Open Data públic i privat

L’Open Data té un gran potencial de beneficis tant econòmics com socials, encara que actualment no acabi d’arrencar.

La seva potència rau en la possibilitat de generar informació i coneixement, però per això s’han de tenir totes les dades: si volem que l’Open Data sigui molt més profitós del que és hauríem d’aconseguir que els únics que ofereixen dades en obert no siguin les administracions o els ens públics com a norma més habitual.

La combinació de dades de domini públic de les administracions amb dades d’empreses d’alguns sectors d’interès públic (energia, salut, educació, construcció, transport o finances, per exemple) podria ajudar a entendre molt més bé el funcionament de la societat, de les necessitats i fluxos econòmics, i a generar moltes més oportunitats de negoci: creuar dades de població amb estadístiques mèdiques, indicadors socio-econòmics amb dades de transport o atur, desplaçaments per hores i distribucions geogràfiques, per posar algun exemple, pot ajudar no només a preveure necessitats d’actuació i inversió de recursos públics, sinó a generar noves oportunitats de negoci o fins i tot a revisar si s’estan fent correctament inversions i planificacions, és a dir, la gestió de la cosa pública.

Així, una implicació dels diferents actors que gestionen dades (les nostres dades) amb l’Open Data comporta directament una millora de la transparència i del govern i un major control del que es fa amb la nostra informació (o com a mínim, la possibilitat d’un major control).

Temps doncs de començar a pensar en què no només l’administració obri les seves dades, sinó també que ho facin les empreses.

De la rendibilitat d’Open Data i Big Data

Big Data triomfarà (està triomfant) com a generador de grans volums de negoci, Open Data no (i trigarà a fer-ho).

Big Data té darrere tot l’interès econòmic de les empreses: permet comercialitzar amb un producte (la informació), donar-li valor, modificar-lo i revendre’l. I si saps posar-li un embolcall ben maco (una presentació visual resultona), encara ven més.

Open Data és, a dia d’avui, una opció política i un intent d’obertura de (bàsicament) l’administració i de generació d’oportunitats de negoci, basat en el retorn i el re-aprofitament de dades públiques.

La informació sempre ha estat poder i ara encara ho és més. Abans era informació reservada, a petita escala, clau per accedir a alguns llocs o obrir portes. Avui la informació que genera més benefici (i de vegades poder) està formada per petites peces que es recullen massivament; i qui millor fa això son les empreses com xarxes socials, bancs, supermercats, o llibreries, entre d’altres, que fan seva la nostra informació sense gairebé cap obligació de retre’ns comptes. La clau és la exclusivitat en la possessió d’aquesta informació, l’avantatge de només tenir-la elles, i ningú més.

Aquesta exclusivitat els permet oferir oportunitats de negoci a d’altres, sigui per extreure resultats, sigui per combinar dues o més fonts de dades i generar altres informacions, consells i orientacions que poden, al seu torn, vendre.

Així, el gestor d’aquestes dades es transforma en un poderós mitjancer, que no només recol·lectarà o comprarà dades, sinó que donarà eines (APIs) per obrir els seus serveis (és a dir, incrementar l’ús i recollir més dades). A poc a poc, es tendeix a l’agrupació al voltant d’uns quants actors.

L’Open Data, en canvi, no té aquest model centralitzat: tot i seguir uns estàndards, les dades es poden distribuir en centenars o milers d’orígens (administracions de tot tipus, empreses), cosa que dificulta la seva recopilació. Alhora, el mateix tipus de dada moltes vegades té un interès més social que no pas econòmic, cosa que fa més difícil també trobar una aplicació comercialitzable: no és doncs només la sintaxi i la distribució de les dades, sinó la seva pròpia semàntica el que fa més difícil el negoci. Qui s’hi dediqui ha de conèixer més el mercat a qui es dirigeix, ser més un especialista que un gran mitjancer.

Però aquesta és una aproximació estrictament de negoci, econòmica, d’actors en joc, i per això es fa la comparació de dos elements que son també complementaris: Open Data pot ser una de les fonts de dades d’un projecte de Big Data, i les tècniques de Big Data s’usen per investigar conjunts heterogenis però relacionats de dades obertes.

Serà interessant veure si el negoci del Big Data evoluciona cap a la gestió d’enormes conjunts de dades privades, o bé la presència de l’Open Data ens permet mantenir un cert control distribuït d’aquesta informació.

Pagant dues vegades: Facebook i Whatsapp

Facebook compra Whatsapp, i la centralització de la xarxa s’accelera.

Zuckerberg de seguida s’ha apressat a dir que el servei no canviarà, que no s’inclouran anuncis al Whatsapp i que el model econòmic de l’aplicació serà el mateix.

Mentrestant, Facebook s’apropia d’algú que li podia fer ombra en el terreny dels mòbils tant per volum d’usuaris (si bé per zones) com per rang d’edat dels mateixos i, sobretot, aconsegueix d’una sola tacada molta més informació sobre els nostres contactes, xarxes, accessos i dades. Ho facin evident o no, lligar els dos conjunts d’usuaris, creuar dades de moviments i ús de les xarxes o de la informació que ens passem li dóna visió a Facebook d’una part fins ara inaccessible de les nostres accions i dades, ens perfila encara més. Pagarem doble, doncs, en dades i monedes?

La concentració de serveis i gestió de dades segueix doncs avançant, i la xarxa distribuïda s’allunya cada vegada més del que podia haver estat.

Alguna noticia sobre aplicacions de missatgeria sobre mòbil que usin tecnologia P2P per comunicar-se, sense un repositori centralitzat? Podrien dispositius amb Ubuntu o Firefox OS facilitar aquest tipus d’aplicacions? (agafant idees de Firefox Sync o d’Ubuntu One)