5×55 Terrassa

Avui ha arrencat 5×55 Terrassa, un interessant projecte barreja de periodisme, blog i videoblog: es tracta d’una entrevista diària a personatges de Terrassa, amb 5 preguntes per cada un d’ells, i que acabarà just en les properes eleccions.

Per als terrassencs serà interessant veure què opinen, que pensen, que ha representat i representa, què volen diverses persones per i de la seva ciutat, Terrassa.

Per tothom, també, és interessant també aquesta barreja de periodisme amb un format lleuger, amb preguntes fixades però sense demanar una resposta concreta, perquè permet conèixer més bé la persona entrevistada, sense un guió establert prèviament, i que per tant pot donar peu a respostes i punts de vista que un potser no s’espera o no hi ha pensat… Persones parlant d’altres persones del nostre voltant, sobre temes que ens afecten del nostre voltant… Usar la xarxa global per parlar de temes locals, però alhora expressant preocupacions i anhels de caire universal.

I què té a veure això amb les eleccions? Perquè fer coincidir el número d’entrevistes amb la data de votació? Pot ser una fita com qualsevol altra… però també ens pot servir saber més de la ciutat, dels seus fets, i del que se n’espera i en desitgem, i, per tant, ens pot ajudar a saber què és el que volem i el que no volem per ella. I això té un component marcadament polític, de reflexió política madura.

Està clar que encara queden molts camins per explorar: la política i el periodisme 2.0 (posem etiquetes, perquè no?) no és només els polítics i els partits usin blogs, facebooks o twitters, és també noves maneres d’entendre la participació política des de baix, sense una afiliació concreta; és també noves maneres d’informar i posar al nostre abast opinions, vivències i idees.

En definitiva: parlar en la conversa global, aportant el nostre granet de sorra.

Ara faran un diari

M’agrada el plantejament que tenen els d’ARA per un diari modern:

Una marca informativa ha de ser multiplataforma per adaptar-se al lector i donar-li en cada versió el que més útil li pot ser. En això treballem. No tenim cap dubte que la gent vol bon periodisme, bona anàlisi, vol saber més. I que en plena allau d’informació busca, més que mai, referents en qui confiar. Però hem de saber què espera de nosaltres el lector al quiosc, què espera al mòbil, què espera a l’iPad. I adaptar-nos a cada format.

Començar un nou diari avui en dia sembla de bojos, però algunes de les pistes que donen sobre com entenen les necessitats d’informació actuals son prou engrescadores.

No és fàcil el repte que s’estan plantejant: implica canviar el model de servei de notícies, la relació amb el lector (més activa), la diversitat de formats i presentacions que plantegen, el model econòmic lligat a tot aquest canvi… els desitjo sort, és una aposta que crec que cal seguir amb atenció.

New York – Kabul

A El País, sobre el cotxe bomba de Nova York, diuen:

Cada acto de la vida cotidiana empieza a ser heroico aquí. Ir al teatro un sábado por la noche se ha hecho tan arriesgado como una jornada en Kabul.

S’ha passat una mica el redactor. Que hi pugui haver por, fins i tot psicosi en alguns moments, sí. Però no és comparable, ni de lluny. Redactem notícies i expliquem bé els fets, que ho agrairem. I guardem-nos comentaris de tertúlia barata.