OpenMesh i xarxes socials de codi obert

L’estructura d’internet no és la d’una xarxa d’ordinadors: és una xarxa de servidors interconnectats, als quals ens connectem amb els nostres dispositius (ordinadors, mòbils) i des d’on ens serveixen contingut o hi aportem el nostre, de manera més o menys centralitzada en uns quants nodes i proveïdors de serveis.

Això facilita que, en determinats moments, es pugui tallar l’accés a la xarxa o a determinats serveis, com ha passat ara amb Facebook i Twitter a la revolta egípcia, per exemple, o bloquejar continguts o determinades pàgines, cosa que passa de tant en tant a la Xina.

OpenMesh (via @santicasas) proposa una xarxa de dispositius inalàmbrics interconnectats que podrien evitar això, fent que cada dispositiu sigui no un simple terminal si no un node actiu de la xarxa, amb capacitats tant d’emmagatzematge com de direcció de tràfic, de manera que sigui virtualment impossible tancar-lo, donat el número de terminals existents i que està basat en línies no físiques. És una idea molt interessant, que, de fet, no fa més que portar a l’extrem la idea original d’internet.

Però OpenMesh només parla de la xarxa física, no de les dades que hi circulen, encara propietàries o basades en serveis de tercers, com Facebook, Twitter o qualsevol proveïdor de serveis d’aquest tipus; dades que nosaltres posem a disposició d’ells i que no sabem on van a parar o qui hi pot tenir accés: governs, empreses. Complementar el concepte físic i obert d’OpenMesh amb serveis socials auto-gestionats o lliures com Diaspora o identi.ca donaria una robustesa encara més gran a aquesta proposta vers qualsevol intent de tancament o intervenció, ja que faria que a més d’una xarxa no depenent de tercers, la informació que hi circulés per ella i les connexions de la nostra xarxa social no estiguessin allotjades en servidors de tercers, si no en els propis.

De tota manera, això actualment no passa gaire més enllà de l’estat conceptual: mentre que OpenMesh si que podria tenir un resultat visible, projectes com Diaspora o Identi.ca potser tenen més difícil el salt a un gran grup d’usuaris, tant per la maduresa actual del propi projecte, com pel conjunt d’usuaris per aconseguir (no tant per la base inicial sino per la dificultat del creixement d’aquesta base: gent que ja està en altres xarxes, i (sobretot) el fet d’haver d’instal·lar un mínim de software)….

Sigui com sigui, no està de més veure que hi ha alternatives per fer córrer la informació i la llibertat a l’espai digital de manera lliure i oberta.