Smart cities: en un futur, cosa de tots

La redefinició i optimització de la gestió de les ciutats, la millora de l’ús dels recursos (energia, aigua) i la recerca de nous models de creixement i de negoci marquen les grans línies dels programes de smart city arreu, és la reinvenció del model de ciutat: no és tant crear ciutats futuristes, sinó de millorar els entorns urbans existents, d’aprofitar i reconnectar tot allò que ja tenim però que funciona per separat, d’aplicar una visió holística, integral i informada de la ciutat com a espai geogràfic i conjunt humà.

Arreu van sortint projectes per aprofitar l’aigua de pluja i els pous existents, lligar-lo amb la xarxa de sanejament, o per millorar l’enllumenat públic o el transport públic, projectes de carsharing o de millora de control dels residus, o es fa èmfasi en l’eficiència en l’ús d’electricitat i combustibles, entre d’altres. Son projectes inicialment cars (sensorització de l’entorn, control, manteniment), però que sens dubte tindran un rendiment futur tant en estalvi d’energia (i per tant d’emissions i de factura econòmica) com de creació de nous llocs de treball.


Tots aquests projectes, però, tenen ara per ara un denominador comú: estan impulsats per l’administració, es circumscriuen a l’àmbit dels equipaments públics (millora de calefaccions o enllumenats d’equipaments, sistemes de generació fotovoltaica, etc.), o de l’espai públic (transports, semàfors, sensorització del carrers, aparcaments intel·ligents, carsharings públics, reg, etc.).

Què passaria si d’alguna manera poguéssim fer extensible aquests programes a la societat en general?

  • L’energia elèctrica encara es produeix en sistemes fortament centralitzats. Pot haver-hi generació verda (fotovoltaica, eòlica o de biomassa), però en general tot està produït seguint una lògica i unes xarxes més descentralitzades que distribuïdes.
    • Comença a haver-hi experiències d’empreses o granges productores de part de la seva energia, cooperatives que ja intenten incidir en aquest model, poden haver-hi programes de distribució de comptadors intel·ligents o es poden intentar fer més resistents les grans xarxes)
    • Es podrien crear algun tipus d’estructures que permetessin la generació als mateixos punts de consum i la distribució des d’aquests mateixos punts als veïns, minimitzant així xarxes de transport i pèrdues derivades d’aquest? Aquesta xarxa més cohesionada i connectada permetria dirigir, per exemple, la generació de l’energia a on s’hagi de consumir però a petita escala (imaginem un conjunt de cases que generen energia però on la gent treballa: es podria derivar part d’aquesta electricitat a l’escola propera?)
  • Ja hi ha llocs amb xarxes de captació d’aigües pluvials que complementen les instal·lacions tradicionals. Es podria fer a nivell també d’edificis i re-aprofitar-se gairebé in situ?
  • Programes de car sharing a nivell no només local, sinó de zona industrial. Les empreses saben molt bé com hi van els seus empleats: a peu, en bici o en cotxe, saben d’on venen i amb quina freqüència i horari: si es pogués disposar d’aquesta informació, anonimitzada, es podrien oferir plans de transport alternatiu i públic o comú potser més eficients que els actuals? Es podrien redissenyar les línies de transport públic interurbanes o adequar vies púbiques per mitjans més ecològics sabent que serien usades?
  • Transport públic més flexible, millores en les rutes en funció de necessitats canviants de la població (fluxos, períodes de l’any, canvis generacionals al territori).
  • Ús de dispositius mòbils i la xarxa: calcular desplaçaments i preveure embussos en determinades vies i hores a partir de dades reals d’aparells dels usuaris per una banda, i de l’altra crear sistemes d’informació sobre tràfic o altres esdeveniments a partir de les dades entrades per altres usuaris, que poden complementar les de la mateixa administració o el del gestor del servei…

Segurament hi ha molts més exemples (recollida de dades de residus, sensorització de contenidors i optimització de rutes de recollida, il·luminació intel·ligent de carrers, actuacions a nivell urbanístic (asfalt, arbres, jardins), adaptació de normatives a noves possibilitats tècniques i noves demandes ambientals…)

Estem només en una primera fase, on les autoritats locals, les més properes al ciutadà, intenten aprendre i treure coneixement de la informació i les eines al seu abast per incidir en elements i aspectes que, tot i ser de gran abast i aportar experiències i lliçons, tindran el seu límit.

El proper pas hauria de ser que les autoritats aprenguin a col·laborar amb la resta d’actors de la ciutat (ciutadania individual, col·lectius, empreses) i a treballar-hi conjuntament, posant els seus recursos i coneixement a disposició dels altres, i buscant alhora la seva complicitat. L’administració haurà d’assolir el rol de mumi en un xarxa de diferents components, amb el paper d’impulsar i fer aprofitar l’esforç conjunt de tots (en la mesura que cada un pugui), generant alhora beneficis per tothom: la finalitat última dels projectes de smart city no és altra que el de millorar la qualitat de vida dels seus habitants i la millora del territori on s’assenten, i això només s’aconseguirà, a la llarga, amb la participació de tothom.

Smart society

El que ara es porta en gestió de ciutats és el concepte de ciutat intel·ligent: sensorització, recollida d’informació, processament intel·ligent, reducció del consum i optimització dels recursos… sona bé, oi?

El concepte té els seus avantatges indubtables, però cal fer una inversió, és clar, i estem en temps una mica difícils per fer despesa, encara que el venguin com a gairebé revolucionari…

Com ho podriem fer? Hi ha una solució, més barateta i que permetria encarrilar les coses cap aquí: gestors intel·ligents! Brutal, eh? Uns tipus que pensen més enllà dels quatre anys i en el bé comú. I encara més, societat intel·ligent: una ciutadania que no es deixa entabanar, proactiva i no reactiva, responsable de si mateixa. Revolucionari, ara si, eh?

Nota: Cedeixo els conceptes amb llicència CC-BY, no cal dir-ho.
Descàrrec: Hi ha gestors i polítics que sí que pensen en el bé comú, tot s’ha de dir.

Next hype on city management is the smart city concept: sensorization, data collection, intelligent processing, reduction of consumption and resource optimization… sounds great, isn’t it?

The concept has, undoubtely, some advantages, but you must do an investment and, you know, these are hard times… although it’s a kind of revolutionary idea.

How can we do it? There’s a cheaper solution that almost could drive trends to this path: smart management! Great, huh? Some guys who think not just in the next four years but beyond and in the common welfare. What’s more, smart society: citizens who doesn’t get duped, proactives, responsables. Thats really revolutionary, don’t you agree?

Note: All these ideas are for public use under CC-BY license, obviously.
Disclaimer: Exceptionally, there are still some managers and politicians who really think in common welfare.

Hipercontrol lliure (2): dades i transparència

Una gestió més transparent de les bases de dades cal més que disposar del codi font dels programes de l’Administració, comenta en Pere via twitter sobre el post anterior.

Hi estic d’acord, però només com a primer pas. Les iniciatives d’Open Data de les diferents administracions, i les obligacions i els acords de transparència ja van en aquesta direcció, tot i que, no siguem innocents, cal més compromís polític en aquesta línia, i cal acceptar les conseqüències d’aquesta obertura de dades (sens dubte beneficioses per la societat en el seu conjunt i ja a curt termini, però això és un altre debat).

Tot i així, només la transparència amb les dades dels ciutadans que gestiona l’administració, o de les dades pròpies del seu funcionament, no n’hi ha prou.

Donada la tendència actual a l’externalització de serveis i software, a l’ús creixent del núvol i la entrada cada vegada més gran d’actors privats en serveis de l’àmbit públic, potser serà necessària també una traçabilitat del codi font usat per aquests (no només el propi de l’Administració) i un compromís i monitorització de l’ús que es pot fer de la informació que aquests actors poden recollir dels moviments tant físics com digitals de la població: desplaçaments, rutines d’aparcaments, hores punta, usos d’aigua i enllumenat, usos de l’energia, accessos a instal·lacions municipals de diferents tipus, accessos als diferents serveis digitals, gestió de la informació sensible de la mateixa administració…

És necessari? En un futur caldrà treballar més en aquests aspectes (control del codi font, verificacions i homologacions de seguretat i tractament de les dades), però de moment queda molt camí per recórrer (i n’hi ha que ja ho estan fent) en l’obertura de dades, la transparència i l’assumpció del concepte de l’administració com a gestor de la informació pròpia del ciutadà.