Emmordassar la llengua, callar el país

Diuen que quan es perd una llengua s’apaga una manera de veure el món, una manera d’entendre’l i d’explicar-lo.

Segurament també quan tanques una manera d’explicar-lo, un altaveu públic d’una llengua, li poses una mordassa, l’empobreixes i la debilites. El tancament d’emissions de RTVV (televisió i ràdio) és un cop per a la gent que hi treballava i és un cop dur a un projecte de país i de cultura que cada vegada sembla tenir menys lloc en l’agenda dels actuals governants del País Valencià.

Logo de Canal9, Televisió Valenciana

Raons econòmiques (que n’hi ha) i pilotes fora, heus ací les explicacions que es donen. Però el fons és que, cultural i lingüísticament parlant, el País Valencià queda orfe d’un mitjà importantíssim en la seva pròpia llengua (a TV3 encara no se l’espera) i, amb tot el que se li pogués retreure, s’elimina una eina de difusió (o presència, segons com ho mirem) de la llengua en l’àmbit audiovisual.

Artur Mas no ha trigat en dir que TV3 no tancarà: tancar un canal d’aquestes característiques (ràdio, televisió, internet i tot el que comporta) en una societat bàsicament audiovisual com la nostra va més enllà de raons econòmiques, és el reflex d’un model de país i de societat, una eina de difusió cultural de primer ordre.

Per això el tancament és el reflex perfecte del model de país, de societat i de cultura que sembla que vol aplicar el govern valencià actual: uniforme, acrític i monolingüe, sotmès. Ara toca que la societat valenciana parli.

Reservat el dret d’admissió

Els tipus impresentables que a sobre responen amb fatxenderia quan els hauria de caure la cara de vergonya em subleven. No m’explico com gent així encara pot viure amb tranquil·litat, com encara poden fer com si res o, fins i tot, fer broma en algun moment del que hagin pogut fer.

Tipus corruptes, caradures, lladres, que encara demanen segons quin tractament de respecte i es senten ofesos en el seu honor, que apel·len a la justícia (ells!) quan se n’han estat fotent d’ella durant anys i que a sobre s’aprofiten del sistema que ells mateixos han espatllat per passar-nos per la cara la seva innocència. M’irriten, em molesten, m’enfaden, em fastiguejen.

I el que és pitjor, les contínues notícies, el reguitzell de porqueria que vessa, fa que cadascú de nosaltres tingui motius continus per estar permanentment cabrejat.

A partir d’ara però, m’hi nego: no vull que m’espatllin el dia, ni un sol dia més. No mereixen la meva confiança: no són persones honorables, i dubto que tinguin, molts d’ells, la mínima vergonya per asumir les seves culpes, als fets ens podem remetre. No ignoraré el que passa, però els despatxaré aviat, ni una gota més de l’atenció imprescindible: em reservo el dret d’admissió d’aquests elements sobre la meva vida.

Game over?

El què està passant amb els polítics no té nom, a tort i a dret surten corrupteles i podridura, el sistema sembla que ha de caure i fa només 2 anys semblava que el moviment del 15M ens serviria per arreglar alguna cosa…

N’hi ha que diuen que els guionistes de Cuéntame es lleparan els dits d’aqui uns anys, d’altres no veuen clar que això serveixi per gaire cosa, i d’altres ja n’estan farts.

A mi m’ha vingut al cap una canço de Billy Joel, We didnt’ start the fire, la coneixeu? Substituïu les referències a la història americana dels 40 als 80 per tota la merda que està sortint, i encara ens faltarà afegir un parell d’estrofes, segurament.

Algun lletrista al pati?

(Som)Riure per no plorar.

Cuidar la lengua común

Dice Aznar que hay que cuidar la lengua común y, oiga usted y sin que sirva de precedente, por una vez estoy de acuerdo con él.

Un simple paseo por barrios periféricos (y no tan periféricos) de nuestras ciudades, un poco de tiempo viendo según que programas de televisión o entrevistas, o un vistazo a lo que la gente publica en Internet y se le cae a uno el alma a los pies viendo el estado en que está la lengua común de todos los españoles.

Adelante pues, señor Aznar o señores del PP: olvidémonos de acentos, modismos y localismos, olvidemonos de falsos ataques y agravios a la lengua, y pongámonos a trabajar en recuperar su maltrecha salud: recuperen sintaxis, dicción y vocabulario, por poner algún ejemplo. O eso o existirá una lengua común (ya) hablada por todos, pero enormemente empobrecida.

Y creo yo que no es eso lo que quiere cualquiera que se estime su lengua, sea la que sea.

Incomprensible PP

A algú se li acudiria lligar un referèndum d’autodeterminació a Escòcia amb que això reforcés l’IRA a Irlanda del Nord, si haguessin coincidit en el temps? Doncs precisament aquesta és la barbaritat que acaba de dir Mayor Oreja, tot un pes pesant del PP.

És totalment irresponsable fer una afirmació d’aquest tipus, i encara més irresponsable és que el líder del seu partit no el corregeixi, desmenteixi o l’expulsi directament. El pitjor de tot no és sentir aquestes afirmacions absurdes, perque ja sabem de qui provenen, el pitjor és que no es corregeixin i el que això demostra de la concepció encara imperant a determinats nivells de poder del PP sobre el que és Espanya, la seva pobre (nul·la?) comprensió sobre la pluralitat de l’Estat, o l’error de càlcul donant més arguments a qui ells mateixos voldrien desacreditar. Ficar en el mateix sac terrorisme (independentista) basc amb consultes independentistes catalanes pot no tenir sentit per nosaltres, però potser per algun d’ells si: volen desmembrar Espanya!

Guanyen alguna cosa, fent aquestes declaracions? Segurament no. I segurament des del PPC deuen pensar-ho també. Segurament, però, desde sectors catalanistes ho veuen d’una altra manera.