Les falses dietes detox digitals

Està de moda la desconnexió, deixar les xarxes socials, aïllar-te durant uns dies quan vols descansar.

N’hi ha que reivindiquen fins i tot la perversió de la idea original de l’Iphone, com si en Jobs al 2007 no s’hagués pensat res de tot el que va venir després, com si tot el sistema tancat al voltant d’Apple no fos una fàbrica de cèntims ben neta, polida i controlada des del primer moment.

Hi ha un malentès del que és una dieta digital sana: no és el postureig de deixar Facebook mentre seguim tenint Instagram (o la xarxa que toqui) o seguir una dieta de desintoxicació digital(1) per després tornar-te a inflar del sucre de la informació permanent, continua i cuinada

És sa plantejar-se l’ús i la permanència en xarxes socials (ens aporten alguna cosa o només ens gratifiquen instints primaris?), i es més sa i difícil fer el pas de sortir-ne (servidor no ho ha fet hores d’ara, encara que les tingui en guaret semipermanent), però del que es tracta realment és no només en fixar-nos en un plat, sinó en tota la nostra dieta digital, en la nostra alimentació digital compulsiva (en Versvs explica molt bé l’ús que fem d’aquesta continua connexió i de com ens afecta). No son només les xarxes socials, és tota la informació que ens arriba pels diferents canals, cada vegada més segmentada, orientada i dirigida.

Cal trobar la justa mesura, usar i consultar xarxes i notícies quan es necessiti, no com a distracció, i mirar què consumim.

Exactament com amb el menjar: no hi ha dietes miraculoses, sinó alimentació equilibrada. No cal menjar tothora: només unes quantes vegades, de bona qualitat, i gaudint del que t’empasses.

Ah, i els que som pares, encara tenim un repte més gran: ensenyar als fills i filles a tenir aquesta justa mesura, a saber donar el seu temps a cada cosa. Igual que amb el menjar, sense anar més lluny.


1. Detox digital: llocs desconnectats i relaxants, sense wifi ni mòbils, on durant uns dies desconnectes totalment del món – i després et vantes a les teves xarxes d’haver desconnectat, és clar.

Desconnectar per connectar

Botó de desconnexió d'un ordinadorPer raons diverses, porto un temps amb un cert nivell de desconnexió del flux de notícies i novetats habituals: això no vol dir que no estigui al cas del què passa, que no m’interessi pel món ni pel meu entorn, és senzillament que he canviat de canals d’informació, de maneres d’arribar a les notícies i a les novetats i, sobretot, dels tempos de fer-ho.

Què vol dir això? Que ha baixat el meu consum de notícies on-line, de consultes a les xarxes socials i fins i tot a la televisió o als canals de ràdio d’informació… I no per això he deixat d’estar informat o he deixat d’assabentar-me de coses, senzillament, em centro en les coses importants. I les notícies segueixen arribant.

Això em fa plantejar-me fins a quin punt és necessari el nivell de connexió que nosaltres mateixos ens imposem: cal estar pendent de les xarxes socials, de les notícies, del correu o similars a tothora? No, segurament no. Això, però, no vol dir que em converteixi en un neoluddita o que deixi el meu telèfon a sobre de la taula, no: senzillament hem d’aprendre a dosificar l’ús que en fem.

Les tecnologies de la comunicació no són inherentment dolentes o bones, és l’ús que en fem nosaltres el que les farà d’una manera o altra. Que està tot pensat perquè estiguis connectat a tothora, consumint informació que no aporta res, limitant el teu temps de reflexió i de gaudi d’altres coses, que et poden rastrejar tot el que fas i així encara oferir-te més coses? Clar. Però aquí està el truc: en saber-ho i, sabent-ho, fer-ne un ús correcte. Programar el sistema.

És interessant provar-ho, i no és un debat nou, ni sóc el primer a provar-ho. Però comença a ser important que tots en siguem conscients, i no ja només els immigrants digitals, els que ens hem trobat tot això de més o menys grans: cal ensenyar-ho, sobretot, als nadius digitals, que ja pujen immersos en aquest món.