Connectar-se sense operadores

Imatge de Chris Lemmens
El model de negoci actual de les operadores (oferir serveis de connectivitat, fiabilitat, velocitat, etc.) sembla que té futur assegurat durant un temps, associat a la demanda de connectivitat de particulars, empreses i serveis, a les necessitats de la Internet of Things i als models de smart city basats en la expansió de la sensorització i dels actuadors.

Així, i si els ingressos estan assegurats, quin sentit (ètic) té que encara es queixin de l’ús que es fa dels seus serveis, que intentin carregar-se la neutralitat de la xarxa en base a suposades millores de servei (amb el consegüent poder per obrir l’aixeta quan només s’obri la cartera)?

Potser és per aquest tipus de moviments que Google o Facebook estan fent moviments per portar internet arreu, ja sigui oferint xarxes ciutadanes d’alta velocitat o connectivitat sense cables a base de globus o d’avions sense pilot: portar arreu internet vol dir lliurar-te de les operadores i de les seves condicions i, de retruc, tenir la possibilitat de poder rastrejar (degudament anonimitzats, faltaria) tots i cadascun dels clics que es fan a través d’aquests serveis. Negoci rodó.

Vist doncs el joc d’interessos d’uns i altres, la creació de xarxes de connexió independents de qualsevol operador té molta més importància de la que sembla, potser actualment només de manera testimonial, però les tecnologies i idees exposades poden ser la base de nous usos i models:

Si l’abast del segon és petit, qui diu que no es poden combinar amb els primers i oferir així una cobertura molt més gran?

I si de bon principi parlàvem de la creixent necessitat de connexió per part dels sensors les smart cities, fins a quin punt no es poden establir molts d’aquests punts com nodes de connexió de xarxes d’autoconsum, que donin servei no només als diferents sensors sinó a d’altres dispositius (telèfons)? La connexió en xarxa entre aquests punts pot acabar creant una malla de connexió que permeti també l’intercanvi de dades (encara que pogués tenir limitacions de dades i de velocitat). Permetria això que governs locals donessin nous serveis, com la connectivitat? Té cert sentit si l’accés a la informació s’està veient cada vegada més com un dels drets bàsics de la població, i gairebé tota la informació i serveis s’accedeixen a través de la xarxa. Estarien les operadores d’acord amb això? Segurament no, com ja ha passat amb les xarxes wifi locals: els reptes no serien, únicament tècnics.

Per això és interessant que totes aquestes tecnologies es vagin desenvolupant i es vagin obrint noves portes de connexió: si la tecnologia està desenvolupada, depèn de nosaltres com la usem o com deixem que s’usi.

Wifi oberta i generositat (II)

Quina pot ser la solució a tenir una wifi oberta i evitar, alhora, un ús excessiu? Per mi, que no faig ús de la xarxa a tota hora, només en un rang determinat, el més fàcil és apagar el router quan no l’uso: qui vulgui podrà fer un ús més o menys puntual quan el tingui obert i no tindré descàrregues via la meva connexió.

Provaré aquesta solució, no m’implica cap molèstia i sí que li pot suposar un benefici a algú. M’agradaria, però, poder saber d’alguna manera si algú fa ús de la meva connexió. Suposo que hi haurà alguna eina per mirar-ho (no en conec cap) o, senzillament, mirant logs d’ús del router, però, francament, fa mandra repassar logs… Algú té una idea?

Fet i fet, això de compartir la connexió, apart que hauria de ser una pràctica més estesa si no hi haguéssin tants espavilats, també és un model de negoci: fon bé que ho ha estat usant, de manera que els seus usuaris podien trobar connexió via un altre usuari de la mateixa companyia: és un model tancat, però que potser t’assegurava uns resultats, de la mateixa idea.

Wifi oberta i generositat

Aquests dies que estic fora de casa em puc connectar a la xarxa gràcies a que trobo alguna wifi oberta: si no hi hagués ningú pels voltants d’on som que tingués la seva connexió inalàmbrica sense encriptació, jo no podria veure el meu correu o estar en contacte amb els amics. Estic, per tant, disfrutant de la generositat de desconeguts.

Això em fa plantejar-me si jo a casa, que tinc la xarxa tancada, no l’hauria d’obrir, no hauria de ser també més generós i oferir la meva connexió.

És clar que hi ha el problema de que, en comptes d’oferir-la a algú de passada i fer-li un favor, se m’instal·li algun cràpula que tiri de la meva connexió, i, tot i que podria monitoritzar-ne l’ús, no tinc ganes de buscar-me feina extra.

No sé quina pot ser la solució, però potser si tots fossim una mica més generosos amb els altres, i alhora no ens n’aprofitessim, les coses serien més senzilles.