Noves idees per diaris de paper

Fa dos dies parlava de l’especialització de continguts, o de marques específiques suportades per capçaleres de diaris importants, com a vies possibles perquè els diaris de paper sobrevisquin en aquest món saturat d’informació però mancat, alhora, de coneixement.

Avui m’assabento, via l’escacc, que The Independent llençarà en breu un nou diari de qualitat a 20 penics, complementari del principal i amb continguts de qualitat: serà interessant seguir aquesta aposta, veure com funciona i com respon el públic, què n’esperen els editors i quins marges s’han marcat, si és un pilot per una transformació mes profunda del diari matriu o bé una capçalera que evolucionarà amb sentit propi.

Al nostre país, mentrestant, també serà interessant veure com evoluciona el projecte del nou diari Ara, on també ens expliquen que volen integrar diferents mitjans amb diferents llenguatges, on volen combinar periodisme de qualitat amb la instantaneïtat i la facilitat de comunicació de les xarxes socials actuals.

Noves tendències, noves idees i apostes arriscades, però potser més encertades de cara a nous lectors que demanen nous usos, sí, però també rigor i explicacions, motius, perquès. I potser també amb més visió de futur que no pas tancar-se als nous mitjans i demanar suscripcions sí o sí, à la Murdoch.

De les versions digitals dels diaris de paper

Que els antics diaris de paper encara no han entès el món digital és un fet. O potser es podria matisar una mica més i indicar que el que no han entès és l’actual món digital: la immediatesa i disponibilitat de informació (o hauríem de dir-li dades+successos?) tothora fa que la versió digital d’un diari de paper hagi de donar quelcom més que les dades pures i dures: aquestes es poden trobar a molts llocs, i més, quan moltes vegades això va de la mà d’una baixa en la qualitat de la redacció de la notícia.

Si bé el diari de paper sí que pot seguir mantenint el model “antic”, la versió digital ha de canviar: un mateix lector no llegeix igual un diari en paper fent el cafè que la versió digital en una pantalla. Tanmateix, però, la versió digital beu de la marca del diari de paper, i no pot allunyar-se gaire: entra en conflicte aprofitar-se d’un nom ja fet amb el fet de competir amb un mitjà amb unes regles diferents. I se n’estan ressentint, com no? La premsa es queixa del continu declivi en el número de lectors en paper, i que no arrenca en el format digital. Com ha d’arrencar, si moltes vegades no fan més que repetidors-ampliadors de notícies d’agència o de pobres continguts?

La qüestió és si la versió on-line del diari de paper pot mantenir una línia apart del “pare” de paper, valer-se de la marca i crear una línia pròpia. Si ho pot fer, si ho sap fer, pot ser que els diaris generalistes tinguin una oportunitat dins del mon digital. Si no, com simples ecos d’altres, no acabaran sent més que agregadors de notícies, i en aquest terreny ja hi ha gent que té molta feina feta. En tot cas, hi ha versions digitals de diaris que ja ho han entès, i que sembla que si treballen en aquesta línia, treballant més el multimèdia o continguts diferents, apostant per cobriments en directe de notícies i experimentant amb nous canals. Altra opció podria ser que les capçaleres matriu generessin petits diaris especialitzats, spin-offs d’informació en versió digital, dirigits a públics concrets i, per tant, més fàcils de focalitzar.

Son diferents apostes que el temps dirà si funcionen. El que segur que funciona i ningú pot substituir és el periodisme de qualitat, anar a fons dels temes i lligar caps. I això acostuma a no enganxar bé amb la immediatesa. I això, per desgràcia, sembla que és el que no s’està cuidant del tot.

Ara faran un diari

M’agrada el plantejament que tenen els d’ARA per un diari modern:

Una marca informativa ha de ser multiplataforma per adaptar-se al lector i donar-li en cada versió el que més útil li pot ser. En això treballem. No tenim cap dubte que la gent vol bon periodisme, bona anàlisi, vol saber més. I que en plena allau d’informació busca, més que mai, referents en qui confiar. Però hem de saber què espera de nosaltres el lector al quiosc, què espera al mòbil, què espera a l’iPad. I adaptar-nos a cada format.

Començar un nou diari avui en dia sembla de bojos, però algunes de les pistes que donen sobre com entenen les necessitats d’informació actuals son prou engrescadores.

No és fàcil el repte que s’estan plantejant: implica canviar el model de servei de notícies, la relació amb el lector (més activa), la diversitat de formats i presentacions que plantegen, el model econòmic lligat a tot aquest canvi… els desitjo sort, és una aposta que crec que cal seguir amb atenció.