Estudiar a la universitat

Interessant comentari el que fa Alfons Puigarnau a La Vanguardia del dia 4 de gener (*) sobre el que implica, o millor dit, el que hauria d’implicar, poder tenir estudis universitaris.

Deixar anar l’epidermis

La Vanguardia (Català)
4 gener 2012

… mentalitat d’educació terciària, neocol·legial. El que serà important serà, tard o d’hora, fer un màster i posar-se a treballar tan tard com sigui possible. A mig camí, un erasmus afegiria un punt de glamur a un estudiant que no sap què és pagar-se la carrera o amb una…
Llegir més…

Estudiar a la universitat avui en dia sembla massa vegades un requisit només per accedir a una feina ben pagada (cosa d’altra banda ja no tan segura ni certa), però això és una inversió perversa dels termes: l’educació de nivell superior hauria de resultar en una formació complerta dels estudiants, amb el que això suposa no només de cara als estudis específics, si no de beneficis culturals i socials en general: obertura de ment, discussió d’idees, investigació, capacitat crítica, esperit científic i objectiu…

Quants dels estudiants surten amb aquesta formació, amb aquestes idees? Centrar la universitat en produir treballadors aptes i súperqualificats no és, en part, una pèrdua per la societat? Ho centrem massa tot en el títol i perdem de vista tot el que això implica?

(*) Requereix registre. També podeu trobar-lo aquí.