El mètode científic i la democràcia

La naturaleza acumulativa del conocimiento científico lo convierte además en la forma menos frágil de conocimiento. Esto es lo que hace del experimento una idea tan importante. El método científico, aparte de otras abstracciones, es probablemente la forma más pura de democracia que existe.

“Ideas, una historia intelectual de la humanidad” Peter Watson, 2006. p. 1187

Relacionar el mètode científic amb la democràcia pot semblar una mica agosarat de bon principi, però és un bonic exercici intel·lectual, per més teòric que sigui: el mètode científic iguala a tot i tothom en la recerca del coneixement, basant-se només en els fets observats i destil·lant coneixement que només es considera vàlid després de sotmetre’l a mes proves amb els mateixos mètodes que les observacions anteriors, siguis un àtom, un bri de cabell o el sol.

És per això que es revela molt útil en els afers del coneixement, però no passa, hores d’ara, de bonic exercici en els afers humans: si jutgéssim polítics i càrrecs electes seguint els criteris del mètode científic segurament patiríem menys desenganys… però quants aguantarien l’embat?