Teoria i faula

En Pere ha publicat dues petites joies sobre la convivència entre religió i ciència, que partint (sembla) de punts de vista contraposats, es complementen meravellosament:

Tancar-se en les pròpies idees i visions del món, voler que tot quadri amb les nostres idees preconcebudes, ens allunya de poder veure les coses com realment són: un conjunt inabastable, pendent de descobrir gairebé en la seva totalitat, i amb múltiples lectures, però a diferents nivells.

Illes de pensament

Totalment d’acord amb el que diu en Félix Ares, director del Kutxaespacio de la Ciencia, avui a El País:

[…] Facebook está creando islas de conocimiento que se parecen mucho a una secta, porque sólo se habla con los que tienen tus mismas ideas. Lo bueno es la hibridación de ideas, hablar con los que piensan cosas diferentes.

Ell cita Facebook, però es pot estendre a qualsevol xarxa social que t’ajudi a “filtrar” continguts o idees afins o semblants a les teves.

Val a dir, però, que tot depèn de l’ús que en facis, de les converses que mantinguis. Fins i tot en la famosa blogsfera també pots crear-te xarxes afins al teus continguts i ignorar idees diferents de les teves, realimentant i reforçant el que tu penses.

I això és un perill: pots acabar creient que tothom pensa com tu, i, pitjor encara, pots acabar creient que tu i els que pensen com tu, sempre teniu raó.

D’aquí la importància de veure altres opinions, de parlar i discutir les idees, d’establir ponts i consensos.