E-postals

Bon Nadal 2010D’uns anys (pocs) ençà, que ni envio ni rebo tantes postals com abans, i he usat més el correu electrònic per aquestes coses. Pensava que seria jo, que potser sóc una mica descuidat i vaig sempre a última hora, però no, sembla que és que segueixo tendències: s’envien menys postals i s’usen més els mitjans electrònics: el paper ha donat pas als sms, i aquests, amb l’adveniment (ara que és Nadal) de la connectivitat mobilitzada i els smartphones, donaran pas a l’ús de les xarxes socials per felicitar el nadal (si és així, ja es poden anar preprant twitters, facebooks, tuentis i demés pel cap d’any)…

Suposo que aquí tothom plorarà per la seva banda: els que editen postals, que perden negoci, els dels sms, que igual ofereixen algun bonus o alguna novetat però també perden tirada, els nostàlgics que diran que la versió electrònica es més freda i serialitzada… tots deuen tenir part de raó.

Però la gràcia no està només en el mitjà, està en el contingut: és igual escriure 30 sms de cop, o fer una felicitació per e-correu o per twitter o facebook o escriure’n a mà 30 d’iguals, la gràcia és fer-les personalitzades, demostrar que t’has enrecorda’t d’aquella persona en concret, no? Els mitjans electrònics només ens fan anar més ràpids, tenir menys feina…

I té gràcia que això ho digui jo, que sempre em recordo de tothom però que em costa horrors escriure-les… doneu-vos per felicitats, d’acord?

Va, una mica tard, però diguem-ho clarament: Bones festes a tothom!

Fluxos de població al món en xarxa

David de Ugarte fa una reflexió interessant sobre els mapes de distribució de la grip porcina: els itineraris de contagi son els itineraris que segueixen les xarxes socials (els camins d’arribada depenen d’aquestes xarxes), i els mapes lingüistics configuren xarxes, contactes i moviments a través d’aquestes xarxes.

Això es pot extendre a qualsevol altre xarxa social, i seria interessant veure com estan relacionades aquestes xarxes amb, per exemple, la immigració, com això afecta als diferents origens de la immigració de cada país, i de cada zona de cada país. Si bé la història i la proximitat lingüística i cultural (imperis passats, colonialisme) pot tenir molt a veure en un principi i a gran escala, què podriem aprendre si apliquem aquests coneixements a petita escala, si busquem les xarxes socials de cada grup immigrat? Tampoc cal gaire lluny: el flux de la immigració andalusa a Catalunya durant el segle XX és ben conegut, però mirat amb més detall segur que podem establir petits sufluxes de població d’origen andalusa a població d’origen catalana.

Conèixer aquests fluxes podria ajudar tant a evitar la extensió de malaltíes entre zones allunyades com a canalitzar, en sentit invers, ajudes o accions immediates, o a millorar condicions de vida de forma concreta, per exemple.

En un món globalitzat, el tancament de fronteres i la creació de murs no serveix per res: el coneixement i la comprensió de les diferents xarxes superposades i interconnectades és el que realment pot ajudar a millorar-lo.