Llibres ci-fi per l’estiu

L’estiu ja està avançadet, si, però sempre és bon moment per llegir, oi?

Si a aquestes alçades encara no teniu lectura estiuenca i us agrada la ciència-ficció, us deixo uns quants llibres de ciència-ficció que he llegit últimament i que he trobat interessants:

  • La historia de tu vida, de Ted Chiang
    Un recull de contes de temàtica diversa, on es combinen l’enginyeria, la història, l’arquitectura, els mites antics, el llenguatge i la nostra humanitat més profunda per donar vida a uns relats impossibles i alternatius, però alhora profundament atractius i versemblants. Molta ciència i molt bona literatura.
  • Luna nueva, d’Ian McDonald
    Un ritme ràpid i entretingut, una visió de la colonització de l’espai fora de les èpiques de naus. El món és brut, s’aprofita dels dèbils i, si no tens cèntims, t’has d’espavilar com siguis. Les lluites, a diferents nivells, entre els grans imperis econòmics lunars en un futur potser no gaire distòpic.
  • La trilogia El recuerdo del pasado de la Tierra, de Liux Cixin que potser coneixeu més pels títols dels tres llibres: El problema de los tres cuerpos, El bosque oscuro y El fin de la muerte
    El primer volum em va costar (no sóc gaire de jocs), però els altres dos van pujar el nivell. Al final, tot un viatge èpic pel futur de la humanitat i de l’univers. I unes idees interesantíssimes sobre la nostra candidesa a l’espai, i sobre tot el que ens queda per saber. El de menys, una mica forçats alguns personatges com a fil conductor. Però paga la pena.
  • El cuento de la criada, de Margaret Atwood
    Heu vist la sèrie? Jo no, però el llibre es mereix la seva lectura: com tota idea pot esdevenir un malson, qualsevol acte una petita resistència i com tot sistema s’acaba podrint i caient. Una visió puntual d’una història personal que reflecteix un moment de tot un país traslladable a qualsevol totalitarisme.
  • El zoo de papel, de Ken Liu
    Un recull de contes de diversa temàtica, alguns de pura ciència-ficció, d’altres històries màgiques d’herència xinesa, passant per passats alternatius. El món i les seves històries son més amples que la nostra tradició cultural, i val la pena fer-hi un cop d’ull. Es gaudeix.

Llibres i records

–Si te llevas un libro a un viaje -le había dicho Mo cuando introdujo el primero en la caja- sucede algo muy extraño: el libro empezará a atesorar tus recuerdos. Más tarde, te bastará con abrirlo para trasladarte al lugar donde lo leíste por vez primera. Y con las primeras palabras recordarás todo: las imágenes, los olores, el helado que te comiste mientras leías… Créeme, los libros son como esas tiras de papel matamoscas. A nada se pegan tan bien los recuerdos como a las páginas impresas.

Corazón de tinta, Cornelia Funke

I és veritat. Quan s’arriba a vacances, època per a la qual ens guardem aquells llibres que no hem pogut llegir la resta de l’any, ens emportem el llibre-objecte, el de paper, i potser també l’electrònic, més còmode, més lleuger, amb més capacitat… però més impersonal.

Agafes un llibre de paper de fa anys, gastat pel temps, i et transporta a allà on el vas llegir, a quan el vas llegir: es barregen els records del llibre amb els records personals: el llibre és un lloc més de la teva vida.

Per aquells a qui ens agraden els llibres, això és molt important, insubstituïble. El llibre de paper, doncs, no desapareixerà mai, perquè sempre el lligarem a algun record: potser ja no carretejarem tants llibres com abans, però sempre n’hi haurà alguns dels que no ens desprendrem. Ja ho deia fa un temps: “La galàxia Neumann complementarà i ampliarà la galàxia Gutenberg, li donarà nous llenguatges i possibilitats, però no la farà desaparèixer“.

Un nou vestit pels llibres digitals

Quan va sorgir la impremta, les opcions tècniques eren limitades, i així va ser durant uns segles: els tamanys podien ser més diferents, però les opcions de caixa, color i gravats no eren gaire amples.

Després (bastant després, posem-hi potser algun centenar d’anys) va venir l’evolució tècnica i hem pogut gaudir d’una explosió de dibuixos, fotos, dissenys, colors i tipografies als llibres, s’ha establert tot un nou llenguatge i noves propostes i formats han aparegut, a l’abast de gairebé tothom.

Amb el pas del temps i l’augment d’algunes possibilitats tecnològiques, als llibres se’ls van afegir alguns complements audiovisuals (via cdrom) o van aparèixer audiollibres en diferents formats… però el model bàsic seguia essent el paper imprès.

El llenguatge visual, els disseny gràfic, la presentació del contingut i la lectura venia donat pel format físic de l’objecte llibre.

Ara (bé, ja fa una mica) neix una nova tecnologia, uns nous mitjans, i el món editorial s’hi adapta. I es troba que disposa d’un contingut que sap adaptar a un objecte físic però l’objecte físic ara ha desaparegut. Sense experiència, adopta els estàndards d’un mitjà que li és aliè: benvingudes pàgines web, flux continu, hipertext, enllaços i menús permanents, descontextualització i elements de distracció.

Experimentem amb continguts tancats, continguts oberts, de pagament, flux continu o navegació per pàgines, lectura en text, pdf o epub, cadascuna amb les seves característiques i possibilitats tècniques. I en això estem.

Caldrà que el món de la impressió trobi el seu propi llenguatge per aquest nou mitjà, de la mateixa manera que antigament el va saber trobar:

  • son les aplicacions per tauleta, amb dissenys que imiten una aplicació impresa el futur? Apps per revistes o diaris?
  • potser formats de llibres electrònics però amb lectors amb més possibilitats (tinta electrònica de color)?
  • tindrem dispositius dedicats, segons l’ús? (tablets per revistes, ebooks per lectura profunda, o un per tot?)
  • quin model econòmic s’acabarà trobant? Pagar per contingut, com alguns diaris? Uns continguts en obert i altres tancats? Subscripcions i contingut per epub? I el tan malament aplicat DRM?
  • Disposarem d’estandards oberts usats per tothom, o s’imposarà algun model propietari degut a la potència d’algun actor?
  • Quin serà el paper dels governs? Sabran legislar? O aniran a cop d’influència, com amb el canon AEDE?
  • I el lector-usuari-consumidor (què serem?)? Com s’hi adaptarà? Estarà disposat a pagar? Si paga en el món digital, l’editor traurà els anuncis (cosa que ara no passa en alguns llocs?)

Tothom té alguna cosa a dir i a fer per evolucionar el model, i hi apareixen nous actors, com els fabricants d’aparells (inexistents en el món del paper), que també poden influir segons l’aparell i els serveis afegits. Una nova evolució de la galàxia gutenberg.

De la impremta a la pantalla

Nicholas Carr argumenta a The ebook equilibrium que la cultura del llibre (en paper o digital) no és la cultura de l’ordinador. Per Carr, tot i el fons social de la lectura, llegir és un acte eminentment privat i personal, una relació llarga i profunda amb el text, que ha d’estar lliure de distraccions i d’interrupcions i imposicions d’altres indústries.

Hi estic d’acord. Gegants com Amazon, o d’altres com FNAC i similars no son sinó venedors que intenten maximitzar el número de vendes de llibres o “productes culturals” indicant suggerències o proposant models de consum sense sentit per un lector, sense importar la qualitat del llibre o el que això pugui suposar. De fet, formats electrònics com els lectors de pantalles de tinta electrònica de 6 polzades en blanc i negre poden suposar una estandardització dels llibres (mateix format i possibilitat gràfica, amb la consegüent reducció en costos de distribució), el que acabaria també amb el llibre-objecte, pensat no només com un text, sinó com un conjunt de sensacions (paper, enquadernació, il·lustracions).

Ara bé, tot i tenir part de raó tampoc no cal carregar tot el mort a la indústria del contingut on-line: les mateixes editorials moltes vegades provoquen l’aparició de títols de molt baixa qualitat (quan no toquen les històriques, toquen les de erotisme, i ara anem per independències) per intentar esprémer la (suposada) gallina dels ous d’or.

Sigui com sigui, si la indústria editorial (amb els seus ets i uts) es deixa vèncer per la immediatesa i la necessitat d’experiències socials i de venda de publicitat d’internet es colarà un gol a si mateixa.

En la mateixa línia, John Battelle també apunta quelcom similar en el cas de la premsa (diaris i revistes): la estandardització de presentacions, la necessitat de novetats continues i l’adaptació mal feta a un mitjà diferent del paper com és internet no fa cap bé a les diferents capçaleres:

  • tant la imatge com el contingut de qualitat son el que porta lectors,
  • la publicació continua de contingut de baixa qualitat o similar al d’altres llocs no aporta gaire, amb el temps,
  • el valor de la selecció i d’una línia editorial comporta el reconeixement de la marca amb el temps.

De la mateixa manera que abans, l’adopció per part del món editorial de modes i periodicitats de presentació aliens a ell, provinents del món tecnològic, desdibuixen i desvirtuen la mateixa imatge del mitjà (anuncis, stream continu, banners de notícies, carrussels).

Ambdós autors fan crides a mantenir el caràcter únic del món editorial, el que li dóna valor: focalitzar en la lectura, aprofitar les característiques del mitjà i no deixar-se colonitzar per pràctiques alienes al seu món. Serà interessant veure si se’n fa cas o no.

Llibres, ebooks i la teoria de la Informació

Tenim un llibre, ja sigui en paper o electrònic. El llibre, en la seva forma més elemental, el podem veure com un text que ens dóna informació.

Diferents suports de lectura

Ara agafem la teoria de la informació de Shannon, que estudia la comunicació de dades per un canal, el que l’afecta, com millorar-la, etc. Molt simplificadament, ens diu que la comunicació s’estableix entre dos elements (emissor i receptor) a través d’un canal.

I ara mirem-nos el llibre amb els ulls de l’amic Shannon:

  • tenim un emissor del missatge: el text
  • tenim un receptor: el lector
  • tenim un canal: el llibre

Vist així, no podria afectar la forma del canal a la recepció del mateix missatge? O, dit d’una altra manera, si el mateix text arriba (es comprèn i/o recorda) de manera diferent en un llibre de paper que en un llibre electrònic.

  • El llibre electrònic és igual per tots els textos continguts: tenen el mateix format, la mateixa lletra (en general), els mateixos indicadors… en resum, tota la part física és igual per a tots els llibres, i tot i que es poden tenir marcadors o notes, requereix un (petit) esforç anar-les a buscar, veure-les.
  • Els llibres en paper, per contra, son diferents cada un. La portada, la impressió o el mateix gruix per davant i per darrera ens donen indicadors diferents i molt precisos en cada cas, que ens permeten saber, sense un esforç extra, on som, quan ens queda. Les marques fetes o les notes també estan a l’abast, d’una manera molt ràpida.

Així, no podríem veure totes aquestes dades com a meta-informació del propi llibre físic, com redundàncies del canal que asseguren la informació i la fixen en el cervell del receptor? Tenim diferents sentits (vista, tacte), notem l’objecte físic que ens fan inserir-nos més en la lectura (es més física): tenim més senyals, més redundància, del que estem fent, per tant podríem tenir més seguretat de que el missatge del canal arriba millor.

Per contra, el llibre digital no té aquesta redundància, aquestes metadades: tot es basa en el contacte visual, i el canal per tant es més dèbil: faria això que entrés més soroll (distraccions com anar endavant o enrere o saltar a l’índex, que en el llibre de paper podrien ser redundàncies) i que el missatge no arribés tan clar, tan directe?

És diferent, doncs, llegir en paper de llegir en ebook?

Aquest plantejament no deixa de ser un joc, és clar, però el que si que està clar és que el missatge no és només el text, sinó també el mitjà. O com a mínim, el condiciona, amb el permís de McLuhan.

Ah, i val a dir que si, que jo trobo diferent llegir en paper o en electrònic (ebook, tablet o pantalla).