Usabilitat de llibres electrònics

Jakob Nielsen, el gurú de la usabilitat, revisa la usabilitat del Kindle d’Amazon.

Conclusió: els llibres electrònics son ja bons per alguns usos. Per llegir a casa, però, encara son millor els llibres de paper (el destacat és meu).

(Nielsen parla del Kindle, però crec que la seva conclusió és extensible a tots els dispositius de tinta electrònica. Potser una pantalla més gran, un temps de resposta menor i un preu més baix ajudarien al canvi d’opinió.)

Pantalles lcd amb mode tinta electrònica

Oh, oh, oh!

Serà veritat que finalment aquest estiu podem tenir pantalles de baix consum, resolució i tamany acceptables, amb un mode de tinta electrònica que no cansa els ulls, ràpides i a bon preu?

Ajuntar la flexibilitat d’un portàtil amb la comoditat i la especialització d’un dispositiu de tinta electrònica?

Quines ganes que sigui realitat!

Textos electrònics i editors

Parlant de textos digitals i editors, el llibreter toca un punt molt important:

[…] caldrà que l’editor adapti contínuament el fons editorial a les futures modes tecnològiques, que garanteixi la llegibilitat de qualsevol text en qualsevol format anys després de l’adquisició de l’arxiu digital; és a dir: promoure la visibilitat dels autors des del punt de vista tecnològic. […]

Els aparells per llegir els textos electrònics són importants i estan en contínua evolució, i a vegades no sembla que parem prou atenció a la mare dels ous: els textos, com els guardem i com es poden llegir.

Caldrà estar atents a que els agents implicats usin formats senzills i, sobretot, oberts, que garanteixin l’accessibilitat de tothom, independentment de versions i modes: bé que puc llegir un llibre, el compri on el compri i en el format que el compri…

Tinta electrònica i lectura digital

Uns quants enllaços interessants sobre tinta electrònica i lectura digital:

  • eInk: A Possible Future for Paper, a O’Reilly Radar: Una reflexió sobre el que poden representar els dispositius de tinta electrònica per a la premsa: canvis no només en els ingressos directa (compra? suscripció?), sino en l’encaix de la publicitat (font d’ingressos important) en els nous mitjans, la distribució i els costos associats… Res a veure amb la visió arcaico-triomfalista d’en Pernau fa uns dies a El Periódico.
  • Els futurs de la lletra, d’El Llibreter: Enllaços interessants a la visió dels llibres electrònics des del punt de vista d’una editora i sobre les implicacions de la lectura digital i el seu entorn (enllaços, múltiples idees, salts de context…)
  • Online Literacy Is a Lesser Kind, a The Chronicle Review: acostumar-se a llegir només on-line pot tenir conseqüències per als estudiants? Cal ensenyar a llegir off-line, la “lectura profunda” que alguns diuen? Fa uns anys ni ens ho hauríem plantejat, això…

Llibres electrònics: redefinint les editorials

El llibre electrònic és molt més que l’aparell lector: és el propi contingut, el format i la extensió, la facilitat de distribució i l’emmagatzematge. Totes aquestes característiques poden fer que el llibre es pugui adaptar més a les tendències de lectura actuals

Creemos repositorios en Dominio Público con formatos optimizados para libro electrónico y, digamos… 23 páginas como máximo para los ensayos y 42 para los relatos. Dejemos que se organicen comunidades de lectura, creación y ensayo. Descubramos y promocionemos nuevos autores que se desarrollen ya en los nuevos formatos.

o fins i tot que es puguin crear nous canals de distribució dels mateixos:

Guys, do you think you might want to collaborate with Lexcycle (Stanza) and Feedbooks toward a seamless interface through which people can buy books, especially the nonDRMed ePub variety? Perhaps you can look beyond the standard suspects and think about creating a new e-book ecosystem.

Em demano si també seria possible que, si més no en part, el llibre electrònic, combinat amb les comunitats en xarxa, fes que es replantegés la mateixa indústria editorial:

Avui en dia, les editorials son molt més que seleccionadores de textos que després imprimeixen i venen: son distribuidores, publicistes, cercadores de nous lectors i de nous escriptors… han creat un mercat que s’alimenta de la continua novetat i que ha de despertar el desig de comprar llibres, per vendre un producte més, en aquest cas cultural. Això fa que, en molts casos, la qualitat del text no sigui la que et prometen, o que la qualitat de la traducció, encarregada a mans poc curoses, rebaixi molt el nivell del text o canvii el seu significat…

Seria possible que, en un món en xarxa, els autors poguessin vendre directament els seus textos en format electrònic o bé que compressim els textos d’autors d’altres llengües a traductors de la nostra confiança, que sabem que fan un treball acurat?

Quin efecte tindría, doncs, aplicar aplicar la teoría de la llarga cua per un mercat com l’editorial en l’àmbit de llibres electrònics? Com afectaria la economía de l’abundància a les petites editorials especialitzades o als professionals independents? Obriria noves oportunitats econòmiques, per exemple, associacions de traductors amb un segell de qualitat que garantíssin el text traduït, comunitats de lectors que donessin el vist-i-plau a traduccions, petites editorials amb catàlegs especialitzats i de qualitat, autors sense intermediaris, apostes més arriscades o minoritàries de les editorials, reedicions de clàssics fora de catàleg amb poques perspectives de venda massiva?