregistrament per fer front a la baixada de vendes: nous models de distribució, venda on-line, suscripcions, valors afegits, multimèdia, seguir les línies d’iTunes o Spotify…

És interessant veure que hi ha idees per intentar renovar el model econòmic més enllà del recurs a la pataleta o les tècniques estil SGAE, però la clau està en saber reconèixer que no es poden aplicar les regles del món analògic, basat en suports físics (escassetat de recuros), al món digital, distribuït i fàcilment reproduïble per naturalesa pròpia.

Hi ha una frase que ho expressa molt bé:

the music industry isn’t in crisis, the recording industry is; it is an unbelievably good time to be a fan of music and new bands.

Podran aquestes grans empreses variar el rumb, entendre el nou món on juguen i per tant, adaptar-se i sobreviure?