Accessibilitat, usabilitat

De la mateixa manera que a la web hi ha unes pautes d’accessibilitat, no es podrien definir algunes pautes d’usabilitat o, encara més, intel·ligibilitat?

De veritat, és que hi ha algunes webs on no hi ha manera de trobar res, sigui per què està amagat, o perquè primer s’ha de desxifrar el que diu. I sí, tenen la AA d’accessibilitat, com marquen algunes normatives, però s’han limitat a passar algun validar del W3C i poca cosa més. Les parts d’ús intuïtiu i senzill i informació perceptible no les han llegides. I això és nota, i molt de vegades.

Així que: o els que aproven aquestes pàgines han de signar que les han provades (amb efectes secundaris negatius per als seus sous en cas d’evidències… evidents), o que defineixin algun estàndard d’usabilitat i comprensió d’obligat compliment (així com a mínim algú hi haurà de pensar i els altres només aplicar, com màquines, aquelles directrius, però per algun lloc es comença).

Raons d’èxit d’un lloc web

Bona reflexió sobre el perquè molts llocs web no acaben de funcionar (o ni comencen a funcionar):

Of course, one of the problems web developers have is that they don’t get paid by the people who are going to use the site, but rather by the people whose site they’re developing. That’s a problem, because a lot of business owners don’t have a clue about what the whole point to a website is.

Via la newsletter del 28 d’octubre d’ExpertsExchange. Llegiu-vos l’article, perquè crec que és bastant interessant.

La web: també impressió, no només funcionalitat

Jakob Nielsen, en la seva última columna sobre disseny web, demana la eliminació dels asteriscos a l’hora d’entrar paraules de pas, i ho argumenta dient que provoca errors en els usuaris (sobretot en dispositius mòbils) i que realment no suposa una garantía de seguretat (et poden mirar quines tecles piques).

Coincideixo en que no és una gran mesura de seguretat (si, poden mirar les tecles, simular logons i posar sniffers, ja fet), però el que Nielsen no valora és la sensació de seguretat que pot tenir l’usuari, o, amb el que ell proposa, la pèrdua d’aquesta sensació de seguretat.

La web no és només un tema de funcionalitat, també és una percepció d’aquesta funcionalitat, de la robustesa d’una pàgina, de la resposta en carregar-la o bé dels missatges que es donen en resposta a les nostres accions. Això ho saben bé els dissenyadors de pàgines que distreuen l’usuari carregant cossos principals d’informació mentre es carreguen els detalls petits, que parteixen processos en diferents passos o pàgines per no fer-les tant ferragoses o que s’asseguren de la sensació de lleugeresa i robustesa d’una pàgina en funció dels missatges interactius que se li dónen a l’usuari.

Així, si d’una pàgina d’identificació amb usuari i paraula de pas desenmascarem la paraula de pas, a l’usuari li quedarà la sensació que aquella pàgina no és segura, que qualsevol pot veure la contrassenya, per més sol que estigui en l’habitació: haurà perdut confiança en el mecanisme de seguretat (per més que alguna vegada s’equivoqui entrant-lo).

Es tracta no només de que una pàgina sigui segura o funcioni, sino que doni la impressió de fer-ho. Com allò de la dona del Cèsar.