Outliner, Markdown i fitxers de text

He fet alguns retocs a la definició de l’outliner que vaig fer per Notepad++:

  • Petits canvis d’edició (números, comentaris)
  • Afegides paraules claus en castellà i anglès
  • Adaptació gràfica al tema Twilight

L’adaptació gràfica a un nou tema vé donada perquè combino l’ús de l’outliner amb fitxers de text fets amb Markdown (uso un mode de Markdown per l’editor que també usa el tema Twilight).

Aquests dos modes, junt amb la característica d’enllaços clickables del mateix editor em permet tenir un sistema complet d’informació, enllaçat i fàcil de mantenir:

  • Tasques, programació (què faig, objectius, estat)
  • Documentació de suport a les tasques (Markdown facilita la visualització de la informació)
  • Documentació de suport a projectes, plataformes, etc
  • Enllaços entre documents només marcant l’adreça (http://, file://)
  • Fàcil edició: només s’edita en mode text, no cal preocupar-se d’estils
  • Fàcil explotació (cerques, aniuaments)
  • Fàcil exportació: son fitxers de text

Un outliner per gestionar tasques

Els diferents mètodes per organitzar tasques pròpies no marquen, normalment, cap eina: és elecció personal de cadascú triar-ne una.

Així, uns usaran outliners (on-line o d’escriptori), altres potser el mateix gestor de correu via carpetes o alguna eina tipus One Note o Lotus, i els més durs usaran emacs amb org-mode).

Després de provar-ne algunes, el que més valoro és:

  • que sigui una eina senzilla
  • ràpida i lleugera (poca càrrega de memòria)
  • facilitat d’instal·lació i gestió
  • que no em tingui lligat per cap format propietari en guardar dades
  • que pugui substituir-lo ràpidament per alguna altra eina
  • que pugui explotar les dades senzillament.

Veient això, finalment m’he decidit per usar un simple fitxer de text, guardant les tasques agrupades per dies i posant una mena d’etiquetes. Tot plegat, com usar un org-mode “sui generis”.

El que faig és guardar les tasques en un document amb aquesta pinta:

13-03-2014 ***
2014-03-13  PDT [CE0371] Ercnffne thv tenpvó qr [rEhoevpn], pbzc
2014-03-13  FET [CE0312] Erivfne rf aúzrebf qr frevr
2014-03-13  FET [CE0022] CZnegn. N sre + cebi nare, dhrqb craqrag
2014-03-13  CUR [CE0357] Pbzcebine shapvbanzrag gf abh freivqbe.
---

14-03-2014 ***
2014-03-14  PDT [CE0371] Ercnff rtenpvó qr [rEhoevpn] v JPP.
2014-03-14  PDT [CE0312] Erivfne  gf, j qr yn GO0071 n yn GO0078
2014-03-14  PDT [CE0312] Raivne er vó ZNPf/IVQZ n Vina. C npvó
2014-03-14  PDT [CE0022] Ervfne fv nzo >>fvtovb/pb  f'raivra ryf< <
2014-03-14  PDT [Frh] Frzof geàzvgf f'rfobeen ha qryf qbf v f'nffvtar
2014-03-14  PDT [Frh] Erivfne credhè f gevtn gnag ra pneertne. 
2014-03-14  PDT [CE0369] Ercnffne qbphzrag q'nedgvyb raivng cre.
---

Setmana ***
2014-03-14  CUR [Setm] Cercn  nygerf [CE0312] (ahzrrf n Vina)
2014-03-14  OK  [Setm] Svanyvgmne ceb cre [CE00222], qrvkn
2014-03-14  CUR [Setm] Qrsvave pbawra cre [CE0352], cebtenzne
2014-03-14  CUR [Setm] Qrvkne gnapnqn ctenqr rEhoevpn [CE0371], nzo
2014-03-14  CUR [Setm] Rayyrfgve freivqbe qr ceegn [CE0357]
---

Com funciona?

  • Guardo les tasques agrupades per dies, i em fixo uns objectius setmanals.
  • Una vegada feta la setmana, les tasques diàries es van agrupant per mesos, i el fitxer va per anys.
  • Format: la primera columna és la data, la segona és l'estat, la tercera l'etiqueta principal i després vé la descripció, que pot incloure tags.
  • estat:
    • PDT Pendent
    • CUR En curs
    • FET Fet
    • REV Revisar
    • POS Posposat
    • OK i KO per tasques setmanals
  • [] marquen etiquetes, que es poden fer servir per remarcar projectes, aplicacions...
  • *** i --- marquen inicis/finals d'agrupacions
  • >> i << marquen l'inici/final de blocs destacats

Senzill, no costa res d'omplir i em permet fer una explotació posterior per projectes o per objectius complerts, o cercar dies o feines...

Per exemple:

  • amb
    grep -o -h "\[.*[^{Setm}]\]" Tasques.notes > resultat.txt

    es poden extreure tots els projectes de la primera columna, i tenim una idea de amb què hem estat treballant (podem fer-ho de tot un fitxer, o seleccionar el període que ens interessi, o combinar fitxers de diversos anys...)

  • Es poden fer cerques per tags (etiquetes entre []) i veure com evoluciona aquella feina
  • Es poden fer núvols de tags per veure què ocupa més el nostre temps

També és veritat que un fitxer de text pla costa de llegir si és una llista extensa, i com que les tasques creixen i creixen, el fitxer on es guarden també ho fa, així que per facilitar la visualització i gestió de les tasques, m'he definit un mode outliner per notepad++, que em permet:

  • Identificar per colors l'estat de les tasques
  • Trobar fàcilment projectes, etiquetes, feines
  • Remarcar comentaris o textos importants
  • Agrupar/desagrupar grups de línies (útil per tancar dies, setmanes, mesos, notes).

Amb una captura de pantalla s'entén millor:

captura_outliner

(els blocs s'obren/tanquen per facilitar el desplaçament entre dies, serveixen per crear notes i es poden aniuar)

La definició del mode és a GitHub, i es pot modificar com es vulgui (el mode té associada l'extensió ".notes" i està associat a un tema fosc, si el proveu).

Organitzar les tasques

El dia a dia es menja les hores de feina, això és un fet.

Lluitar contra això, i contra els costums establerts, les urgències, apagar focs, el telèfon, el correu i algunes distraccions més, pot arribar a consumir un bon tros de temps de la jornada laboral. I és no treballar? No, però la sensació que queda és la de no haver fet res productiu, la de no avançar… i això, amb el temps, desmotiva.

Suposo que, qui més qui menys, s’hi ha trobat. I, qui més qui menys, ha provat també diferents solucions, siguin pomodoros, gtd, inboxzeros… Sigui com sigui, aquestes tècniques proposen només un mètode:

  • Comences aplicant gairebé religiosament els principis, això si, amb una barreja de prova i error, perquè no saps com aplicar-los, com ordenar les tasques, com prioritzar.
  • Segueixes durant un temps.
  • I després veus que la feina segueix creixent, i que no fas revisió del que havies de fer i que no programes ni prioritzes bé, sinó que et marques unes quantes tasques i (pitjor encara!) algunes les deixes per demà!

Total, que no serveix per res… no?

La cosa és que és només un mètode. I aquest mètode és el que has de fer teu, és el que s’ha d’aprendre a treballar, a interioritzar.

Cal dedicar-hi una mica de temps i energia i, sobretot, ser honest amb un mateix:

  • De bon principi no saps com aplicar-ho, per on començar. És igual, prova una primera llista, ja sortirà.
  • Insisteix. Poleix la llista, incrementalment. Tampoc passa res per barrejar coses, projectes.
  • Comença amb les tasques del dia a dia, això et dona una idea del que fas.
  • Després comença a marcar-te objectius per setmanes.
  • No t’enganyis: marca el que no has fet, et permetrà aprendre a programar millor, et donarà pistes de la càrrega de feina que tens.
  • Revisa i redistribueix les tasques sense por, però sense procrastinar.
  • Si no compleixes objectius marcats, indica-ho també. Segur que hi ha tasques que no t’agrada fer que retardes.

Important també:

  • Sentir-se còmode amb l’eina que s’usi per apuntar tasques, sigui quina sigui (cal provar vàries).
  • La manera d’apuntar ha de ser ràpida: no ens hem de passar el dia apuntant tasques, si no fent-les.
  • Cal complementar-ho amb un bon sistema de documentació: la llista de tasques no és la wikipedia de la teva feina.

Són idees molt bàsiques, però son un inici, i no cal complicar-ho.

Documentar projectes amb un wiki

Ja fa temps que on treballo utilitzem un wiki per documentar projectes: manuals, codi, procediments, etc… i últimament estem fent un esforç per incloure més informació, dedicant-hi més temps. Com és normal en tots els projectes, com més ens hi dediquem més el millorem i l’afinem, i més intentem adaptar el nostre estil d’escriptura i documentació al mitjà.

Els wikis son una eina excel·lent per documentar en grup, propicien la col·laboració i incorporen mecanismes que faciliten el lligam de la informació i la seva consegüent millora. El que ja costa més es fer-los servir per diferents usos alhora: gestor de documentació, repositori de manuals i de llibres d’estil, gestor de tasques i de projectes, tot alhora i amb el mínim d’escriptura i de repetició de dades possible de cara als usuaris (o sigui nosaltres mateixos).

Això per si sol ja és un repte, i estem començant a provar diferents solucions tant d’organització com tècniques del propi wiki per salvar els obstacles, i aquest procés em fa observar algunes coses:

  • La eina (el wiki, en el nostre cas) no és una solució màgica, s’ha d’adaptar-la i adaptar-s’hi.
  • No es fa comunitat per si sola, cal treballar dur, explicar avantatges i desavantatges, tots els ets i uts. Com més transparència, menys problemes posteriors.
  • No ens podem tancar a sugerències de funcionament. Cal estudiar-les totes, adaptar les vàlides i explicar perquè les altres no ho són.
  • S’ha d’explicar el perquè del projecte i en què ens beneficia. Això ajuda a tenir una visió de futur i a portar millor possibles increments inicials de feina.
  • Fent comunitat: en què m’ajuda i en què ajudo.
  • És imprescindible un treball d’organització de la informació previ. Entrar dades sense més només incrementa el sac de pàgines desordenades. Busca-les després.
  • Conceptes per organitzar la informació: què volem trobar, per a què ens serveix, a qui serveix, què és necessari pels dos punts anteriors.
  • Cada eina té els seus límits, està dissenyada per una cosa. Voler forçar-la massa pot portar a un tou de feina extra, el que no té sentit.