Mundial i política

Que Espanya hagi guanyat el mundial farà que ara ens haguem d’empassar unes quantes manifestacions espanyolístiques i demostracions d’orgull patri barroeres (ja se’n comencen a sentir algunes), i més d’un aprofitarà per escombrar cap a casa i treure rèdits polítics de la victòria esportiva. I farà també que no s’entenguin realitats diferents a la espanyola.

Tombar l’Estatut

D’acord, el Tribunal Constitucional ha tombat finalment alguns articles sencers de l’Estatut aprovat fa no-res, i n’ha mig tombat uns quants.

Personalment, em toca els nassos, i molt, que ho hagin fet a partir d’un recurs del PP que s’omple la boca de l’interès nacional, de vetllar per la Constitució (que alguns d’ells no volien) i que ara voldrà passar pàgina dient que cal parlar de coses realment importants. I això és important. És important no només per poder definir-nos nosaltres mateixos com a nació, si no perquè han tirat per terra allò aprovat per referèndum, pel que això significa. Potser m’ho prenc massa a pit, però uns quants senyors han decidit que jo no puc decidir com em defineixo. I aquest és només el primer dels recursos interposats contra l’Estatut, encara en queden uns quants, no cal oblidar-ho.

Mentrestant, d’altres estatuts pastats al català segurament no tindran aquests problemes. Perquè? Que cadascú pensi el que vulgui.

A banda d’això, però, em pregunto si realment cal que ens enfadem tant perquè no ens deixen definir-nos com a nació. I em fa l’efecte que sí, que tenim dret a enfadar-nos, perquè el que no ens podem definir com a nació no vol dir que no podem tenir una bandera, unes fronteres i un estat; el que no ens permet es decidir què fem amb la nostra llengua, quan i com i on la podem usar, com definim un dels trets definitoris de la nostra cultura, com definim la societat que volem, com muntem el sistema educatiu o com i en què podem usar els nostres diners, o com vertebrem el nostre territori, per posar alguns exemples.

No, que no ens permetin definir-nos com a nació no és una capsigranyada política o un mite nacionalista perifèric, és negar-nos una altra vegada a nosaltres.

Incomprensible PP

A algú se li acudiria lligar un referèndum d’autodeterminació a Escòcia amb que això reforcés l’IRA a Irlanda del Nord, si haguessin coincidit en el temps? Doncs precisament aquesta és la barbaritat que acaba de dir Mayor Oreja, tot un pes pesant del PP.

És totalment irresponsable fer una afirmació d’aquest tipus, i encara més irresponsable és que el líder del seu partit no el corregeixi, desmenteixi o l’expulsi directament. El pitjor de tot no és sentir aquestes afirmacions absurdes, perque ja sabem de qui provenen, el pitjor és que no es corregeixin i el que això demostra de la concepció encara imperant a determinats nivells de poder del PP sobre el que és Espanya, la seva pobre (nul·la?) comprensió sobre la pluralitat de l’Estat, o l’error de càlcul donant més arguments a qui ells mateixos voldrien desacreditar. Ficar en el mateix sac terrorisme (independentista) basc amb consultes independentistes catalanes pot no tenir sentit per nosaltres, però potser per algun d’ells si: volen desmembrar Espanya!

Guanyen alguna cosa, fent aquestes declaracions? Segurament no. I segurament des del PPC deuen pensar-ho també. Segurament, però, desde sectors catalanistes ho veuen d’una altra manera.