Millores a Google Reader

Google ha fet canvis a la interfície del Google Reader, tal i com va prometre: millores de presentació, en la línia de tots els seus productes i uns petits canvis en les opcions de compartició; petits canvis que d’un cop esborren les opciones de compartició antigues i ho centralitzen tot en Google+.

No ho trobo malament: conceptualment és molt més senzill: tens la llista de feeds, els que has marcat com més interessants i els trends, i no cal més. Per qualsevol “cosa” social, a G+. I punt. Però també m’agrada perquè han mantingut la possibilitat d’enviar l’article per correu: puc tenir la meva xarxa social “pública” amb Google+, i alhora també puc seguir mantenint al dia d’altres persones fora de la meva xarxa pública dels articles que jo consideri importants. Em faciliten un camí, però no em tanquen d’altres.

És clar que aquestes dues opcions no s’han deixat a la lleugera: totes dues permeten, en conjunt, que Google segueixi sabent com és el meu graf social: el que publico a G+ i el que tinc amb el correu.

Sigui com sigui, m’agraden els canvis introduïts: simplifiquen la interfície, l’ajusten a allò que es pot fer, i no es perden eines útils ni s’introdueixen opcions complicades. Tot és allà, però només quan ho necessites.

Perquè Google+ no integra RSS?

Google+ no integra RSS, ni d’entrada, ni de sortida. I dubto que ho faci, ben mirat.

Perquè? Mirem-ho en els dos sentits:

De sortida

No costaria gaire publicar un RSS dels posts propis, fins i tot integrant-lo amb la política de privacitat dels cercles, fent que només s’oferís allò que és públic, que no té cap tipus de restricció… de fet, aquesta és la línia que es segueix quan visites el perfil públic de Google d’algú: només veus els posts públics.
Perquè no oferir, doncs, una font RSS d’aquests posts, ja sigui a G+ o al propi perfil? Perquè el que es pretén és que l’usuari passi el màxim de temps possible al site, no que pugui accedir als continguts del mateix des d’altres llocs. Això Google ja ho ha patit i vol recuperar el terreny perdut… Quan tingui una base més gran, afegirà també anuncis? Els ofereixi o no, si publica RSS dels posts públics allò pot acabar convertint-se en un nou Blogger, o en un tumblr, o en un twitter amb esteroides, i no crec que ho vulguin.

D’entrada

I al revés, perquè no puc llegir des del G+ RSS externes (dels amics, d’altres llocs, de notícies, etc.)? Perquè l’estratègia de Google amb G+ i la resta de productes que ofereix és de baix a dalt, ja tenen un seguit d’eines que donen molt bé uns usos específics, faltava la gran xarxa social. Però fixeu-vos que no incorporen un calendari, o un correu del Google+, ja hi ha un gmail, no? Doncs igual pels RSS: ja hi ha un Google Reader, perquè repetir-lo? Faltarà veure com l’integren a la barra superior, amb la resta d’eines…

Google+: perfilant el graf social

Google anuncia Google+, el que sembla una nova xarxa social amb alguns trets diferencials i interessants respecte els dos grans coneguts del moment: Twitter i Facebook.

La diferenciació i l’aposta que fa Google és molt clara: gestiona (o ho intentarà) la complexitat del nostre graf social: en la vida real, no tenim un únic cercle social, en tenim varis: familiar, amistats, laboral, estudis, esport, interessos, política, els que siguin… però alhora de traspassar això al món digital, no hi ha eines per fer-ho: podem usar diferents xarxes per diferents ambients, però és molt probable acabar barrejant diferents cercles en un únic lloc.

Dit d’una altra manera, segurament no tenim el mateix perfil quan estem a la feina, amb la família o amb els amics. El nostre graf social no és únic, son molts grafs connectats, bàsicament amb nosaltres i amb algunes connexions entre ells, i segurament, aquestes connexions entres subgrafs també depenen del perfil amb què actua el contacte.

En canvi, les xarxes socials centralitzades actuals aplanen això, o no ho gestionen bé: si publiquem alguna cosa, ho publiquem per tothom que ens segueix, però els contextos dels nostres contactes son diferents en funció de la relació al món físic, i això pot crear conflictes: una expressió o un sobreentès a la feina pot no entendre’s amb amics o coneguts, o un comentari polític pot no entendre’s per gent de la feina…

Això pot ser un problema, a mesura que anem utilitzant més les xarxes, hi publiquem i hi barregem pensaments d’una única persona però de diferents perfils. Facebook, Twitter o les xarxes del seu tipus només tenen un mecanisme de publicació en general, però no “audiències” ben suportades. Sembla que Google+ si que fa un intent de reconèixer aquests cercles socials dins un únic punt: això éns permet un control centralitzat de les nostres converses i les nostres relacions, però mantenint cada una d’elles el seu context.

L’altra cosa important de tot això és que aquest concepte no és només aplicable a les xarxes socials, sino al nostre comportament a internet en general: jo no sóc el mateix (no actuo de la mateixa manera ni tinc els mateixos interessos) a la feina que a casa quan estudio o quan vagarejo per la xarxa, i per tant, els resultats que jo espero dels buscadors, les personalitzacions, també haurien de ser diferents. Així, si s’integra el buscador amb les meves personalitats, també podria tenir diferents perfils de cerca, no unitaris, i podria emprar-los a diferents llocs, podria utilitzar els resultats de cerca dels meus contactes de diferents cercles per millorar les cerques en funció d’interessos comuns (amics meus tenen interessos laborals diferents dels meus, les seves cerques no m’ajuden, però si les de col·legues de la feina)… i això, que no és nou (ja fa temps que es poden emprar navegadors amb diferents perfils, per exemple), encara no s’ha implementat a nivell de proveïdors de serveis…

Així, el punt important de tot aquest enrenou no és tant la creació d’una nova xarxa social, o si incorpora xat de vídeo grupal o no, sino com em permet gestionar les meves xarxes socials diferents i les meves personalitats a la xarxa quan hi navego o cerco coses (serà potser el punt de sortida d’una personalització més acurada de les cerques per part de Google?)

Ja veurem com funciona, però a priori és molt interessant veure com implementen el concepte i com nosaltres aprenem a utilitzar-lo.