Editors sense distraccions (II)

La notícia de que l’autor de Joc de Trons usa un PC aïllat de la xarxa i escriu sobre Wordstar em fa plantejar-me si no tindrem massa ximpleries al cap amb la interactivitat, la multitasca i totes les coses que ens fan ser productius. De fet, no sé si fins i tot la cerca d’un editor de text “zen” (ei, n’hi ha a pantalla completa, amb fons relaxant i musiqueta suau) és una xorrada majúscula de panxacontent.

Captura de pantalla de wordstar, de www.russbellew.com

És clar que hi ha necessitats molt diferents, però George R.R. Martin ha trobat la solució més adient i òptima a les seves necessitats: escriure sense distraccions. I usar el Wordstar, en un ordinador amb DOS, és molt, molt similar a estar picant a màquina o escrivint a mà en un full en blanc: per més que vulguis, no tens gaires coses més a fer, no pots fer una combinació de tecles i saltar a un navegador i distreure’t quan, de fet, o no tens xarxa o has d’anar amb un lynx o equivalent.

Això és extensible a treballar amb finestres a pantalla complerta, que permeten centrar-se en la tasca que s’està fent. Les pantalles amb moltes finestres obertes de diferents programes queden molt bé per mostrar possibilitats -i fer captures per presentacions-, però no son gaire útils a l’hora de treballar: és el paradigma de la multitasca i la compartició, de perdre més temps entre coses que no pas fent-les.

Editors sense distraccions

Fa uns dies parlava de la necessitat d’eliminar distraccions en les interfícies per ajudar a la concentració en les tasques.

Un exemple bastant il·lustratiu d’això pot ser la redacció d’un document, o d’un post com aquest: normalment ho fem dins de la interfície del procesador de texts, o del gestor del blog, plè de botons i tasques, i ens preocupem més dels marges i les negretes que no pas del text en sí.

Captura de pyroom

Ja fa temps que existeixen editors que permeten eliminar les distraccions en escriure, amb més o menys encert, n’hi ha que fins i tot no només eliminen les distraccions de l’entorn si no que intenten modificar-lo per oferir-ne un de més agradable, amb fons de colors suaus i fins i tot música ambient (ommwriter, marave)…

Al meu entendre, això és substituir unes distraccions per altres: ens apostem el que trigarem en buscar una musiqueta que ens agradi o bé una foto de fons d’allò més zen?

La solució és ben fàcil: agafem un editor de text, pur i dur, i posem-lo a pantalla complerta: desapareixen totes les distraccions de la pantalla de cop: és com enfrontar-te a un full en blanc, sense res. Ara ja podem escriure, desenvolupar les idees i, una vegada redactat, ja posarem el text bonic. I funciona.

Personalment a més, prefereixo invertir els colors si treballo a pantalla complerta editant un text: fons negre i lletres clares, em dóna molt més la sensació de neteja, potser per la diferència amb les finestres de fons clar habituals. Una altra manía: tenir el text centrat a pantalla, uns mínims marges, si pot ser.

Si feu servir Windows:

  • Proveu notepad++. Pitjant F11, F12 us quedeu només amb la pantalla d’edició, sense cap tipus de menu. Les mateixes tecles per tornar a una finestra normal (a banda, notepad++ és un editor molt lleuger però amb unes capacitats d’edició impressionants, expandible a base de plugins… una bona eina). Si voleu lletres clares i fons obscur, proveu el tema Choco.

Si feu anar Linux:

  • El mateix Gedit a pantalla complerta fa el fet, i de sobres. Com abans, per usar fons fosc i lletres clares podeu provar el tema Oblivion (més temes al repositori de mig, via Michael Koby)
  • Si sou una mica més puristes i us agrada una mica més que el text estigui centrat, pyroom és també una molt bona opció (pantalla fosca, lletra clara, marges centrats: una presentació minimalista, però funcional)