Inoreader, més que un lector rss

Screenshot Inoreader
Pels que encara llegim feeds i usem els rss, quan Google va decidir tancar Reader ens vam quedar una mica orfes. Després de tastar alguna alternativa durant un temps, finalment, i gràcies a alguns amics, vaig trobar Inoreader.

Inoreader és un un interessant lector de feeds, fet per una petita empresa. No és pas OSS, però el suport és bo i s’hi pot col·laborar de diferents maneres, i aquests son els seus punts forts: la evolució (és un producte viu), el suport per part dels desenvolupadors, i l’orientació no com a simple lector, si no com una eina també de classificació i compartició d’informació.

La interfície està prou bé (usant Stylish es pot millorar – Flat Inoreader fa un millor ús de l’espai, per exemple), i algunes de les característiques més interessants son:

  • la possibilitat de crear una petita comunitat (els canals) seguint altres persones, rebent o fent comentaris, compartint enllaços… És interessant, perquè permet, en certa manera, ampliar la xarxa de confiança que un té sobre les fonts que segueix.
  • les capacitats de cerca
  • l’emmagatzematge de posts interessants (si, no és l’únic que ho té, això)
  • les possibilitats d’etiquetatge (això, lligat amb la capacitat anterior, et permet convertir-lo en un magatzem molt més versàtil i potent d’articles i referències)
  • lligams amb xarxes socials

També d’una aplicació per al mòbil, tot i que és millorable. Si voleu usar-lo des de mòbil, millor fer servir Palabre amb el plugin Inoreader for Palabre, i la cosa millora molt.

Ah, i el podeu usar en català, gràcies a en Muzzol. Si voleu col·laborar en revisar la traducció, endavant!

Què fem amb RSS?

Icona de RSS

De fa anys s’anuncia, periòdicament, la mort dels RSS: se l’identifica com un sistema residual, una tecnologia de notificació que no aporta res i que no usa gairebé ningú, i que en una era d’interactivitat com l’actual sembla ser un únic canal consumidor.

La cosa, però, no és tant que es mori: és que el deixen morir perquè no el volen usar.

RSS va néixer en una època de la xarxa diferent de l’actual: es preveia una xarxa més distribuida, amb generadors de contingut molt diversos i molt nombrosos, i el canal RSS de cada generador de contingut (blog, diari, revista) era una manera d’estar al dia del que es trobava, del que hi havia.

Però la xarxa actual no és així: la generació de contingut es genera en uns quants hubs gegants, que ofereixen serveis i continguts a canvi del consum de publicitat cada vegada més dirigida. Aquests hubs basen el seu negoci en el perfilat dels seus usuaris, i com més temps passin els usuaris dins del seu ecosistema (web, apps per mòbils i tablets) més podran saber d’ells. Per tant, si l’usuari marxa o pot veure contingut des d’un altre lloc, perden aquestes dades. Per aquest motiu Facebook, Twitter, Google Plus o ara Linkedin eliminen els canals RSS o en dificulten l’accés, per mantenir captius els seus “clients”.

Ara, però, això ja no ho fan només aquests hubs. Plataformes més petites que viuen d’oferir publicitat dirigida a partir del seu contingut (blogs profesionals) eliminen o amaguen també els RSS per obligar a la visita directa al web i, així, al consum de la publicitat oferta. Tots juguen a ser Google o Facebook, o et donen la possibilitat de suscriure’t per correu (únicament) a les actualitzacions.

Vist així, els RSS no son cosa de quatre usuaris motivats: és una aposta per la nostra llibertat i privacitat. Tenir la possibilitat de llegir els canals que jo vull, quan jo vull i com jo vull em permet no només no consumir publicitat i minimitzar el meu perfilat, ens permet també construir-nos el nostre context de lectura en base als nostres gustos i possibilitats.

A tot això, a més, cal afegir-hi que el mercat dels lectors de feeds no ha evolucionat gaire en anys. El tancament definitiu de Google Reader el juliol d’aquest any feia preveure a alguns que hi hauria un creixement en les opcions, però això tampoc no ha estat així…

Possiblement no ha estat així pel mateix motiu que Google va tancar el servei de Reader: el que suposa de flexiblitat i llibertat per a l’usuari no aporta res econòmicament a qui ofereix el servei, si aquest és gratuït… i potser per això no hi ha hagut una gran oferta: com treure profit de la inversió que cal fer (cercar contingut, emmagatzemar, potència de recerca, servidors, aplicacions…)? Potser la via és oferir un servei de pagament, encara que no sigui excessivament car, però la temptació de la centralització sembla sortir de nou.

Així, què queda? D’una banda seguir mantenint RSS oberts als llocs: si no es dóna la opció, ningú podrà usar-la. D’altra, ajudar en la evolució i millora del software lliure de lectura de RSS: des de TinyRSS a RSSOwl, passant pels Live Bookmarks del Firefox.

Lector de feeds: flock, el navegador social

He estat provant uns quants lectors de fils rss últimament, perquè no estava content amb els que he usat fins ara: trobo que anar repassant font per font és avorrit i cansat, i el comptador d’articles pendents el tinc com una espasa de Damocles al damunt, no m’interessa, tampoc no faig servir les capacitats socials ni vull que d’altres puguin saber què llegeixo i, per acabar, vull que sigui tant independent com sigui possible d’un sistema operatiu i sigui fàcil d’instal·lar.

En un article anterior comentava feedly, snowl i trawlr: el primer i el tercer, com en Pere Quintana apuntava, depenen de tercers i, per tant, les meves dades estan en casa d’algú altre, un punt menys per la privacitat. Tot i que he estat treballant bastant amb trawlr, aquest punt no m’agradava i, per postres, estic trobant que té problemes d’actualització de les fonts. Llàstima, perquè era un bon candidat. Feedly és una extensió de Google Reader per Firefox, i ja fa temps que vaig deixar Google Reader, i snowl és una versió molt primerenca i que apunta molt més enllà d’un “simple” lector de feeds.

He provat també Liferea, Blogbridge i RssOwl, i tenen una interfície massa clàssica (com akregator o els canals rss al thunderbird, si voleu). Blogbridge podria arribar a tenir una vista d’actualitzats a partir dels “clever feeds”, però és ferragós de muntar i lent d’arrencada.

D’aqui he passat al sage, sage-too i brief, plugins de lectura de rss del firefox. La idea de visualització dels dos primers ja s’assembla a la que vull, però ha de ser font a font, i el tercer no em permet una visió parcial dels articles per saber si m’interessen: o títol o tot l’article (massa poca informació o navegació ferragosa).

Ja no em queden gaire opcions, doncs.

Cercant una mica més, torno a trobar-me amb Flock, un navegador orientat a comunitat basat en Firefox i que ja havia usat fa algun temps. Sorpresa! Té un lector de fonts incorporat que presenta les dades per ordre cronològic, les pots veure totes, una a una o per carpetes, en una o dues columnes i només el títol, un resum o bé tot el text.

Si a això li afegim la integració amb d’altres serveis com twitter i del.icio.us, ho tinc tot en un. Té a més una vista (My World) que es pot posar com pàgina per defecte on es poden veure alguns canals, com els feeds preferits (surten els últims actualitzats) o els amics (per exemple, els contactes de twitter i els seu estat).

L’anirem provant durant alguns dies…

Lectors rss com diaris: river of news

Els fils de suscripció rss s’han convertit de fa temps en una de les meves fonts primàries d’informació: dels articles i notícies que arriben cada día al meu agregador, salto a veure aquelles que més m’interessen al seu propi lloc: l’agregador s’ha convertit en el meu portal de notícies; així, és clau trobar un lector de rss que s’adopti bé als meus usos.

Convertint-se en el meu “diari” particular, necessito (m’agrada, vull) que l’agregador em presenti les notícies d’una determinada manera: agrupat per dates, amb una navegació per etiquestes (que conformaran les seccions del meu “diari”), i una visualització clara. No m’interessa tenir un volum d’informació gegant en pantalla (un mega-resum de tot), ni faig servir les capacitats socials (que acostumen a intentar lligar-te a un lloc), ni em cal una organització per carpetes com si del correu o del disc dur es tractés.

En aquest sentit, el concepte original del flux de notícies (river of news) de Dave Winner s’adapta a això que dic: la informació es presenta com un flux de dades entrants, segons van arribant, com si d’un diari es tractés, i no són gaires els lectors rss que implementin aquest concepte. Crec, a més, que llegir les notícies d’aquesta manera elimina un factor molt negatiu per mi: el compte d’articles pendents de llegir, que transforma el llegir les novetats en una carrera per posar a zero aquest comptador.

N’he trobat alguns, però, que poden ser interessants:

  • Feedly: una extensió/pàgina per Firefox que ofereix els fils de suscripció com si de la portada d’un diari es tractés: l’últim article de cada font i els número d’articles publicats per cada un d’elles, a mode de resum de secció (cada etiqueta és una secció) i que també s’integra amb altres serveis com twitter. Un concepte molt, molt interessant i una presentació molt acurada. Per mi només té un problema: només llegeix els feeds de Google Reader, no pots importar un OMPL d’un lloc qualsevol (suposo que farà servir les API del reader per presentar i organitzar la informació).
  • Snowl: una extensió pel firefox, en mode beta, actualment. És molt més que un lector de feeds, però en una de les vistes implementa el concepte del river of news. Interessant conceptualment, però una mica verda en quan a usabilitat i capacitats, encara. (no deixa de ser una beta ;·)
  • trawlr: Un descobriment afortunat: un lector web de fils rss fet en ruby. Presenta les notícies agrupades per dates, amb etiquetes (es poden veure totes les notícies, només les d’una etiqueta o les d’una sola font). Una interfície molt clara i senzilla, i una bona gestió de les fonts. Inicialment presenta els conjunt de dades més actualitzades però a mesura que navegues avall te’n va presentant més: no hi ha el factor estrés del comptador de pendents, i tens a la teva disposició tota la informació. De moment l’estic provant i m’agrada.

Una altra opció és fer servir feevy com un lector en mode “diari”, ja que només et mostra l’últim article de cada font.