Programar per vendre o programar per usar

El pressupost i la disponibilitat de fons en un projecte no son, ni de lluny, garantia que tot sortirà bé. És important, és clar. Però és encara més important per aconseguir l’èxit una bona programació de tasques, un bon equip i l’establiment d’uns objectius assolibles.

Un article a Time i la newsletter de Experts Exchange sobre els problemes del lloc Healthcare.gov del govern americà son potser l’últim i un del més representatius dels exemples (des de pressupostos creixents fins a una pobre codificació, passant per una sembla que inexistent coordinació), però no l’únic. Recordeu la plana del Senat i les dades sobre el que va costar?

Fer un cop d’ull a aquestes planes i veure la poca qualitat del codi font, la nul·la preparació de meta-informació de les pròpies pàgines o el llenguatge que s’usa ofereix un trist panorama de la qualitat amb què es treballa o del poc que s’ha pensat en la usabilitat del lloc i la millora per als usuaris.

A tall d’exemple:

  • CSS externs? No, estils interns o al mateix codi (mireu el codi font de healthcare.gov)
  • Alguna orientació SEO? On son les metadades, els contents o les keywords? (de nou, el codi font de healthcare.gov)
  • Quan hi són, tenen alguna cosa a veure amb el contingut? (aneu a data.gov i mireu les keywords del codi font html… què tenen a veure amb el lloc? Des d’un punt de vista tècnic i de la informació, res, des d’un punt de vista polític, posicionament als buscadors)
  • Utilització excessiva de scripting, vinga carregar el navegador.
  • Accessibilitat. Com? Què?
  • Demanar dades innecessàries per tasques on no calen (cal registrar-se per determinades coses, o bé donar informació personal per d’altres?)
  • Formularis ferragosos, controls poc àgils, poca informació i poc control per a l’usuari: seguim imitant, moltes vegades, els originals de paper i circuits i controls de moments anteriors.

Tot plegat dóna una idea no només de la qualitat dels equips de treball o dels seus caps, si no del poc coneixement i la poca exigència dels responsables últims de les planes, de preparar un producte pensant més en qui l’ha de vendre que en qui l’ha d’usar.

No tothom treballa així, però encara hi ha massa gent que, sorprenentment, si ho fa. I encara més sorprenent, encara hi ha gent que els contracta. Potser perquè ells mateixos no son usuaris dels seus productes.

Accessibilitat, usabilitat

De la mateixa manera que a la web hi ha unes pautes d’accessibilitat, no es podrien definir algunes pautes d’usabilitat o, encara més, intel·ligibilitat?

De veritat, és que hi ha algunes webs on no hi ha manera de trobar res, sigui per què està amagat, o perquè primer s’ha de desxifrar el que diu. I sí, tenen la AA d’accessibilitat, com marquen algunes normatives, però s’han limitat a passar algun validar del W3C i poca cosa més. Les parts d’ús intuïtiu i senzill i informació perceptible no les han llegides. I això és nota, i molt de vegades.

Així que: o els que aproven aquestes pàgines han de signar que les han provades (amb efectes secundaris negatius per als seus sous en cas d’evidències… evidents), o que defineixin algun estàndard d’usabilitat i comprensió d’obligat compliment (així com a mínim algú hi haurà de pensar i els altres només aplicar, com màquines, aquelles directrius, però per algun lloc es comença).

La web: també impressió, no només funcionalitat

Jakob Nielsen, en la seva última columna sobre disseny web, demana la eliminació dels asteriscos a l’hora d’entrar paraules de pas, i ho argumenta dient que provoca errors en els usuaris (sobretot en dispositius mòbils) i que realment no suposa una garantía de seguretat (et poden mirar quines tecles piques).

Coincideixo en que no és una gran mesura de seguretat (si, poden mirar les tecles, simular logons i posar sniffers, ja fet), però el que Nielsen no valora és la sensació de seguretat que pot tenir l’usuari, o, amb el que ell proposa, la pèrdua d’aquesta sensació de seguretat.

La web no és només un tema de funcionalitat, també és una percepció d’aquesta funcionalitat, de la robustesa d’una pàgina, de la resposta en carregar-la o bé dels missatges que es donen en resposta a les nostres accions. Això ho saben bé els dissenyadors de pàgines que distreuen l’usuari carregant cossos principals d’informació mentre es carreguen els detalls petits, que parteixen processos en diferents passos o pàgines per no fer-les tant ferragoses o que s’asseguren de la sensació de lleugeresa i robustesa d’una pàgina en funció dels missatges interactius que se li dónen a l’usuari.

Així, si d’una pàgina d’identificació amb usuari i paraula de pas desenmascarem la paraula de pas, a l’usuari li quedarà la sensació que aquella pàgina no és segura, que qualsevol pot veure la contrassenya, per més sol que estigui en l’habitació: haurà perdut confiança en el mecanisme de seguretat (per més que alguna vegada s’equivoqui entrant-lo).

Es tracta no només de que una pàgina sigui segura o funcioni, sino que doni la impressió de fer-ho. Com allò de la dona del Cèsar.

Una rentada de cara al Thunderbird

Fa uns dies em queixava de la poca innovació que es veu al voltant de Thunderbird, i proposava alguna millora fàcil però alhora impactant, com podria ser un canvi en la interfície o, millor dit, en la informació que es presenta a l’usuari.

Actualment, quan un selecciona un compte només apareixen algunes imatges amb suggerències per veure el correu, enviar-ne algún i alguna cosa més, però aixó té molt poca utilitat en el dia a dia.

Captura de pantalla del Thunderbird

En canvi, Thunderbird és qui millor coneix el nostre correu perquè és qui el gestiona i podria, per tant, oferir-nos informació de molta utilitat, facilitar-nos l’ús del correu i la interacció amb ell.

Aquí van algunes propostes:

  • Disminuir la llista de carpetes de l’esquerra, posant incialment només els comptes no tota la llista de carpetes i subcarpetes.
  • Usar l’espai alliberat per posar els contactes amb els que més sovint ens comuniquem (precisament per aquesta raó son als que més probablement voldrem escriure un correu)
  • Usar els tabuladors per mostrar les carpetes associades a cada compte: missatges enviats, rebuts, esborrats, cerques desades, etc…
  • Establir una vista resum amb dades útils:
    • una caixa de cerca
    • dades estadístiques de missatges no llegits, nous, destacats, correu brossa de tot el compte…
    • una llista dels missatges no llegits o destacats dels comptes
    • una llista de les carpetes amb missatges no llegits
    • es podria traslladar aqui la llista de contactes més habitual

Que més o menys, es podria veure així:

Captura de pantalla del Thunderbird

També es podria establir una vista resum global, no de cada correu per separat, de manera que quan obrissis el programa veiessis d’un sol cop d’ull els missatges pendents o destacats dels diferents comptes, tractant la informació no tant des del punt de vista de cada compte individual, sino del global de l’usuari, de totes les comunicacions de la persona…

Casualment, mentre escric aquest article en trobo un altre de David Ascher, que proposa algunes solucions per l’estil, tot i que ell les enfoca més a substituir només la pantalla d’inici del Thunderbird.

Què fem amb Thunderbird?

Thunderbird està anticuat: és operatiu, és útil, però està anticuat, no ha evolucionat, les millores que van sortint de tant en tant son tot just petits pegats per arreglar algun error, i poca cosa més.

El tan esperat Thunderbird 3.0 hauria de posar solució a això, i en part ho farà: una millor integracio amb serveis webmail com gmail o yahoo, motors de renderització més potents, millor gestió del javascript i del correu off-line, cerques… segur que sí, però sembla gairebé totes millores tècniques. I la interfície? Sí, es parla de tabuladors, d’alguna vista dels contactes… però no es veu gaire moviment més, a no ser que hi hagi sorpreses d’última hora.

La qüestió és que, qui més qui menys, gestiona més d’un compte de correu, i per nosaltres, aquest correu, vingui d’on vingui, hauria d’estar visible només d’un lloc, però no és així com ho presenta el ThunderbirdL: has d’anar recorrent les carpetes de cada compte per veure què ha entrat de nou, i no s’aprofita de la informació que ell mateix podria conèixer millor (lligams amb contactes, últims correus, correus pendents, destacats, etc…)

Per exemple:

  • Una millor visualització de les converses:
    • No confondre un assumpte similar amb que sigui la mateixa conversa (proveu a ordenar per converses i busqueu si teniu assumptes buits). Si ThreadVis és capaç de fer-ho bé, perquè Thunderbird es fa mal amb les vistes de conversa?
    • Promoció de converses actives: Rebo un correu d’una conversa, no em deixis el correu sota el mail inicial, fa no-sé-quants dies, puja’m la conversa al principi. ThreadBubble t’ho fa.
  • Aprofitar la informació que Thunderbird pot conèixer de primera mà:
    • Suggerència de destinataris d’entre la llista dels més habituals o dels que més acostumem a agrupar
    • Mostrar una llista dels destinataris més habituals a sota de la llista de carpetes, per exemple.
  • Millorar la interfície oferint informació útil: La vista associada a un compte no serveix per res. Si en comptes d’això mostrem els últims missatges rebuts en aquell compte, els pendents de llegir, els destacats o una combinació o subgrup d’aquests, segur que en treiem més profit. També estaría oferir la possibilitat d’enviar correus als destinataris més habituals d’aquell compte.

Tot això no són coses que calgui fer-les sobre una nova plataforma, es podrien fer ja sobre l’actual, i el que es tracta, en aquest cas, seria no tant d’una millora tecnològica com de variar la interfície i els accessos a la informació per guanyar temps i facilitat, per variar la percepció del treball amb Thunderbird i fer-la més lleugera.