Facebook, twitter, weblog

Fa uns dies que uso Facebook: tot i que de bon principi em va fer una mica l’efecte de friendfeed, que trobava massa informació de cop, ara la cosa s’ha normalitzat o bé ja m’hi he acostumat.

El fet, però, és que se’m comencen a juntar diferents espais a la xarxa, que uso per comunicar-me però de maneres diferents: a aquest blog i a twitter ara hi haig d’afegir facebook.

La meva presència principal a la xarxa seguirà sent aquest blog: és on m’hi sento més a gust i el que crec que defineix més la meva personalitat, on es reflecteixen les meves idees tant bé com puc i sé fer-ho. És aquí on alhora sóc més públic i més protegeixo la meva intimitat.

A twitter mantinc xerrades molt curtes, veig petits moments del dia a dia, petits flaixos de contacte amb un petit grup d’amics. En el meu cas, s’assembla més a una missatgeria instantània quasi-privada que a un altaveu al món.

I a Facebook? a Facebook he trobat gent que ja coneixia, antics companys i amics amb els quals havia perdut el contacte i amb els que t’agrada parlar de tant en tant, saber com els va i fer alguna xerradeta… però és com estar al mig d’una plaça rodejat de gent: tothom pot escoltar el que dius i veure el que ensenyes, mentres que tu et penses que estas parlant només amb el teu grup d’amics. M’agrada haver retrobat gent i poder-hi mantenir el contacte, però no per això el faré el meu mitjà principal de comunicació amb el món.

Veurem com va la experiència.