Linies borroses entre ebooks i netbooks

Si un dispositiu de llibres electrònics i un netbook usat per llegir llibres es poden diferenciar, bàsicament, per la pantalla, que pot passar si la mateixa pantalla es fa servir en els dos? Una pantalla que permeti la velocitat i el color d’un portàtil i la legibilitat en exterior, la comoditat i el consum d’una pantalla de tinta electrònica…

Pixel Qi ja estan anuncia que ja estan treballant per servir-les als fabricants. Quan veurem màquines equipades a tecnologia?

Repensant els ordinadors

Des de fa un temps, un nova categoria d’ordinadors sembla haver entrat amb força al mercat: els netbooks, cosins petits dels portàtils.

La qüestió, però, és que per més que ens ho venguin com novetats i que, de fet, incorporin algunes novetats, els netbooks estan basats en els portàtils i aquests estan basats en els sobretaula de tota la vida. Poden tenir millores, adaptacions, reduccions de components i d’altres variacions per disminuir pes, tamany i consum d’energia, però els principis son comuns a tots.

Això fa que portem a sobre equips molt potents, amb alts consums d’energia per als usos als que es destinen, sobretot quan es basen en la connexió continua a la xarxa, en l’accés al núvol per a accedir tant a dades com a serveis (és a dir, que “externalitzen” tant recursos d’emmagatzemage com de càlcul).

En una molt interessant entrevista, Mary Lou Jepstein (una de les impulsores del projecte OLPC amb en Negroponte i ara fundadora de Pixel Qi) parla del que està fent ara i del que va fer amb l’OLPC, i el que proposa és un revolució, res més que repensar els ordinadors, des de fora, cap a dintre, des de la pantalla i el teclat cap a les plaques base, ajustar el consum i les necessitats d’energia en base al que l’usuari fa en determinat moment (basant-se en quelcom que ja sabem: gran part del temps, un ordinador se’l passa esperant a rebre una entrada, una ordre, de l’usuari perquè gastar cicles, aleshores?)

Però no és només això: també és el disseny, el número de peces, la manera de disposar-les, la quantitat de material necessària per fer un ordinador, la resistència i la durabilitat…

Jepstein no pensa en termes d’indústria: pensa amb la persona i el planeta en ment, com a usuaris i beneficiaris finals.