Outliner, Markdown i fitxers de text

He fet alguns retocs a la definició de l’outliner que vaig fer per Notepad++:

  • Petits canvis d’edició (números, comentaris)
  • Afegides paraules claus en castellà i anglès
  • Adaptació gràfica al tema Twilight

L’adaptació gràfica a un nou tema vé donada perquè combino l’ús de l’outliner amb fitxers de text fets amb Markdown (uso un mode de Markdown per l’editor que també usa el tema Twilight).

Aquests dos modes, junt amb la característica d’enllaços clickables del mateix editor em permet tenir un sistema complet d’informació, enllaçat i fàcil de mantenir:

  • Tasques, programació (què faig, objectius, estat)
  • Documentació de suport a les tasques (Markdown facilita la visualització de la informació)
  • Documentació de suport a projectes, plataformes, etc
  • Enllaços entre documents només marcant l’adreça (http://, file://)
  • Fàcil edició: només s’edita en mode text, no cal preocupar-se d’estils
  • Fàcil explotació (cerques, aniuaments)
  • Fàcil exportació: son fitxers de text

Un outliner per gestionar tasques

Els diferents mètodes per organitzar tasques pròpies no marquen, normalment, cap eina: és elecció personal de cadascú triar-ne una.

Així, uns usaran outliners (on-line o d’escriptori), altres potser el mateix gestor de correu via carpetes o alguna eina tipus One Note o Lotus, i els més durs usaran emacs amb org-mode).

Després de provar-ne algunes, el que més valoro és:

  • que sigui una eina senzilla
  • ràpida i lleugera (poca càrrega de memòria)
  • facilitat d’instal·lació i gestió
  • que no em tingui lligat per cap format propietari en guardar dades
  • que pugui substituir-lo ràpidament per alguna altra eina
  • que pugui explotar les dades senzillament.

Veient això, finalment m’he decidit per usar un simple fitxer de text, guardant les tasques agrupades per dies i posant una mena d’etiquetes. Tot plegat, com usar un org-mode “sui generis”.

El que faig és guardar les tasques en un document amb aquesta pinta:

13-03-2014 ***
2014-03-13  PDT [CE0371] Ercnffne thv tenpvó qr [rEhoevpn], pbzc
2014-03-13  FET [CE0312] Erivfne rf aúzrebf qr frevr
2014-03-13  FET [CE0022] CZnegn. N sre + cebi nare, dhrqb craqrag
2014-03-13  CUR [CE0357] Pbzcebine shapvbanzrag gf abh freivqbe.
---

14-03-2014 ***
2014-03-14  PDT [CE0371] Ercnff rtenpvó qr [rEhoevpn] v JPP.
2014-03-14  PDT [CE0312] Erivfne  gf, j qr yn GO0071 n yn GO0078
2014-03-14  PDT [CE0312] Raivne er vó ZNPf/IVQZ n Vina. C npvó
2014-03-14  PDT [CE0022] Ervfne fv nzo >>fvtovb/pb  f'raivra ryf< <
2014-03-14  PDT [Frh] Frzof geàzvgf f'rfobeen ha qryf qbf v f'nffvtar
2014-03-14  PDT [Frh] Erivfne credhè f gevtn gnag ra pneertne. 
2014-03-14  PDT [CE0369] Ercnffne qbphzrag q'nedgvyb raivng cre.
---

Setmana ***
2014-03-14  CUR [Setm] Cercn  nygerf [CE0312] (ahzrrf n Vina)
2014-03-14  OK  [Setm] Svanyvgmne ceb cre [CE00222], qrvkn
2014-03-14  CUR [Setm] Qrsvave pbawra cre [CE0352], cebtenzne
2014-03-14  CUR [Setm] Qrvkne gnapnqn ctenqr rEhoevpn [CE0371], nzo
2014-03-14  CUR [Setm] Rayyrfgve freivqbe qr ceegn [CE0357]
---

Com funciona?

  • Guardo les tasques agrupades per dies, i em fixo uns objectius setmanals.
  • Una vegada feta la setmana, les tasques diàries es van agrupant per mesos, i el fitxer va per anys.
  • Format: la primera columna és la data, la segona és l'estat, la tercera l'etiqueta principal i després vé la descripció, que pot incloure tags.
  • estat:
    • PDT Pendent
    • CUR En curs
    • FET Fet
    • REV Revisar
    • POS Posposat
    • OK i KO per tasques setmanals
  • [] marquen etiquetes, que es poden fer servir per remarcar projectes, aplicacions...
  • *** i --- marquen inicis/finals d'agrupacions
  • >> i << marquen l'inici/final de blocs destacats

Senzill, no costa res d'omplir i em permet fer una explotació posterior per projectes o per objectius complerts, o cercar dies o feines...

Per exemple:

  • amb
    grep -o -h "\[.*[^{Setm}]\]" Tasques.notes > resultat.txt

    es poden extreure tots els projectes de la primera columna, i tenim una idea de amb què hem estat treballant (podem fer-ho de tot un fitxer, o seleccionar el període que ens interessi, o combinar fitxers de diversos anys...)

  • Es poden fer cerques per tags (etiquetes entre []) i veure com evoluciona aquella feina
  • Es poden fer núvols de tags per veure què ocupa més el nostre temps

També és veritat que un fitxer de text pla costa de llegir si és una llista extensa, i com que les tasques creixen i creixen, el fitxer on es guarden també ho fa, així que per facilitar la visualització i gestió de les tasques, m'he definit un mode outliner per notepad++, que em permet:

  • Identificar per colors l'estat de les tasques
  • Trobar fàcilment projectes, etiquetes, feines
  • Remarcar comentaris o textos importants
  • Agrupar/desagrupar grups de línies (útil per tancar dies, setmanes, mesos, notes).

Amb una captura de pantalla s'entén millor:

captura_outliner

(els blocs s'obren/tanquen per facilitar el desplaçament entre dies, serveixen per crear notes i es poden aniuar)

La definició del mode és a GitHub, i es pot modificar com es vulgui (el mode té associada l'extensió ".notes" i està associat a un tema fosc, si el proveu).

Rols

Hem perdut alguna cosa pel camí quan veus que allò que se li dóna per suposat a una dona que sap fer és acollit com un plus en el cas d’un home.

No entenc que a aquestes alçades hi hagi homes (joves) que “ajudin”, o d’altres que pensin el que pensen de les tasques de casa. No anem bé. L’emancipació femenina ha estat, en molts aspectes, una presa de pèl, una adaptació al món laboral sense perdre tasques assignades de sempre, perquè hi ha molts homes que no han fet el camí invers (n’hi ha que no el volen fer, directament), que no s’ha corresponsabilitzat de les tasques d’elles.

El que més em sorprèn és que hi hagi gent jove (homes) que ho doni per vàlid i gent jove (dones) que ho acceptin… però no els eduquem en igualtat? O és a l’escola, només, i després a casa, al carrer, a la televisió els valors imperants son altres? No anem bé per aquest camí, si és així.

Si les dones no han reeixit emancipant-se, adaptant-se a un món de valors masculins… no seria qüestió de plantejar-nos una feminització de la societat, en el sentit d’una adopció per part de tots de valors i responsabilitats que han estat tradicionalment associats a les dones? Potser això ens podria ajudar a valorar més el nostre temps, el nostre entorn, a relativitzar algunes idees i importàncies i a situar d’altres valors més al centre de la balança.

Editors sense distraccions

Fa uns dies parlava de la necessitat d’eliminar distraccions en les interfícies per ajudar a la concentració en les tasques.

Un exemple bastant il·lustratiu d’això pot ser la redacció d’un document, o d’un post com aquest: normalment ho fem dins de la interfície del procesador de texts, o del gestor del blog, plè de botons i tasques, i ens preocupem més dels marges i les negretes que no pas del text en sí.

Captura de pyroom

Ja fa temps que existeixen editors que permeten eliminar les distraccions en escriure, amb més o menys encert, n’hi ha que fins i tot no només eliminen les distraccions de l’entorn si no que intenten modificar-lo per oferir-ne un de més agradable, amb fons de colors suaus i fins i tot música ambient (ommwriter, marave)…

Al meu entendre, això és substituir unes distraccions per altres: ens apostem el que trigarem en buscar una musiqueta que ens agradi o bé una foto de fons d’allò més zen?

La solució és ben fàcil: agafem un editor de text, pur i dur, i posem-lo a pantalla complerta: desapareixen totes les distraccions de la pantalla de cop: és com enfrontar-te a un full en blanc, sense res. Ara ja podem escriure, desenvolupar les idees i, una vegada redactat, ja posarem el text bonic. I funciona.

Personalment a més, prefereixo invertir els colors si treballo a pantalla complerta editant un text: fons negre i lletres clares, em dóna molt més la sensació de neteja, potser per la diferència amb les finestres de fons clar habituals. Una altra manía: tenir el text centrat a pantalla, uns mínims marges, si pot ser.

Si feu servir Windows:

  • Proveu notepad++. Pitjant F11, F12 us quedeu només amb la pantalla d’edició, sense cap tipus de menu. Les mateixes tecles per tornar a una finestra normal (a banda, notepad++ és un editor molt lleuger però amb unes capacitats d’edició impressionants, expandible a base de plugins… una bona eina). Si voleu lletres clares i fons obscur, proveu el tema Choco.

Si feu anar Linux:

  • El mateix Gedit a pantalla complerta fa el fet, i de sobres. Com abans, per usar fons fosc i lletres clares podeu provar el tema Oblivion (més temes al repositori de mig, via Michael Koby)
  • Si sou una mica més puristes i us agrada una mica més que el text estigui centrat, pyroom és també una molt bona opció (pantalla fosca, lletra clara, marges centrats: una presentació minimalista, però funcional)

Finestres, aplicacions i tasques

La multitasca ens goberna.

Ens valorem per la capacitat de portar diferents temes i tasques alhora, simultàniament, i ens regim per la velocitat i el canvi entre tasques, entre el control de diferents conjunts d’informació alhora i el pas de l’un a l’altre en un moment. Immediatesa i visió de conjunt, flexibilitat.

Sona bé. Però aquesta immediatesa, aquest pas continu d’un tema a un altre amaga o no permet, moltes vegades, una reflexió més tranquil·la, més profunda: no tenim prou temps per valorar tots els pros i contres, perquè ja hi ha un altre tema en cua cridant a la porta, demanant la nostra atenció.

L’entorn gràfic de finestres que domina avui en dia la informàtica és un gran i extès exemple: si mirem qualsevol captura de pantalla d’un ordinador sempre es veuen unes quantes finestres alhora: diferents temes, diferentes accions, totes alhora, totes competint per l’atenció de la persona, amb conjunts d’informació i botons i opcions arreu. En qualsevol moment, a més, pot arribar un avís de correu, o un xat, un avís d’actualització o quelcom similar. Distraccions, en suma.

Realment som capaços de fixar-nos en tot alhora? I, sobretot, de resoldre-ho correctament? No, segur que no. Els ordinadors estan fets per la multitasca, pel salt ràpid d’una tasca a una altra. Però ells només esperen decisions, accions: les nostres. I aquestes es prenen en base a una reflexió, per la qual cal temps i concentració, eliminar les distraccions.

No es tracta de no poder fer multitasca i de no poder portar diferents temes alhora, és clar que no. Però es tracta de no portar-ho fins a l’extrem, de saber programar i repartir el temps necessari per cada cosa, eliminar les distraccions de l’entorn i ajudar a concentrar-nos. Si no, tens molt risc d’acabar saltant d’un tema a un altre, però sense realment avançar en res.

Sembla que cada vegada ens n’adonem més, d’això. Tornant a l’exemple dels entorns gràfics: estem arribant al final dels entorns de finestres tal i com els coneixem? Canviarem de finestres d’aplicacions a tasques, eliminant la xavalla visual accessòria?

Algunes aplicacions i serveis ja comencen a actuar en aquest sentit (els controls de les noves versions de MS Office, els nous menús de Gmail, algunes interfícies com Unity o Gnome): potser qui marcarà tendència seran precisament les interfícies mòbils: la manca d’espai fa que s’hagi d’aprofitar molt bé el que es mostra (informació i controls), tot de manera contextual, adaptada al moment i al que es necessita; es guanya espai, però també focalització i concentració.

Es qüestió de temps que a mesura que aquestes interfícies s’apliquin a dispositius més grans, amb me? tamany de pantalla i també més potència de càlcul (i per tant, amb més possibilitats d’aplicacions d’oficina o professionals) el que s’aprengui en quan a usabilitat i ergonometria s’apliqui a sistemes més tradicionals, fent que aquests evolucionin i responguin oferint accions personalitzades segons el context (interpretació semàntica de les dades?), filtres d’avisos o interrupcions inteligents, salts entre tasques o respostes a accions complexes.

Sigui com sigui, el temps d’oferir informació i botons sense cap mena de filtre comença a passar: un excés d’informació és soroll, un excés de possibilitats és distracció.