El 70% dels lectors de Catalunya llegeixen en castellà: si en general es llegeix poc, en català encara es llegeix menys, doncs.
Factors com la llengua d’origen dels lectors o els hàbits tenen influència, és clar (segur que hi ha gent que s’ha acostumat a llegir en castellà perquè abans no hi havia oferta, com hi ha gent catalanoparlant que no el sap escriure perquè no els en van ensenyar); però la oferta també és un factor molt important: anem a una llibreria i quants llibres en català trobem? La gran majoria son en castellà, segur que trobarem autors catalans (faltaria) i best-seller traduïts, però temàtiques més reduïdes, llibre que no sigui de ficció o assaig és molt difícil de trobar. Heu buscat mai ciència-ficció? Còmics? Llibres tècnics?
Es pot argumentar que és un peix que es mossega la cua, al cap i a la fi algú edita els llibres, es gasta uns cèntims i n’espera un benefici. Cal crear una oferta per tenir una demanda? O cal esperar la demanda per satisfer-la?
Em fa l’efecte que, més enllà d’algunes temàtiques (ficció, assaig, cuina), no es tradueix gaire cosa més al català. Potser el món editorial és conservador i juga a un valor segur (i se l’ha d’entendre, amb els temps que corren)… però qui hagués dit fa un temps que hi havia mercat per revistes en català (i n’hi ha)… i qui no trobava, fa encara més, molt ridícul allò de “mans enlaire!” a les pel·lícules de l’oest… (havia de ser “manos arriba!”, no?)
Què vull dir, amb això? Que és un joc a dues bandes: uns han d’arriscar una mica, els altres ens hem de treure els costums i saber llegir qualsevol temàtica en el nostre idioma… i o ho comencem a fer o l’arraconarem cada vegada més.