Google i Facebook, condemnats a entendre’s?

Que Facebook i Google tenen una particular batalla entre ells i que tots dos son rivals en captar l’atenció dels usuaris és sabut per tothom. Però les estratègies per guanyar l’atenció d’ambdós son totalment diferents, encara que en alguns camps es trepitgin.

Facebook és un lloc d’ús extensiu, on l’usuari hi passa molt de temps d’una manera continuada; és una comunitat tancada on hi ha un coneixement molt elevat dels gustos, perfils i relacions dels usuaris (dades que la gran majoria de vegades ells mateixos han entrat alegrement), és a dir: és un autèntic jardí per vendre productes, sembla, i un gran camp d’exploració social. Però hi ha, de moment, poca informació útil, i sobretot, molt poques eines de consulta i cerca, i tot rau centralitzat a les planes de Facebook, en aquest sentit, l’ús de la nova missatgeria anunciada i la integració dels grups amb el correu tradicional, permetent la interacció des de clients de correu externs, son vies inicials d’obertura de nous canals (és a dir, noves maneres de seguir enganxats a l’ús de la pàgina des de mitjans externs, generant més dependència del producte).

Google és un lloc d’ús intensiu: Hi ha molta, moltíssima informació i que es troba de manera molt ràpida, és una porta d’entrada a la xarxa, un distribuïdor de fluxos. I els mateixos motors de cerca fan que relacionar la informació cercada amb anuncis similars sigui també útil i ràpid, i això té un gran potencial pels fabricants, pels anunciants. Però els usuaris de Google passen poc temps a les seves planes, marxen ràpid. La possibilitat de veure anuncis baixa. I els intents que han fet des de can Google de generar xarxes socials (llocs on la gent passi temps) no han quallat: Orkut, Buzz o Wave (i ja disculpareu la generalització de xarxes socials). Google necessita incrementar el temps d’estada dels seus usuaris a les seves planes per poder incrementar la possibilitat de mostrar anuncis; Google Instant (mostra instantània dels resultats de cerca a mesura que tecleges) o la previsualització de planes poden ser intents en aquest sentit, dins del camp que dominen: si mires la imatge d’una plana potser no hi vas, mires algunes altres… i la cerca immediata també fa que vagis provant diverses temptatives de cerca…

Vist així doncs, paradoxalment l’un podria aprendre de l’altre: Facebook té molt terreny per córrer encara en motors de cerca o en mostrar informació històrica (busca una actualització de fa dos anys), i Google ha d’aprendre més sobre xarxes socials… però permetre l’entrada de la tecnologia d’un o d’altre en la banda contrària seria gairebé com deixar entrar el llop al corral de les ovelles: entrar a la part més privada, el cor del coneixement de cada empresa.

Es resoldrà la paradoxa o cadascú seguirà posant pals a la roda del contrari?